Doncs sant tornem-hi. No només a Reus hem tingut conflictes amb les llambordes de les places públiques. Un cop resolt grotescament el cas de la pedra de la capital del Baix Camp, avui s'ha tapat un altre forat que hi havia a la ciutat de Tarragona.
El llambordí tarragoní havia desaparegut just després de les eleccions municipals del 2019, i havia tingut la virtut de fer ensopegar totes les forces del govern local. S'hi havia embarrancat l'alcalde Ricomà i ERC, les xiques de la CUP, el Nadal petit enmig de l'escissió entre Junts i el PDeCAT i, sobretot, Podem i els Comuns que, a hores d'ara, són els principals sospitosos de la sostracció.
De fet, d'un partit o espai polític que en només dos anys ha protagonitzat esperpents com l'espantada de Pablo Iglesias, la renovació de l'alcaldia de Barcelona amb els vots de Manuel Valls, la desastrosa tramitació parlamentària de la 'Llei Trans' de Montero o l'aprovació de la nova tarifació elèctrica amb l'oposició farisaica des de la mateixa Moncloa de la ministra Belarra, se'n podia esperar qualsevol cosa.
Però cal recordar que a Tarragona havíem tingut també un episodi d'aquesta tensió entre Podem i els socialistes, que va desembocar amb la defenestració de Josep Fèlix Ballesteros i l'arribada a l'alcaldia d'ERC amb l'entrada polèmica al govern d'un regidor dels Comuns, Carla Aguilar i un de Podem, Hermán Pinedo. El que seria conseller de Patrimoni es va emportar la pedra cap a casa i va ser com si hagués robat el foc sagrat de Prometeu. Des del PSOE no li van arribar a perdonar mai i es va inscriure el seu nom en llatí clàssic a la llibreta negra del govern espanyol.
Els aparells estatals de Podem van purgar Hermán Pinedo amb el pretext de no haver convocat l'assemblea pertinent per triar el nou alcalde, que en realitat vol dir que s'esperava del líder tarragoní forcés l'aparell per tornar a fer alcalde Ballesteros i el PSC. Pinedo es va justificar sempre explicant que s'havia convocat conjuntament la militància dels Comuns i Podem, i que el procés va ser transparent. No n'hi va haver prou: Pinedo va ser expulsat del partit, però es va mantenir al govern local com a responsable d'una àrea sensible a Tarragona com és Patrimoni amb, tot s'ha de dir, amb valoracions molt positives de tot el sector.
[predef]telegrammiquelbonet-610[/predef]
Ja que hi som també cal rememorar, en tot aquest sainet, que a Ricomà ja li va anar bé el desgast dels Comuns i Podem, perquè era quan l'estratègia nacional d'ERC advocava per enteses transversals amb aquest espai polític i, més enllà, amb els socialistes. Els dos vots d'Aguilar i Pinedo, també li van anar bé per no haver de dependre del suport de la CUP i poder evitar el de Junts, en el moment de màxima tensió entre les formacions.
Un cop format el govern de la Generalitat i segellat el pacte de no agressió i pillatge de càrrecs públics entre republicans i juntaires, però, no ha calgut fingir més. Ricomà ja tenia la gorra plena de les pipes dels Comuns i els ha pogut fotré la puntada de peu al cul que li demanava el cos des de fa dos anys. Quin descans que li deu haver quedat, al bon home, encara que ara hagi d'aguantar una temporada la imprevisibilitat de les regidores de la CUP, que sempre és un esport de risc tenir-les al govern. Els ha donat Cultura, perquè facin la més mínima nosa possible.
I, esclar, els Comuns se senten maltractats i expulsats —de fet és exactament el que ha passat, però no serà perquè no s'ho hagin buscat. Carla Aguilar s'ha acomiadat de l'equip de govern mig emprenyada i sense saber gaire d'on li queien les hòsties, acusant la CUP de blanquejar la dreta en un atac de fred de peus antològic. Pinedo, que s'ho veia venir més, ha aprofitat per servir-se un plat de venjança freda: ni s'ha presentat a la roda de premsa d'Aguilar i ha fet un tuit agraint els dos anys de servei públic a la ciutat.
I així s'acaba l'estranya història del pas pel govern municipal dels Comuns i Podem, que difícilment hi tornaran mai, ni que guanyin altre cop els socialistes. La llamborda ha tornat al seu lloc, i aquí no ha passat res, perquè al final a Tarragona sempre perviuen els pedrots. Sic transit gloria mundi.