Mont-roig del Camp, quarts de cinc de la tarda. La interlocutòria del TSJC que ordenava no pertorbar la convivència ha estat manifestament desobeïda en tot el país pels grups de xoc de l'Estat. Després del migdia i de les càrregues més agressives del matí sembla que ha corregut entre les forces policials la consigna d'afluixar. L'hora de dinar ha estat tranquil·la a tots els col·legis on finalment, amb l'aplicació del cens universal, s'ha pogut votar. De cop i volta un vídeo comença a córrer per les xarxes socials i es viralitza ràpidament. S'hi veu un comboi de vehicles de la Guàrdia Civil abandonant Mont-roig empesos per una comitiva de ciutadans que sembla que els facin fora del poble. En realitat, no els fan fora. Gairebé en retirada, més de vint furgons han arribat a l'Institut Antoni Ballester, únic punt de votació al municipi si excloem Miami a baix a la costa, i s'ha establert un setge d'un parell d'hores, quan ja es donaven per acabades les càrregues.
Com que la jornada ja està avançada les urnes són plenes de vots: tothom que volia votar ja ho ha pogut fer. Els electors les protegeixen. Es parapeten darrere les portes i temen que els policies usin els ariets per rebentar-les. En comptes d'això, fan servir granades de gas pebre. És un element que no s'ha utilitzat en cap col·legi del país. Un fum verdós s'escampa pel local i s'enganxa als ulls i a les goles. Mentrestant, amb la distracció, uns quants Guàrdia Civils penetren per la porta del darrere i desbaraten el setge. Carreguen les urnes i tot el material als furgons i surten del poble amb tota la gent seguint-los al crit de fora, fora. Altres, apostats al costat de la carretera, graven la retirada. Es comenta que porten un full de ruta fet sobre mapa —no coneixen el territori— i que es dirigeixen a Vandellòs. Allà no hi troben ningú. De fet no hi ha ni col·legi, tothom ha baixat a votar a l'Hospitalet.
Si venen, què fem?
Sarral, entre les nou i deu del matí. Aviat, de bon matí, s'ha començat a veure que els llocs triats per a les càrregues policials responen a un patró. No s'ha deixat a l'atzar. La ciutat de Tarragona, en molts dels seus barris, han estat especialment castigats. Corre la brama que on hi ha un ajuntament socialista hi ha més números perquè hi apareguin els furgons. En zones més rurals, apartades o de sobiranisme molt majoritari sembla que hi passin de llarg. L'excepció a aquestes normes arbitràries que s'han popularitzat pel poder dels whatsapps i el Twitter podria ser Sarral, a la Conca de Barberà. Hi ha certa sorpresa pel fet que arribin tan amunt i comença a córrer la tensió i les especulacions per la comarca. Entre els organitzadors es comencen a debatre plans d'escapament i d'evacuació de les urnes. Arriben. Tant aquí com a la veïna Cabra del Camp, s'hi desplacen una cinquantena d'efectius de la Guàrdia Civil, alguns de paisà, i armats amb porres. La resistència és més fèrria a Sarral. Empenyen la gent contra la porta del local. Hi ha ferits. Diverses persones amb contusions i una dona amb un trau a la cella. Més tard el recompte de lesionats arriba fins a dotze.
Votar en normalitat
Móra La Nova, cinc de la tarda. Malgrat tot, les comarques de Tarragona han estat de les menys afectades per les càrregues. L'impacte ha estat contundent a la ciutat de Tarragona i a la costa de les Terres de l'Ebre. A l'interior, a la Ribera, al Priorat, a la Terra Alta, a gran part del Baix Camp i al Baix Gaià s'ha votat amb tranquil·litat i una certa normalitat si no fos per la tensió de l'espera i els continus rumors de la imminent arribada de les forces policials. En la majoria de col·legis els electors opten per no anar-se'n i protegir les urnes d'un eventual setge. A mesura que s'acosten les vuit de la tarda i l'hora de tancar els col·legis la tensió es va relaxant i quan ja sembla evident que no faran acte de presència la gent comença a abandonar les concentracions i se'n torna a casa. Una excepció a la normalitat de la Tarragona interior és Móra la Nova. Mentre a l'altra banda del riu, a Móra d'Ebre, es vota amb ordre al Teatre La Llanterna.
En algun moment del dia hi ha cues i la mica de caos informàtic que hi ha hagut a tot el país, producte dels atacs informàtics al sistema. Quan els problemes es resolen es procedeix. On no es pot solucionar s'informa els votants que s'ha implementat el sistema de cens universal i que poden exercir el vot en qualsevol punt habilitat de qualsevol municipi. Però a Móra la Nova, a partir de les cinc, es presenta un escamot d'antiavalots de la Guàrdia Civil. Es pensa que puguin ser els mateixos que han retirat les urnes de Mont-roig del Camp i s'han dirigit a Vandellòs. En no trobar-hi urnes remunten el Coll de Fatxes seguint la ruta presumiblement establerta que els porta a la Ribera d'Ebre. Es produeix la càrrega. Empentes i resistència pacífica dels ciutadans. No hi ha ferits, però ja han fet tard, les urnes han estat amagades i s'ha procedit al recompte.
