Ni l’amenaça del temps, enguany més present que mai, va tòrcer aquest dimarts la celebració de Sant Jordi. La diada no va ser ni més ni menys lluïda que qualsevol altre any —si volen, és cert, podria haver fet més sol—, però de nou va ser un dia de llibres, de roses, de cultura i de vida al carrer, tal com es va poder copsar a l’ampli seguiment que va fer TarragonaDigital.com des de diversos punts de la regió.
Sant Jordi és d’aquelles tradicions nobles, senzilles, nostres, que se senten seves els d’aquí, però també aquells que ens visiten amb la coincidència de la seva celebració. Sant Jordi agrada, tot ell, perquè és vida al carrer, al més pur estil mediterrani; és passejar, petar la xerrada, parlar els veïns, retrobar els amics o saludar els coneguts. Agrada per la singularitat de la rosa, pel seu simbolisme; però també pels llibres —per aquells que llegeixen tot l’any o pels que, Sant Jordi rere Sant Jordi, es prometen reenganxar-se a la lectura sense èxit, és clar.
Sí, Sant Jordi se celebra a Catalunya d’entrada perquè n’és el seu patró. Això és tan cert com que també ho és a l’Aragó, a Portugal o a Anglaterra; però la singular manera com Catalunya l’honora el fa especial per al país, i es fa inevitable pensar en el seu component de festa nacional. També enguany, en plena celebració d’un judici que s’allarga i s’allarga, i encara més ho fa la presó preventiva dels líders independentistes, que ja voreja l’any i mig.
En una data com aquesta, tan assenyalada, que gaudeixen grans i petits, es fa molt complicat no empatitzar amb les seves famílies, que sofreixen una repressió desmesurada des de ja fa molts mesos. Alhora, cal sentir més propis que mai els valors de germanor, vida, cultura i carrer que es desprenen de Sant Jordi, reivindicant-los més que mai.
Enmig de tota aquesta voràgine, diumenge hi ha eleccions. És en aquesta situació tan enfangada, en aquest moment d’extrema dificultat, que caldria recordar, a l’hora d’acostar-se a les urnes, la idiosincràsia pròpia de Catalunya, que té en Sant Jordi la màxima expressió, i pensar quina és la via democràtica per resoldre l’atzucac en què es troba el país. Cal matar el drac del conflicte i fer renéixer la rosa de la normalitat i de la justícia. Tant de bo ho puguem celebrar el Sant Jordi vinent.