La Llibreria Mitjans del Vendrell ha celebrat durant l’últim any el seu cinquantenari, una efemèride que ha acabat marcada, com tantes altres coses, per la crisi del coronavirus. Quan aquesta entrevista es va dur a terme, a principis del mes de març, la realitat era completament diferent de la que hi ha dos mesos després. Aquells dies, els propietaris de la llibreria planejaven fer alguna celebració dels 50 anys relacionada amb el Sant Jordi, una idea que ha hagut de caure pel seu propi pes.
De moment, la Mitjans ha superat el primer cop de la crisi del coronavirus, a través d’un ERTO i retrocedint comandes, però resten a l’espera de veure com evoluciona la situació els pròxims mesos. Aquesta està sent, de ben segur, la pitjor crisi que han hagut de superar en els seus 50 anys de vida, en una història que va començar el juny de l’any 1969, quan Josep Mitjans va obrir l’establiment a les galeries del carrer del Doctor Robert.
Una botiga de llibres en unes galeries
«Des de petit que jo tenia molta afició als llibres, i a casa en teníem molts», explica Mitjans a TarragonaDigital. Després de treballar uns anys a una fàbrica tèxtil de Llorenç, Mitjans i un amic seu que treballava a una editorial de Barcelona van decidir obrir una llibreria al Vendrell, per la qual cosa van demanar un préstec a la Caixa Rural de Llorenç. Aquella primera botiga estava situada en un espai petit d’unes galeries del carrer del Doctor Robert, que és on ara hi ha la papereria.
En aquell moment, a les galeries hi havia «cinc o sis comerços més (una gestoria, una botiga de joguines, una autoescola, una pelleteria...), i a dalt els jutjats i el registre civil», mentre que a tot el Vendrell només hi havia un quiosc a la baixada de Sant Miquel i la llibreria que va obrir Jaume Pell al carrer Alt gairebé al mateix moment. «Sempre ens vam portar molt bé però amb el Jaume», assegura Mitjans.
Potenciant el llibre en català
Al cap de poc d’obrir, el seu amic es va desvincular per temes professionals, i Josep Mitjans va tirar endavant la llibreria amb una dependenta. Per començar, van rebre en préstec un dipòsit de 300 llibres d’Hogar del Libro. Hi havia sobretot narrativa, premsa (també estrangera) i papereria. A més a més, des del principi sempre van tenir clar que havien de potenciar el llibre en català.
«El 1962 havia nascut Edicions 62, i s’havia iniciat un boom del llibre en català, amb molts títols. Jo sempre els vaig voler potenciar, tant en estoc com en visibilitat», afirma el propietari de la llibreria. De fet, l’any 1995 la Generalitat li va entregar el premi al llibreter que més s’havia distingit per promocionar el llibre en català, un reconeixement anual que proposava el Gremi de Llibreters. A poc a poc, la secció de llibreria va anar agafant importància i, deu anys després d’obrir, es va fer una ampliació, separant la part de la papereria. Uns anys després, tornarien a ampliar els dos locals.
Josep Mitjans recorda alguns dels autors il·lustres que han passat en aquests 50 anys per l’establiment, com ara Joan Perucho, Montserrat Roig, Joan Marsé o Raimon Obiols. Com a petita espina clavada hi ha el fet que les dimensions de la llibreria no han permès fer gaires presentacions de llibres (només dues), i aquestes s’acabaven fent a la biblioteca.
L’arribada del llibre digital
Amb l’entrada al nou mil·lenni, el sector ha patit un canvi important, amb l’arribada de les noves tecnologies i el llibre digital. Tot i això, Mitjans ho té clar: «l’enemic del llibre de paper no és el digital, sinó el telèfon mòbil, ja que la gent cada cop té menys temps per llegir». Curiosament, avui s’editen més llibres que mai, però les edicions «són més curtes, i ràpidament es veuen superades per les novetats», afirma. Això no evita que avui hi hagi, segons el llibreter, «més gent que llegeix que mai, però ho fa amb diferents formats, com la tauleta, el mòbil o l’e-book». Un altre canvi és l’auge del llibre infantil i juvenil, que abans «ocupava un 5% de la botiga i ara ocupa un 25%».
El 2004, la Llibreria Mitjans va rebre el Premi a la Trajectòria, que es va donar al Saló de Cent de Barcelona, just quan complien 35 anys. En aquell moment, el seu fill, Jordi Mitjans, es va anar fent càrrec progressivament de l’establiment, fins que el propietari es va jubilar. «La feina no m’ha tret la passió per llegir, segueixo llegint uns tres llibres cada mes, i molta premsa diàriament», apunta Josep Mitjans, que conclou dient que, durant tots aquests anys «la part vocacional ha permès superar tots els moments de baixada». Segurament que això també val per aquest convuls 2020.