Una ruta per l'Alt Camp
Vilabella, vuit del matí. Un altre focus d'intervencions i càrregues el trobem a l'Alt Camp i a Masllorenç, el municipi del Baix Penedès que hi toca. Passen de llarg de Valls, on la jornada transcorre amb certa tranquil·litat, però la Guàrdia Civil es presenta en pobles més petits. A Alió creen un cordó i en algun moment sembla que es prepari una càrrega. Finalment els votants no oposen resistència perquè s'aconsegueix evacuar les urnes. També apareix el cos militar a Puigpelat i Masllorenç, d'on se'n van al cap de poca estona. A Renau aconsegueixen desallotjar el col·legi i emportar-se les urnes. És a Vilabella on els cal una càrrega per vèncer l'oposició ciutadana. Al Col·legi Manuel de Castellví s’hi presenten quaranta agents de la Guàrdia Civil. Demanen reforços i llavors carreguen contra els veïns que vigilaven el recinte. Quatre persones resulten ferides i la retirada dels policies es produeix entre molta tensió, alguns d'ells cauen a una rasa quan empenyien les tanques d’una obra. S'emporten les urnes davant la impotència dels ciutadans.
La batalla de Tarragona
Tarragona, primer d'octubre. Des de primera la repressió se centrarà en la capital de Tarragonès. A Reus es viu una de jornada de grans concentracions pacífiques i de vigilàncies i de guardes d'urnes. La distribució dels col·legis cèntrics i la gran quantitat de gent que s'hi acumula converteix algunes escoles, com la Pompeu Fabra o la Prim en fortins, cosa que és aprofitada per molts reusencs i ciutadans de poblacions veïnes on ha estat impossible votar (Salou, Cambrils, Vila-seca) per acudir-hi a fer-ho de manera segura gràcies al cens universal. Per contra a Tarragona, el cercle s'estreny ràpidament. Mentre a la resta de territori ha estat la Guàrdia Civil qui s'ha encarregat de recórrer carreteres i sembrar la por, aquí es concentren les unitats de Policia Nacional destacades per a l'ocasió. Al nord, a Sant Salvador, els agents entren i s'emporten les urnes entre molta tensió però poca resistència.
A Campclar les coses no són tan fàcils. Tant a l'Institut com al Centre Cívic, els dos punts de votació habilitats, els antiavalots de la Policia s'hi presenten. A l'Institut, la gent s'hi enfronta verbalment i aconsegueixen repel·lir-los i acabar el dia sense més altercats. Al Centre Cívic actuen amb més contundència. Desbaraten les cues de la gent davant de les urnes, hi ha cops i mòbils per terra. Són tres patrulles, una quarantena d'agents. És un barri obrer, poc mobilitzat i poc procliu a l'independentisme, alguns semblen sorpresos tant de la violència emprada com de la resistència que oposen els veïns. Requisen les urnes, les paperetes i tot el material electoral. A Torreforta la tònica és similar però el balanç de ferits és més greu: dos hospitalitzats per cops i una crisi d'ansietat producte de la càrrega policial, que s'endú també les urnes.
Un procés que durarà anys
És a l'Institut Comte de Rius i a Sant Pere i Sant Pau on el desplegament és més espectacular. Deu furgons i més de 200 agents es mobilitzen per impedir el vot i requisar urnes. Entren armats amb pistoles de boles de gas i arrenquen gent asseguda a terra entre cops de peu, s'emporten material informàtic, trenquen reixats i inhabiliten els punts de votació. Comença a córrer la veu de la brutalitat patida en molts punts del país, es veuen les imatges de Girona i de Barcelona. Però també es constata que la mobilització ciutadana és general i massiva. En molts punts es desisteix de votar per problemes amb l'aplicació informàtica. En molts d'altres els representants de la Generalitat i de l'ANC s'espanten i deixen anar la consigna de la retirada i destapen que el seu objectiu primordial era la foto de les cues de votants als quals se'ls nega el dret a vot.
Però l'èxit de la convocatòria, de la defensa ciutadana del vot i de la resposta bestial i desproporcionada de les forces policials els sorprèn més a ells que a ningú. No aconsegueixen aturar res. A l'Institut Tarragona i a l'exterior és on es viuen les escenes més violentes. S'origina una batalla campal a Imperial Tàrraco quan s'enduen les urnes requisades. Una sèrie de ciutadans s'enfronten als agents i la tensió creix. La policia colpeja amb duresa. Hi ha fronts oberts i sang, gent arrossegada, molt ferits. A un home que l'estan atenent el colpegen de nou mentre el porten a l'ambulància. Per un moment sembla que han enfollit però per sort la cosa no va a més. D'aquests fets en quedaran onze investigats judicialment, que se sumen als més de cinquanta incoats per la causa general de Reus que persegueix el presumpte escarni als policies allotjats a l'Hotel Gaudí. A dia d'avui, continuen tots processats.