Aneu fent espai a les vostres agendes que no es pot abaixar la guàrdia cinematogràfica ni una sola setmana.
Encara teniu imprescindibles en cartellera com Maixabel, Cry Macho, Bendetta o Mediterraneo. L’última de James Bond és també espectacular i d’aquelles que cal veure al cinema sí o sí.
Doncs bé, aquest divendres arriben dues novetats que també són a la llista de grans pel·lícules de la temporada. I tot això, on? A Ocine Les Gavarres, com cada setmana.
La Familia Addams 2: La gran escapada
Segona part d’aquesta nova tanda de pel·lícules d’animació basades en la popular i terrorífica Familia Addams.
La primera part, el 2019, va funcionar prou bé entre el públic infantil i va permetre redescobrir les peripècies monstruoses familiars.
Ara Mortícia, Gómez, Miércoles o l'oncle Fétido tornen a viure aventures esbojarrades, cadascun d’ells fent gala de les seves rareses o estranyes habilitats.
És una comèdia de terror molt ben feta, apta per a tots els públics i enfocada a entretenir els més petits de la casa.
LA FAMILIA ADDAMS 2 - LA GRAN ESCAPADA | Tráiler Internacional Oficial (Universal Pictures) HD
Las Leyes de la Frontera
Daniel Monzón és un bon director que ha passat massa desapercebut històricament. Amb grans pel·lícules com Celda 211, El Niño o La caja Kovak.
Amb ‘Las leyes de la Frontera’, Monzón ens endinsa en l’univers ‘quinqui’ dels anys 80. Nacho és un adolescent tímid i desconcertat, sense rumb.
Un dia, se li apropen dos delinqüents, Zarco i Tere i sent que seguir-los li pot portar problemes. Però s’enamora i no només de la noia. Cada pas que doni l’allunyarà del bon camí.
Adaptació de la novel·la de Javier Cercas, l’acció, una bona ambientació, l’amor adolescent i les decisions vitals que ens canvien són els seus eixos argumentals.
La pel·lícula s’inspira en el cine ‘quinqui’ autèntic, aquell que feien directors com Eloy de la Iglesia i que interpretaven els mateixos delinqüents. Monzón ha volgut que no quedés caricaturesc tot això en ple segle XXI i se n’ha sortit prou bé.
Las Leyes de la Frontera - Tráiler Oficial
Madres paralelas
Torna Pedro Almodóvar i com sempre, és tot un esdeveniment. Bàsicament per la crítica, que l’eleva als núvols a cada nova pel·lícula que fa, no tant pel públic que se’l mira amb cert déjà vu
Amb Madres Paralelas, el director manxec explora les diferents sensacions al voltant de la maternitat. Compta amb Penélope Cruz (que es veu que torna a fer un paperàs; fins i tot ha guanyat la Copa Volpi italiana), Milena Smit i Aitana Sánchez-Gijón en els papers protagonistes.
Dues dones coincideixen a l’habitació d’un hospital on han de donar a llum.
Cap de les dues té parella. Van quedar embarassades accidentalment. Una està molt contenta de tenir un fill, l’altra, jove i espantada, no ho té clar.
El vincle que es crea entre elles les unirà al llarg del temps capgirant les seves vides i la relació amb els seus fills.
Almodóvar és com aquells quadres clàssics dels museus. Els donen reputació i nom, però el públic passa de llarg perquè ja l’han vist massa cops.
Esperem que Madres paralelas sigui una evolució real del cinema almodovarià i no una nova còpia de fórmules i clixés. No representarà España als Oscar, ja que ho farà 'El buen patrón', de Fernando León de Aranoa i protagonitzada per Javier Bardem.
Atesa la projecció de Penélope Cruz i d’Almodóvar allà, no és la millor decisió, tot i que Penélope podria estar igualment nominada a l'Oscar com a millor actriu.
Comença la temporada de quinieles.
MADRES PARALELAS. Teaser tráiler oficial HD en español. Ya en cines.
Titane
Palma d’Or del darrer festival de Cannes, agafeu-vos fort que venen corbes i fins i tot, el vehicle pot acabar bolcant.
Titane és moltes coses a la vegada, cap d’elles ni típica, ni convencional, ni còmoda. Dirigeix Julia Ducornau (Crudo) i se’ns explica la història d’Alex, una jove amb ganes de matar que troba un pare desesperat buscant el seu fill desaparegut.
Explora la maternitat i la paternitat però des d’un punt de vista asfixiant i negatiu i obsessiu. Mescla de gèneres: terror fantàstic, drama histèric i humor negríssim, es tracta d’una pel·lícula inclassificable.
És d’aquelles que si s’hi aposta, es fa sense reserves i a veure què passa. Se’n pot sortir meravellat o horroritzat.