Esta setmana és setmana gran pel Far South, perquè arriba l’enèsima Fira de Mostres ramadera, de maquinària agrícola i comercial d’Amposta. Enèsima, no, parlem amb propietat: cinquanta-novena Fira de Mostres. No és que jo la recordi de tota la vida, és que mons pares, també. Per a tots los ampostins, lo pont del sis de desembre és lo pont de fires. De fet vaig créixer pensant que a la resta del territori també era festa gràcies a la fira de maquinària agrícola del meu poble i, encara avui, a vegades per estes dates quan parlo amb algú per Barcelona dic: «que treballeu pel pont de fires?» I la gent és tan amable de seguir-me el corrent.
Encara que la Fira de Mostres ramadera, de maquinària agrícola i comercial d’Amposta sigue la cosa més analògica que deu quedar per terres catalanes, si no hi has de fer negocis, hi ha un punt de diversió en anar-hi. Jo, personalment, hi vaig cada any sense falta per comprar-me unes aulives gordal extrapicants que venen a una parada de fora, a la part de les atraccions (autòctonament conegudes com a caballitos). M’hi deixo vint euros, en aulives, poca broma.
Però si hi entres, pots comprovar que és supertransversal: hi trobes des de vestits de núvia, a una parada de la Càmara arrossera, passant per un stand on et serveixen ostres i cava com si estiguessis tancant un tracte per a la compra d’un ferrari, los tradicionals stands de mel artesana, els organitzadors d’eventos, los cotxes d’ocasió, los animals de granja que hom se vol treure de damunt com sigue, amb les corresponents exhibicions de guapura del cavalls, amb les crins trenades al bescoll, i salutacions al trotet. A mi de menuda vore els animals era el que més m’agradava de la fira. Això i que era una ocasió única per recopilar bolis i caramels per passar l'any venidor.
La novetat d’enguany de la Fira de Mostres d’Amposta (n’hi deu haver més, ja em perdonareu, jo parlaré d’esta) la posa l’Associació TOTS SOM POBLE que, sota el lema “hi ha una Amposta que diu PROU”, tindrà presència per primera vegada amb una parada antitaurina que vol potenciar una alternativa als correbous a través de l’art. Que déu nostro sinyor vétlligue per esta gent valenta.
Una altra de les tradicions ampostines és lo fred que fot per fires. Així que ja sabeu, gents de l’Ebre i el Matarranya, si veniu a Amposta a passar la tarda, agafeu la rebequeta, que a la nit refresca. I si no, vinguin quan vulguin, que un plat de recapte a taula sempre el trobaran.