«Més val no molestar Hisenda». És una de les màximes del nostre dia a dia. Sabem que hi és, sabem que ens controla i, per això, la idea més sensata és no despertar-la. Així doncs, quan fem operacions bancaries hem d'anar sempre amb molt de compte amb les quanitats transferides i els conceptes d'operació.
L'organisme d'Hisenda fa servir un exhaustiu control sobre els fluxos de diners, motiu pel qual les transferències passen per un control estricte. En aquest sentit, és important saber quins són els límits a partir dels quals salten les alertes.
Hisenda, a través de les entitats bancàries, exerceix un control estricte sobre els moviments de diners. I és que, qualsevol operació que resulti una mica elevada o sospitosa de frau acabarà passant per les mans del fisc.
Ens trobem davant d'un procediment habitual, que es realitza amb freqüència. Sobretot a l'hora de fer compres importants: com ara un vehicle, un habitatge o el pagament d'un servei. Però abans de fer aquest tràmit seria convenient conèixer quines són les exigències de l'Agència Tributària.
A partir de quina quantitat es disparen els dubtes d'Hisenda?
Hisenda té un objectiu clar: evitar el frau fiscal. D'aquí que cada vegada es presti més atenció a determinats tipus d'operacions financeres. Per això disposen de la col·laboració dels bancs, que tenen l'obligació d'avisar-los en determinades situacions.
Especialment quan es facin ingressos o retirades d'efectiu per sobre dels 3.000 euros. El mateix es pot dir en el cas que es facin servir bitllets de 500 euros.
La moneda de paper d'aquest valor s'està intentant retirar de la circulació, però els tècnics d'Hisenda comproven que continuen aflorant. En general, aquest tipus de bitllets es relacionen amb activitats fraudulentes. Per això la insistència a acabar amb ells com més aviat millor.
Quin és el límit de transferència?
Hi ha la creença que les transferències superiors als 10.000 euros estan sotmeses al control de l'Agència Tributària. Però en realitat, no és cert. Cal aclarir que no hi ha un límit màxim pel qual s'obligui el client a declarar el moviment.
En qualsevol cas, això no implica que les entitats bancàries no facilitin informació a Hisenda. Aquesta, en un moment donat, pot reclamar els detalls sobre aquest tràmit quan apreciés algun tipus d'irregularitat. De fet, el més probable és que sol·liciteu explicacions sobre l'origen o el destí dels diners.
En el cas de les transferències no hi ha límits, però sí que aquests apareixen quan es tracta d'operacions de sortida o entrada de diners del país per imports iguals o superiors a aquesta xifra. Si això es produeix, ens veurem en l'obligació de fer una declaració de mitjans de pagament emplenant el model S1.
Es tracta del mateix document que cal presentar quan ens trobem davant d'operacions de pagament per sobre dels 10.000 euros a Espanya. Si no es facilita aquest formulari, ens exposaríem a una important sanció econòmica.
És més, es considera una infracció greu. Sí, ja que la multa sortiria des dels 600 euros i arribaria fins al 50% del valor dels mitjans de pagament utilitzats.
Quants diners es poden ingressar com a màxim al banc?
En general, la transacció més freqüent que solem dur a terme al banc és la retirada d'efectiu. Però de tant en tant també ens veiem obligats a fer algun ingrés. No obstant això, hi ha un límit que cal conèixer per no incórrer en un delicte.
Amb l'objectiu d'evitar els fraus bancaris, des de l'Agència Tributària fixen un import màxim. En cas que se superi el que és convenient seria sol·licitar a l'entitat un justificant que acredités els motius del tràmit esmentat.
L'import màxim que comença a estar sota sospita per part del fisc són els 3.000 euros. I com que no és una xifra molt comuna en el dia a dia, per això exerceixen un control més gran sobre l'usuari, amb la intenció de saber l'origen i el destí dels diners.