Avui recuperem la història de Casey, una jove que va obtenir una bona lliçó un divendres qualsevol, quan anava cap a classe des de casa seva. Caminant pel carrer, va veure un rodamón que demanava caritat als cotxes que passaven, picant a les seves finestres perquè li donessin almoina. Una estona més tard, la jove es va aturar a fer un cafè i va veure el rodamón mirant la llista de preus i comptant les monedes que havia aconseguit.
En un impuls, Casey es va decidir a convidar-lo a un cafè i unes torrades. Tots dos van estar xerrant durant una bona estona i es van explicar els vides. L'home li relatava que el seu pare l'havia abandonat de ben petit i que la seva mare havia mort de càncer poc després. «El meu objectiu a la vida era arribar a ser algú de qui la meva mare s'hagués sentit orgullosa, però he fracassat», deia, mentre gaudia del cafè i les torrades sota l'atenta mirada de la jove.
Després de mitja hora de conversa, Casey es va adonar que feia tard a classe i va dir-li que marxava. Emocionat, l'home li va voler agrair el gest amb una nota que la va colpir de valent: «Avui anava a suïcidar-me, però gràcies a tu ja no ho faré. T'ho agraeixo, ets una persona meravellosa».
La nota del rodamón.