Els docents són un dels col·lectius més afectats per afonies i fatiga vocal des de l'obligació de dur mascaretes per la covid-19. Només ha passat un mes i mig des de l'inici de curs però els logopedes ja han detectat nous perfils de pacients. Es tracta de treballadors de cara al públic, sobretot a centres educatius i universitats, que han començat a tenir molèsties, ronquera o afonies.
Marta Llebaria, una mestrea d'educació infantil que treballa al Lab_06 de Manresa, explica el seu cas: «No havia tingut mai problemes amb la veu», es queixa. Per això, ha decidit posar-se a mans d'un logopeda per aprendre noves estratègies i detectar si hi ha alguna disfunció. Beure aigua sovint, utilitzar amplificadors portàtils i vocalitzar millor són algunes de les pautes de prevenció.
«Des que porto mascareta per comunicar-me amb els infants, em costa que m'entenguin i no puc projectar bé la veu», detalla la docent durant la visita a la logopeda Alexandra Lussaud de la Clínica Universitària de Manresa. Explica que el primer que li surt és cridar més però també ha vist que això li està causant molèsties que abans no tenia, com ara sentir fatiga vocal i mal de coll. «I això que tinc la veu forta», remarca. Aquesta mestra d'educació infantil té la dificultat afegida que cada dia treballa amb nens diferents i per tant ni alumnes ni professors es coneixen. Està al Lab_06 i és una mestra itinerant que visita les escoles.
A més a més acostuma a fer les sessions en espais grans, com ara gimnasos, una situació que complica la necessitat de captar la seva atenció. És per això que ha decidit posar-se en mans de professionals per veure què està fent malament i si hi ha pautes per millorar el seu dia a dia. Li explica darrere d'una pantalla protectora contra la covid-19 que han hagut d'instal·lar a la consulta.
Hidratar-se i vocalitzar millor, alguns dels consells
Segons la logopeda Alexandra Lussaud, el més important és la prevenció. Entre les pautes que caldria incorporar hi ha la de beure sovint glops petits d'aigua, evitar apujar el to de veu, vocalitzar millor i incorporar estratègies per captar l'atenció de l'alumnat. Per exemple dur una campaneta per fer-la sonar quan es vol parlar amb tot el grup o, en cas sobretot de classes a la universitat, utilitzar amplificadors de veu portàtils.
Lussaud assenyala que Marta Llebaria és un clar exemple dels nous perfils de pacients que arriben a les seves consultes arran del coronavirus. En concret, són sobretot docents que no havien tingut mai problemes i, en menor mesura, gent que treballa de cara al públic. També han detectat recaigudes d'usuaris que ja havien fet tractaments de logopèdia i que havien estat donats d'alta. Tots els casos amb un comú denominador: l'ús de la mascareta.
Els primers símptomes són pèrdua de la veu al final de frases, molèsties i sequedat al coll, ronquera i fatiga vocal. En els casos lleus, es resol amb una exploració i alguns exercicis personalitzats a cada cas. I en situacions més greus, es deriva a l'otorrinolaringòleg per comprovar que no hi hagi lesions a les cordes, com ara nòduls.
La mascareta redueix molt poc el volum de la veu
Actualment s'està estudiant també com afecta l'ús de la mascareta a la veu. Segons Lussaud, hi ha un article d'uns investigadors valencians que descarten que la mascareta faci de barrera del volum de la veu, i és que s'ha demostrat que només baixa dos decibels. Des del seu punt de vista, el que realment dificulta la comprensió de qui ens escolta és que no s'articula correctament, és a dir, no hi ha prou moviment de llavis i llengua per l'ús de mascareta.
«Això fa que forcem la veu, perquè veiem que no ens escolten», afegeix. Per compensar-ho, recomana parlar més a poc a poc i vocalitzar millor. Potenciar les expressions de la cara, malgrat estar parcialment tapada, seria una altra bona opció.
Les mascaretes amb la boca transparent serien una bona alternativa, conclou Lussaud, però actualment no estan homologades com a equip de protecció individual ni com a producte sanitari, sinó com a mascareta higiènica.