La pensió per incapacitat permanent és una de les ajudes més importants per a aquells que no poden continuar treballant. La Seguretat Social, conscient d'aquesta realitat, ha ampliat els criteris per poder accedir a aquesta prestació. Ara, més persones poden sol·licitar-la si la malaltia afecta greument la seva vida laboral.
Aquest tipus de pensió busca compensar els qui, a causa d'una malaltia, ja no poden fer la seva feina habitual. És un alleugeriment econòmic en moments difícils, quan la salut impedeix continuar amb la rutina professional.
Com es determina la incapacitat?
L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és l'entitat encarregada de valorar i reconèixer el grau d'incapacitat permanent. Aquest procés es fa a través d'un Tribunal Mèdic, que examina detingudament la situació del sol·licitant. No és una avaluació superficial, sinó una anàlisi exhaustiva que considera l'impacte real de la malaltia en la capacitat de treballar.
No hi ha una llista oficial de malalties que garanteixin de manera automàtica la concessió d'aquesta pensió. Però sí que hi ha certs patiments reconeguts per la seva gravetat. Entre ells trobem afeccions cardíaques, problemes neurològics, trastorns psicològics i malalties reumàtiques, totes amb un impacte significatiu en l'àmbit laboral.
Malalties més comunes que permeten sol·licitar la pensió
Algunes malalties són més conegudes per la seva capacitat per incapacitar les persones. Entre les cardiovasculars, destaquen l'arteriosclerosi o l'infart agut de miocardi. Aquestes condicions poden limitar severament les funcions diàries, i el tribunal mèdic avalua amb deteniment cada cas.
Les malalties oncològiques també ocupen un lloc important. Tipus de càncer com el de mama, pulmó o recte, així com les seqüeles que deixen els tractaments, són presos en compte al moment de sol·licitar aquesta pensió.
D'altra banda, els problemes respiratoris com ara la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i l'emfisema pulmonar també es consideren greus.
Sol·licitar la pensió per incapacitat permanent requereix complir certs requisits. El sol·licitant ha de demostrar que encara no ha arribat a l'edat de jubilació i que ha cotitzat prou abans que se li diagnostiqués la malaltia o patís l'accident.
Un cop presentada la sol·licitud, el Tribunal Mèdic avalua tota la documentació. En alguns casos, també es fa una valoració física del sol·licitant per corroborar el seu estat de salut.
Malalties que poden donar lloc a la pensió
Entre les condicions que poden portar a la incapacitat permanent hi trobem un ampli espectre de malalties. Algunes de les més comunes són l'atàxia, l'artrosi cervical i l'artritis reumatoide. Malalties degeneratives com l'esclerosi múltiple o l'espondilitis anquilosant també són reconegudes pel seu impacte incapacitant.
Trastorns psicològics com ara la depressió o el trastorn bipolar també poden portar a una incapacitat permanent, especialment quan les teràpies no aconsegueixen millorar significativament la condició del pacient.
Les malalties hepàtiques, renals o respiratòries, com la fibrosi quística o la silicosi, són altres patiments greus que poden donar lloc a la concessió. A més, trastorns neurològics com l'epilèpsia o l'esquizofrènia també s'inclouen en aquesta categoria.
Cada sol·licitud és única i s'avalua de manera individual, tenint en compte la gravetat de la malaltia i el seu impacte a la vida laboral. Aquesta pensió ofereix una xarxa de seguretat per als que necessiten un suport econòmic quan més ho requereixen.