Arriba el setembre i tenim al endavant un repte majúscul. La tornada a l’escola de nens i nenes i joves d’aquest país és i ha de ser la nostra prioritat: dels qui gestionen el bé comú, dels professionals educatius, dels servidors públics, de les famílies... Ens hi juguem molt. De fet, ens hi juguem el futur. Perquè l’escola és per a molts infants sinònim d’oportunitats i ningú no es pot quedar sense la seva.
No serà fàcil, és evident. Hem de conviure amb una pandèmia mundial que genera moltes incerteses científiques. N’estem aprenent, tots: epidemiòlegs, professionals de la salut, responsables polítics,... perquè aquesta malaltia ha fet trontollar els fonaments de la vida tal com la coneixíem, ha obligat a fer coses impensables com confinar la gent a casa, aturar bona part de l’activitat econòmica o limitar a tres les persones que podien assistir a un enterrament. Suposo que amb una mica més de perspectiva serem capaços de veure la magnitud de tot plegat.
No estàvem preparats per això. Ningú no ho estava. Ni aquí ni enlloc. Però el que és evident és que s’ha fet un esforç brutal per part de tothom, amb el personal mèdic i sanitari i el sector agroalimentari al capdavant. Gràcies, gràcies, gràcies! Però això no s’ha acabat i ara ens cal un altre esforç extraordinari com a societat. Pensant en infants i joves, especialment en aquells amb situacions socioeconòmiques més complexes, els més vulnerables, els que sempre acaben perdent.
Per això ara cal reivindicar i aplaudir la feina dels i les mestres, una tasca essencial per construir la societat del present i del futur; per això cal empatia i comprensió, la planificació de tot plegat no és gens senzilla, ja que a Catalunya hi ha més d’1.600.000 alumnes. Per això cal realisme; és evident que les mesures no seran perfectes i que caldrà maniobrar, com passarà aquí i com passa arreu del món. Per això caldrà responsabilitat individual; les nostres actituds i comportaments poden ser determinants a l’hora de combatre el virus. Per això caldran recursos; la Generalitat disposa de recursos limitats i qualsevol de les noves mesures suposa un esforç econòmic per al qual cal disposar de finançament.
I per això cal una resposta comunitària, amb crítica constructiva per treballar per un present i un futur millor. Que sigui ple d'oportunitats. I en això l'escola és l'element clau. Entre totes i tots, fem-ho possible!
Raquel Sans Guerra és diputada al Parlament per ERC