Hem acomiadat el mes de maig amb temperatures molt elevades i temps sec però la dinàmica atmosfèrica general durant el mes ha estat molt típica de primavera, amb la impressió que ha estat més inestable i fresc del normal, però la realitat és que portàvem un hivern molt avorrit. De cop, entre l’abril i el maig han arribat els canvis de temps brusc quan ja no els recordàvem.
Aquest temps tan contrastat amb unes poques calorades, tongades de pluja important en tres caps de setmana i presència d’aire fresc constant han evitat que la calor arribés d’hora com estava succeint els altres anys.
A falta d’un informe exhaustiu de les temperatures generals de Catalunya aquest maig passat, el cap de Climatologia del Meteocat, Marc Prohom, compartia aquesta setmana un gràfic de temperatures mitjanes a l’observatori Fabra de Barcelona que demostra que la primavera està sent molt típica o més fresca del normal i quel’ambient calorós més extrem va ser al febrer i març que no pas ara.
La marxa de la temperatura està sent força curiosa aquest any. Aquesta és la gràfica de l'Observatori Fabra: febrer i març van ser molt càlids, i abril i maig normals o per sota de la mitjana @meteocat@ARAmeteo@eloicordomi@RACABarcelona@alfons_pcpic.twitter.com/Z38gQeFcKV
— Marc Prohom (@MProhom) 29 de maig de 2019
Arrosseguem tres mesos la calor típica de maig
D’aquest gràfic s’extreu la conclusió que des del final de l’hivern, els últims tres mesos la temperatura gairebé no ha variat, una dada impressionant que demostra el canvi climàtic que viu el nostre país. El meteoròleg Miquel Bernis explicava fa uns dies que cal retrocedir el 1926 per trobar un any en què la diferència entre la temperatura mitjana del maig i la del febrer hagi estat més petita que l’actual al centenari Observatori Fabra de Barcelona.
En un context d’escalfament global de les últimes dècades, ha fet un mes molt fresc, que també s’ha notat a Girona, Lleida i en alguns punts del Camp de Tarragona, com Reus. En general, aquest mes de maig s’ha ajustat força al temps normal dels últims 30 anys. El dia més càlid de l’any i del mes va ser el passat 31 de maig, mentre que el més fred el 17 de maig, una jornada que semblava març, no pas maig, amb una regada molt generosa d’hivern.
Maig amb pluges generoses però acumulacions finals mal distribuïdes
Les tongades més importants de pluja han coincidit amb divendres i una part del cap de setmana. Recordem les regades magnífiques del 3, 17 i 24 de maig, que han afluixat la sequera de l’hivern i mitja primavera, amb registres superiors als 30 l/m2 a diverses comarques. Hem trobat fortes tempestes a molts llocs del país.
Ha estat un mes humit al Pirineu i algunes parts del Prepirineu, on ha nevat fins molt avançat el maig, a la Catalunya Central i a algunes zones del litoral i prelitoral central. Als extrems del prelitoral i litoral és on ha plogut menys. Aquestes són algunes dades representatives dels contrasts de precipitació d’aquest mes passat:
- 209 l/m2 a Certascan 2.400 m.
- 162 l/m2 a Núria 1.971 m.
- 140 l/m2 al Cadí 2.143 m.
- 90 l/m2 a l’Aeroport del Prat
- 90 l/m2 a Sant Cugat del Vallés
- 41 l/m2 a Arenys de Mar
- 34 l/m2 a Roses
- 27 l/m2 a Amposta
Les pluges de maig han estat insuficients per capgirar la situació de sequera que arrosseguem des del desembre passat. Amb prou feines a la major part de Catalunya hem recollit la meitat de la pluja que acostuma a caure entre l’1 de gener i el 31 de maig.
Mentre que al vessant nord del Pirineu ja superen els 350 l/m2, la situació és diferent a la majoria de comarques, entre 100 i 200 litres en tot l’any i només uns 60 o 70 litres a punts del Maresme, Costa Brava, Camp de Tarragona i sud de Lleida. Veurem si es compleixen les previsions d’un altre mes humit aquest juny.