L'acumulació de llargues llistes d'espera és un dels grans maldecaps que any rere any ressonen a les costures del sistema de salut públic català, on Tarragona no és una excepció. La situació, a més, s'accentua enguany fins a límits exagerats després de més de tres mesos d'aturada on les visites presencials no urgents o les operacions i cirurgies programades han hagut de reajornar-se per motiu de força major, amb l'excepció única de l'oncologia, on l'atenció sanitària no pot ajornar-se de cap manera.
És en aquest context, i en el d'un estiu on el dominó del tancament de llits assistencials s'està preparant de cara a l'agost, que s'acumulen milers de pacients que esperen cita per enllestir les operacions que no han pogut rebre abans, a més d'aquells nous que van arribant a una roda que segueix girant. En casos com el de l'Hospital Universitari Joan XXIIIde Tarragona, a mitjans d'aquest mes de juliol són un total de 6.400 els pacients acumulats en llista d'espera quirúrgica, una xifra impossible d'assumir a setmanes ni mesos vista pel sistema.
Salut creu que la congestió a les llistes d'espera no es podrà solucionar abans de 2022
Els càlculs de Salut apunten que no s'aconseguirà recuperar el ritme d'activitat mèdica perduda fins a l'any 2022, i no es contempla l'opció de normalitzar aquestes llistes d'espera disparades en un termini inferior als divuit mesos. En un reportatge recent a TarragonaDigital, el gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona, el doctor Ramon Descarrega, exposava que el seu equip treballa «per poder recuperar al màxim l'activitat, però el principal objectiu és que, si arriba un escenari de rebrots, l'activitat normal dels nostres centres es vegi afectada al mínim». «Estem en un moment on hem de combinar tres escenaris: preparar-nos per un rebrot,, conèixer quina activitat mèdica s'ha deixat de fer durant aquests mesos i esclarir quines noves activitats a fer han sorgit durant el confinament», sentencia Descarrega.
L'escenari actual és fruit també d'una situació inèdita: la reducció de l'atenció presencial dels CAP està derivant un increment de les visites als serveis d'urgències, on s'acaben derivant més pacients de l'habitual. Joan XXIII assumeix un total de 17 serveis quirúrgics diferents en cartera. Les atencions de cirurgia general, amb una llista d'espera de prop de 2.000 persones i les de traumatologia-ortopèdia i oftalmologia, amb prop de 1.000 en cada cas, són les cues més llargues a dia d'avui. La visió del gerent del CatSalut és clara: «tenim un panorama molt fotut per davant i hauríem de mirar de recuperar el temps perdut, abans que tinguem un rebrot important»
Joan XXIII acumula una llista d'espera de 6.400 pacients de 17 especialitats diferents
Els professionals del sector sanitari lamenten l'alt volum de feina acumulat i veuen amb neguit com la sensació de no donar a l'abast va per llarg. Salut va habilitar a principis de maig un sistema de llista d'espera única per tal d'anar descongestionant les cues amb efecte immediat, si bé els números no mostren indicis de què l'estratègia estigui funcionant i la realitat és tossuda. Els efectes de la Covid-19 encara fan estralls i el tap que va generar l'aturada per primavera es farà notar fins a principis de 2022, calculen.
Des del Col·legi de Metges de Tarragona avisen que l'acumulació de llistes d'espera comportarà inevitablement «més càrrega de treball per als sanitaris» i «més estrès emocional i físic a les espatlles». El president del Col·legi, el doctor Fernando Vizcarro, lamenta que «si es comptés amb més professionals» es podria rebaixar aquesta càrrega afegida, si bé sentencia que «no ens queda més remei que adaptar-nos».
Vizcarro (COMT): «No ens queda més remei que adaptar-nos»
El president del Col·legi matisa que el desgavell de les llistes d'espera d'aquest 2020 «no és comparable» a les reclamacions d'anys anteriors, i recorda que «es va haver de produir una aturada forçosa de les intervencions no urgents» per dos motius: prioritzar els pacients amb Covid-19 i evitar els contagis de persones sanes.
Vizcarro destaca que la llista d'espera de 6.400 persones fa referència directa a «intervencions no urgents», de manera que «són esperes que mai aniran en detriment de la salut» del pacient. Sí es va mantenir el funcionament de les operacions urgents en tot moment, com és lògic. El sistema sanitari català funciona, però des del COMT insisteixen a assenyalar les dues ferides per on sagna cada cop que arriba un imprevist: «més personal i un millor finançament».
En aquest sentit, el Col·legi de Metges de Catalunya —i on està adscrit el de Tarragona— va presentar un decàleg de propostes per reformar íntegrament el sistema de salut públic català de la mà de prop de 30 experts en la matèria. La conclusió central va de números. «Caldrien uns 5.000 milions d'euros per cobrir totes les necessitats del sistema públic de Catalunya», defensen des del Col·legi, amb el document a la mà. Amb les regles del joc actuals i un trimestre perdut a la motxilla, la realitat és tossuda i les llistes d'espera segueixen a màxims i apunten llarg des de l'entrada de l'hospital.