Una de les preguntes recurrents que em feu arribar a través de les xarxes socials és «¿Jaume, com ho fas per trobar i entrar a aquests llocs que publiques?»
Entenc que, vist des de fora, aquesta és una qüestió que genera força curiositat quan no estranyesa, així que miraré d’aportar una mica de llum a tot plegat.
En el fons, el més complicat és començar, donar el primer pas i trobar allò que et funciona per a poder aconseguir el teu objectiu: trobar llocs susceptibles d’estar abandonats. Un cop interioritzat un mètode de treball eficaç, és com tot, es converteix en una tasca gairebé mecànica.
Em permetreu que primer abordi la part que tracta de com accedir, que potser és la part menys feixuga. El tema de la localització és més ampli i en parlarem en pròximes entregues.
Comencem pel més obvi, que són les dues modalitats d’accedir a un lloc abandonat: amb permís o sense. La diferència és abismal, i si parlem de demanar permís la situació també canvia radicalment si l'interlocutor és un particular o una administració.
Si el que ens ha de donar permís és un particular, normalment les coses flueixen. Els expliques el que fas, l'interès que tens en fotografiar "tal qual" la seva propietat: «Nen, t'ho netejaré tot abans que vinguis... NOOO!! No tregui les teranyines, si us plau!». Grans dosis d’empatia, d’escolta activa i comprensió sense perdre de vista l’objectiu: aconseguir el permís.
Un cop superada l'estranyesa inicial, el propietari particular no sol posar problemes.
La cosa canvia radicalment quan l’autorització te l'ha de donar l'administració, l'església o qualsevol ens que no sigui una persona física. I té la seva lògica: en primer lloc, els fa por que prenguis mal a la seva propietat. En segon lloc, vas a fer fotos d'un espai degradat que pertany a una administració que, normalment, rep diners públics per entre d'altres coses mantenir en bon estat els edificis que són de tots. I tu vas a demanar-los que et deixin entrar, que hi vols fer fotos i, vés a saber, potser ho publicaràs i tot perquè tothom vegi com està de brut i deixat aquell edifici que tothom a la ciutat es pregunta per què no hi fan res.
Òbviament, no els fa cap gràcia.
I com a exemple clar i nítid: la Tabacalera. Però n'hi ha més, molts més. A Tarragona, per citar un dels molts exemples que podria posar, la resposta també va ser que no amb el preventori de la Savinosa o la Ciutat Residencial. La llista de llocs gestionats per administracions en què la resposta ha sigut no al·legant motius de seguretat és llarga, molt llarga, amb alguna excepció com l’autorització concedida per fotografiar l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de López Peláez tot just abans que desaparegués.
Val a dir que són comptades les ocasions en què l'administració m'ha obert les portes d'un immoble que depengui d'ells per a retratar-lo. Això no vol dir que dintre d'aquestes institucions hi hagi qui, a títol personal, intenta donar-te un cop de mà. No faré públics els seus noms però des d'aquí: GRÀCIES.
Jaume Cardona és fotògraf i autor del blog La Makineta del Temps