Dos anys després de la celebració del referèndum de l'1-O, encara queden diverses incògnites per resoldre. Una d'elles és especialment polèmica, ja que guarda relació amb l'origen i el finançament d'aquestes, una qüestió que va suscitar un gran interès durant el judici contra els presos independentistes, malgrat que en aquella ocasió Santi Vila ja va confirmar que «ni un sol euro de diners públics es va destinar a l'1-O».
Gràcies al diari 'ARA', la majoria d'aquestes incògnites han quedat resoltes. I és que dos dels periodistes d'aquest mitjà —Laia Vicens i Xavi Tedó— han dut a terme una investigació que han plasmat en un llibre, anomenat 'Operació Urnes', el qual ha permès descobrir qui era el cap de l'operatiu que va permetre que 2.243 col·legis electorals obrissin les seves portes durant la celebració del referèndum.
En Lluís va pagar cent mil euros per les urnes
Ell és en Lluís, el català que va finançar els cent mil euros de la factura de les urnes. Una factura que encara no ha cobrat, però això no és quelcom que li faci perdre la son. I és que, tal com fa patent, «la comanda la faig jo i la pago jo perquè si les comprava la Generalitat havíem begut oli».
Malgrat que la situació pugui sorprendre, el cert és que en Lluís fa anys que col·labora amb formacions i entitats favorables a la causa independentista, i compta amb una gran experiència i un enorme compromís.
6.500 urnes encara amagades al Principat
Amb tot, el cervell de l'operatiu no va treballar sol, sinó que va comptar amb l'ajuda de dos companys més, amb qui van planejar tota l'estratègia i van organitzar les peces més clau de l'1-O. I és que, tal com remarquen, en aquell moment el Govern català no podia estar sobre el terreny.
No obstant això, cal recordar que en un primer moment l'executiu liderat per Carles Puigdemont va intentar comprar urnes de forma oficial, però el Govern central va fer tot el possible per impedir-ho, motiu pel qual van haver de buscar una alternativa.
Finalment, i després de lidiar amb molts contratemps, el referèndum es va dur a terme. I, per si de cas l'Estat interceptava el primer lot, van decidir ocultar una remesa de 6.500 unitats que avui dia encara estan amagades al Principat.
«Les urnes no podien fallar»
«L'obsessió era que les urnes no podien fallar, perquè no podíem quedar amb el cul a l'aire», explica el Lluís, que se serveix del sarcasme a l'hora d'afirmar el següent: «Les urnes les hem de fer servir a les properes eleccions, no sé per què no les tornen».