Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Un gos en un parc.

El 60% del sou en «B» i guàrdies de 72 hores: el malson dels veterinaris clínics

El Sindicat de Veterinària de Catalunya, nascut a Tarragona, lluitarà per combatre unes pràctiques «habituals» en les empreses del sector

Els professionals del sector de la veterinària clínica pateixen «condicions laborals molt precàries». Ho assegura el portaveu del Sindicat de Veterinària de Catalunya, J.C. L'entitat ha nascut a Tarragona, però el seu objectiu és actuar a la província i arreu del país per millorar les condicions laborals dels treballadors. La por a denunciar aquests actes per no aconseguir feina regna entre els professionals. Guàrdies de 72 hores seguides, cobrament del 60% del sou en «B» o l'obligació de treballar com a fals autònom  són algunes de les pràctiques «habituals» que els veterinaris han de patir.  

El Sindicat de Veterinària de Catalunya es va presentar el passat dimecres a Tarragona. Un grup de joves professionals del sector —entre 25 i 30 anys la majoria— va decidir «dir prou» i es va organitzar per «donar resposta als treballadors que se senten indefensos». Només fa una setmana que s'han presentat públicament, però alguns dels membres de l'organització, vinculada a la Coordinadora Obrera Sindical, ja han patit «coaccions i pressions» a les seves empreses. 

72 hores seguides de guàrdia a un hospital veterinari

El portaveu del sindicat nascut a Tarragona, J.C, parla amb la potestat que li atorga haver patit condicions laborals «molt dolentes». Té assumit que mobilitzar-se per aconseguir millores «em pot comportar perdre algunes feines» perquè «al món de la veterinària ens coneixem tots, i més a Tarragona», però ho creu «profundament necessari». «Si no, sempre estarem igual», expressa. 

A hores d'ara, J.C. està  treballant en la seva tercera feina des que va acabar la carrera, ara fa dos anys. A la primera, cobrava el salari mínim interprofessional per treballar 40 hores setmanals. «La carrera té un cost de 2.500 euros l'any, i són cinc anys. Imagina't, ho estic començant a amortitzar ara», declara. A la segona, va haver d'acceptar ser un «fals autònom»  per «poder fer guàrdies de fins a 72 hores seguides». Ara, les seves condicions han millorat notablement.

Acceptar guàrdies d'aquestes característiques suposa  «no sortir del centre hospitalari durant tres dies». Tot i que reconeix que «podem dormir», el portaveu és clar: «Si el tercer dia t'arriba una atenció que habitualment la solucionaries fàcilment, et trobes bloquejat i cansat. La qualitat amb què treballem canvia substancialment si treballem durant tantes hores seguides». A més, cal tenir en compte que no totes les atencions són senzilles.  «Si no has dormit en tota la nit, no pots entrar a quiròfan», recalca.

Tarragona no se salva de les pràctiques «irregulars»

Des del Sindicat de Veterinària de Catalunya subratllen: «Tota o gairebé tota la professió es regeix per aquestes pràctiques irregulars». Per tant, diverses veus apunten que els centres de veterinària que hi ha a la ciutat de Tarragona «no se salven».  Fins i tot hi hauria un centre veterinari de la demarcació que incompleix la legalitat per mantenir la qualificació d'hospital. Té quatre veterinaris en contracte, però la xifra hauria de ser de set. Tot i així, segueix en funcionament.

A la resta d'empreses, el pagament en «B» de part del sou, les guàrdies fora de contracte o l'obligació de convertir-se en fals autònom per poder treballar estan a l'ordre del dia. «Trobaràs a molt pocs col·legiats que siguin treballadors i no caps amb les seves condicions laborals dintre de la legalitat», assegurava el portaveu del sindicat. 

La por a patir represàlies per part de les empreses del sector provoca que molts dels treballadors afectats no vulguin parlar. Des de l'organització sindical reconeixen que «haurem de lluitar contra això», però confien que, «a poc a poc, la gent anirà perdent la por». Només alguns dies després de presentar-se públicament, membres del sindicat ja han rebut pressions per part dels seus superiors. Tot i això, se senten «forts» i «amb ganes de tirar endavant».