El ple de Reus ha aprovat, aquest divendres, dos dels tràmits de més transcendència. Es tracta del pressupost del 2019, que s'executarà durant el que queda d'any, així com el Reglament de Participació Ciutadana. Si el primer tràmit ha servit perquè l'oposició critiqués la manera de fer del govern, el segon ha transmès un ambient més col·laboratiu i de felicitació compartida.
Durant la mateixa sessió s'ha aprrovat el nomenament d'una sèrie de càrrecs de confiança i de representants polítics a les empreses municipals que, en tractar-se d'una «llista llarga», l'alcalde ha optat per passar a votació sense mencionar-los.
La residència d'Hort de Miró, set anys després
Set anys després que s'inaugurés la residència d'Horts de Miró de Reus, finalment tindrà activitat. O almenys això és el que ha aprovat el plenari municipal, que ha donat suport al conveni que ha de permetre que l'Ajuntament i la Generalitat gestionin l'equipament de manera conjunta. «Ha sigut una feina laboriosa i de buscar quina podia ser la fórmula de gestió conjunta; finalment és aquest conveni a dues bandes», ha explicat Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social.
Tot i que inicialment es van anunciar 24 places públiques i 5 de privades, el conveni acaba reflectint que seran 29 les places que ofereixi el cente. La tardança de la posada en marxa d'aquesta instal·lació ha generat crítiques al plenari. Sandra Guaita, regidora del PSC, ha clamat que «tenim una residència des de fa set anys i és buida; no sé si ens hem fet trampes al solitaris o ens hem anat posant trampes, però no estem contents». Ha recordat que hi ha 200 persones en llista d'espera per a una plaça.
Guaita ha etzibat que «durant tot aquest temps, la regidora responsable ha estat la mateixa», referint-se a Montserrat Vilella, i ha reclamat «que no tardin set anys a obrir les següents 29 places» que faltaran perquè la residència quedi totalment plena. Ha afegit, també, que al responsabilitat de la situació és compartida.
Vilella ha respost que sí, que «no estarem contents del tot fins que la veiem oberta»; ha retret, però, que quan a Reus i a la Generalitat hi havia governs tripartits es va anunciar un conveni amb les places concertades que, realment, no existia.
Durant la roda de premsa posterior al plenari, Montserrat Vilella ha exposat que, dels set anys que l'equipament ha estat en desús, els cinc primers ho va estar a causa de la manca de pressupost. Els dos últims, per l'aplicació de l'article 155, que va interrompre l'adjudicació de places. Quan va vèncer, «es va plantejar un conveni a tres bandes (Generalitat, Ajuntament i Fundació) el desembre del 2018».
Els serveis d'Inspecció de la Generalitat, però, van trobar «que no s’ajustava a la llei d’adjudicació pública i vam haver de tornar a començar de zero». En tornar a començar, les 24 places públiques previstes, que es complementaven amb 5 de privades, van passar a ser 29 de públiques, el cost de les quals l'assumeix, íntegrament, la Generalitat.