Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge d'un gos.

El maltractament a les mascotes ajuda a detectar casos de violència familiar

En un estudi el 75% de les dones maltractades enquestades van afirmar que les seves parelles havien amenaçat algun animal de companyia

Maltractar als animals és una conducta relacionada amb trastorns afectius i de relacions interpersonals, particularment amb la manca d’empatia, com indica la literatura científica. A l’àmbit de la criminologia ha estat àmpliament estudiant dins del marc de les conductes violentes. 

Detectar i perseguir el maltractament animal pot permetre la identificació de casos de violència contra els éssers humans, especialment en l’àmbit familiar. 

Aquest punt de partida ens va portar als membres del Grup d’Investigació sobre Promoció de la Biodiversitat (GProBio) de la Universitat Camilo José Cela, junt amb integrants del Grup d’Estudiants per a la Investigació en Criminologia (GEICS), a fer un estudi a Espanya sobre el maltractament animal en el si de la convivència. 

Maltractament animal en el si de la parella

En el nostre treball ens centrem en situacions en què existeix violència de gènere, com a part de la violència en el si de la família, i maltractament cap als animals comesos pel mateix perpetrador. Es produeix, per tant, la victimització tant de la parella com de l’animal de companyia, ramaderia o caça.

Per esbrinar si el maltractament animal podria ser un indicador policial de violència de gènere, portem a terme una anàlisi de casos policials de violència de gènere en els quals s’han comès accions violentes cap a animals i violentes o intimidatòries cap a les parelles o exparelles.   

Aquest estudi exploratori va tenir com a principal objectiu comprendre el paper que exerceix la violència sobre els animals sota control humà –mascotes, ramaderia o caça– com a part del maltractament psicològic en una relació amorosa. Això ens va permetre analitzar la utilitat del delicte de maltractament animal com a indicador de possible violència dins de la parella o exparella. 

Per què s’agredeix a les mascotes?

Detectem que el crim s’inicia amb antecedents violents previs de menys calat, o amb ruptures o cessaments intermitents de la convivència, generant una situació de tensió mantinguda en el si de la parella. 

En un moment donat, sorgeix una discussió per qualsevol assumpte, com ara temes econòmics, custòdia dels fills o gelosia, on l’enfadament i la frustració precipiten una conducta agressiva de major intensitat. 

Quan arriba la violència cap a l’animal, observem que aquesta s’empra amb dos fins:

  • - Instrumental, com a avís per a la víctima humana, testimoni de l’agressió. L’indica que pot dirigir conductes d’agressió física contra ella, com a forma d’expressió de l’enfadament i amenaça d’un mal més gran en el futur. Estampar un gat contra el terra, disparar mortalment a dos cavalls en presència de tota la família o trepitjar el cap d’un cadell fins a la mort mentre es fa algun tipus d’exigència són alguns exemples reals. 
  • - En els pitjors casos, passa a ser una violència expressiva, de càstig, en concurrència amb les accions de violència de gènere o familiar. Alguns exemples són empènyer a la víctima violentament contra un aquari o trepitjar els peixos, agafar a la víctima pel coll o colpejar-la i alhora donar una puntada al seu gos i intentar ofegar al gos en la banyera mentre s’obliga la víctima a beure productes de neteja. 

Lògicament, els resultats d’aquests episodis inclouen lesions per a la vida humana o de l’animal o la seva mort, així com la fugida o ruptura de la relació. A això s’ha de sumar el dany psicològic a les víctimes, en especial si hi ha testimonis menors d’edat. 

Un indicador de violència familiar

Conèixer la incidència real d’aquest fenomen és molt difícil puix que la seva denúncia no és gaire comuna. Les dades estadístiques de delictes contra la flora i fauna va començar a registrar-se a l’INE en 2013, i s’ha incrementat anualment des de llavors. 

Un estudi del 2018 va explorar la intersecció de la denominada «violència de parella íntima» (una de les formes més comunes de violència contra les dones) i la crueltat animal en una mostra ètnicament diversa de 103 dones maltractades que, a més, posseïen animals de companyia. 

Les dones van ser reclutades de programes comunitaris de violència domèstica. Entre altres temes recurrents, el treball va revelar que el maltractament animal per part de la parella s’exercia com a tàctica de control i poder coercitiu i que es recorria a ell per disciplinar o castigar a la mascota. 

De les 103 participants, el 75% va expressar que la seva parella va amenaçar a un animal de companyia, el 66% que la seva parella va ferir a un animal de companyia i l’1% que havia matat a un animal. El 41% de les participants va assegurar que la seva parella havia utilitzat o amenaçat d’utilitzar un objecte que no era una arma de foc per ferir o matar a un animal. 

A més, les dones van declarar amb freqüència que es van exhibir armes de foc i d’altra classe durant els incidents de maltractament animal, i que es van usar contra la víctima humana i l’animal. 

Gossos i gats, els animals domèstics preferits, són també els que més maltractament pateixen. Un total de 168 000 gossos abandonats van ser recollits per societats protectores dels animals el 2022. D’ells, el 13% van ser abandonats al final de la temporada de caça, segons la fundació Affinity

Ara bé, les conductes de maltractament animal tendeixen a amagar-se menys i, conseqüentment, poden identificar-se amb major facilitat per part de testimonis familiars, amics o veïns. Per això, el maltractament animal podria ser un indicador policial que en una família poden existir delictes contra les persones considerats més greus, generalment vinculats amb el maltractament psicològic o físic. 

A Espanya hi ha hagut importants avenços legislatius en els últims anys en l’àmbit penal i civil pel que fa a la protecció animal de la família. La nova Llei de Benestar Animal era més que necessària, però no inclou alguns canvis requerits, com eines policials que vinculen les deteccions de maltractament animal amb la protecció de les persones que integren la família i ampliació de l’abast de la protecció als animals de caça, per exemple.

En conclusió, ampliar el seguiment del benestar dels animals de companyia, ramaderia o caça permetria detectar casos de maltractament, per poder iniciar-se així un procés d’investigació sobre violència en l’àmbit familiar. 


 

Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.