El govern espanyol ha plantejat des del principi la seva intenció de prorrogar successius estats d'alarma durant la transició cap a la 'nova normalitat'. L'última pròrroga va ser recolzada de forma 'in extremis' per Ciutadans i PNB ha permès continuar en aquesta situació d'excepcionalitat, almenys, fins al 24 de maig.
No obstant això, a causa de la falta de suports, l'Executiu no pot garantir una nova pròrroga i es podria veure en la situació de canviar de plans durant la desescalada. Tot i que l'única alternativa plantejada pel govern fins al moment ha estat la del «caos», arribant el mateix president a assegurar que «no hi ha pla B, l'únic pla és l'estat d'alarma».
Davant d'aquesta situació, alguns experts constitucionalistes han explicat al diari 'La Razón' les diferents alternatives a l'estat d'alarma, unes opcions vàlides que garantirien el control de la malaltia. Els experts apunten cap a dues lleis que podrien ajudar a coordinar el país durant la desescalada pel que fa a l'àmbit sanitari.
Llei General de Salut Pública
La primera es tracta de la Llei General de Salut Pública. El seu àmbit d'aplicació, segons els experts, encaixa a la perfecció en l'escenari actual de pandèmia. Entre les mesures que es poden dur a terme es troben moltes de les realitzades durant l'estat d'alarma: immobilització i el decomís de productes i substàncies, intervenció de mitjans materials o personals, tancament d'instal·lacions, establiments, serveis i indústries o suspendre l'exercici d'activitats.
Tot i això, hi ha un aspecte que limitaria l'actuació de l'Estat perquè disposa que sota aquesta norma s'ha de «respectar el principi de proporcionalitat» entre les comunitats.
Llei de Mesures Especials en matèria de Salut Pública
La Llei de Mesures Especials en matèria de Salut Pública és una normativa de tan sols quatre articles que centra el seu àmbit d'aplicació en les «malalties transmissibles» i habilita a les autoritats sanitàries competents per realitzar les accions preventives generals. La normativa permet adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.
Les dues lleis de salut pública podrien coordinar-se amb la Llei General de Protecció Civil per a assumptes relacionats amb l'ordre públic, segons explica el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rei Juan Carlos, Juan Manuel Vera.
Diferències entre les lleis ordinàries i l'estat d'alarma
El president de Govern, Pedro Sánchez, s'ha mantingut ferm en la necessitat de prorrogar l'estat d'alarma per garantir una sortida del confinament segura i els ajuts econòmics a les empreses. Pel que fa a la primera, els experts coincideixen que l'aplicació de la normativa ordinària impedirà un confinament tal com està concebut en l'actualitat. Les restriccions de moviment i els límits a les diferents decisions empresarials serien més difícils d'aplicar en aquest context.
No obstant això, pel que fa als ajuts econòmics, la vigència de l'aplicació dels ERTO es podria ampliar fàcilment mitjançant la redacció d'un altre Reial Decret Llei, segons assenyalava Ibor Fernandes, professor de Dret Constitucional a la Universitat Cardenal Cisneros. Fernandes també afegeix una tercera opció: tramitar una Llei Orgànica per via d'urgència, el que suposaria tancar un gran acord amb l'oposició.
D'aquesta manera, els experts consultats per la 'La Razón' apunten que la principal diferència entre aplicar l'ordre jurídic ordinari i mantenir l'estat d'alarma es deu al fet que la primera requereix una major cooperació de Govern amb les comunitats autònomes i amb l'oposició.