El Tribunal Constitucional trencava feia uns dies la seva unanimitat a l’hora de donar suport al jutge Pablo Llarena en la seva decisió de mantenir Oriol Junqueras a presó preventiva. Els recursos van ser rebutjats, però per primera vegada durant el procés judicial dels líders independentistes es va trencar la unanimitat del Tribunal. Tres dels magistrats van discrepar de la resta: Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer.
Ara, dies després de la decisió, s’ha fet pública la discussió que va mantenir el ple sobre el cas del líder d’ERC. Allà s’ha sabut que els tres magistrats en qüestió van declarar «vulnerats» els drets de Junqueras.
Tres magistrats consideren «vulnerats» els seus drets
A través d’una nota informativa que ha fet pública el Tribunal Constitucional, s’assenyala l’opinió dels vots discrepants: «Ha existit una vulneració del dret a exercir les funcions representatives per no haver-se realitzat degudament el judici de proporcionalitat que requeria l'afectació d'aquest dret».
Des de l’alt tribunal ja es plantejaven que el veredicte per aquest cas podria no ser unànime. Tot i això, aquesta és la primera vegada que hi ha una discrepància de vots en el judici dels líders independentistes. Per la seva banda el president del Tribunal, Juan José González Rivas, afirma que les decisions judicials qüestionades pel líder d'ERC compleixen les exigències constitucionals de previsió legal, finalitat legítima i proporcionalitat.
Possible punt positiu pel futur de Junqueras
Aquests vots i opinions discrepants podrien beneficiar la defensa de Junqueras quan en un futur presenti recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El polític va assegurar que presentarien tots els recursos possibles fins a arribar a Estrasburg.
Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer van posar objeccions a la proposta de desestimació portada al Ple pel president, després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) resolgués en sentència que Turquia havia vulnerat els drets de l'excap del Partit Democràtic dels Pobles, Shelattin Demirtas, mantenint-lo empresonat essent parlamentari.