Les direccions nacionals de Partit Popular i Ciutadans continuen negociant una possible coalició electoral de cara a les eleccions catalanes que apunten a celebrar-se durant el mes de novembre. En aquest sentit, queda descartada la proposta dels taronges de presentar una candidatura conjunta amb PP i PSC, mentre que tampoc sembla viable un acord similar al que es va produir al País Basc en les eleccions del passat mes de juliol, que va resultar fallit en sumar menys escons que els aconseguits en solitari per ambdues formacions en l'anterior cita electoral.
En aquest sentit, el digital 'El Español' avança aquest dijous que la fórmula que podria acabar imposant-se és una coalició parcial que afectaria les demarcacions de Lleida i Girona, mentre que a Barcelona i Tarragona, PP i Ciutadans anirien amb candidatures separades. L'objectiu seria maximitzar els vots en les províncies catalanes on el constitucionalisme té menys implantació i força, sense tocar Barcelona i Tarragona, territoris de Catalunya on populars i taronges s'han demostrat més forts.
El citat mitjà assegura que posició del president del PPC, Alejandro Fernández, és d'oposició a tancar qualsevol acord amb Ciutadans, a conseqüència del seu apropament amb el Govern de Pedro Sánchez i el PSOE durant els mesos de pandèmia.
A Catalunya, Ciutadans colla per una llista conjunta, mentre que el PP dóna llargues
Mentre a Madrid, les direccions de Pablo Casado i Inés Arrimadas segueixen negociant, a Catalunya Ciutadans i PPC mostren estratègies oposades. Els taronges aprofiten cada compareixença per demanar una coalició a escala catalana, mentre que als conservadors no estan per la labor. De fet, el president del PPC, Alejandro Fernández, va rebutjar de ple la llista conjunta de Ciutadans, PP i PSC que van proposar els taronges.
En aquest sentit, Fernández no tanca la porta a un acord amb Ciutadans, però en una entrevista recent a Catalunya Ràdio explicava que estaven «estudiant» la seva viabilitat perquè el «gir» dels taronges acostant-se al govern espanyol durant l'estat d'alarma «ha canviat l'escenari». «Hem d'analitzar si això que abans sumava ara no suma», va advertir.