El manifest «Cap una Europa verda que protegeixi els deltes», impulsat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) amb la col·laboració d'ERC, Junts i els Comuns, ha aconseguit el suport de 85 eurodiputats de 21 estats i cinc grups polítics diferents de l'Eurocambra. També l'han fet seu una cinquantena d'associacions i entitats que actuen en el marc europeu. Segons l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, l'objectiu és que la Comissió Europea assumeixi una «visió holística» d'aquests espais rics i vulnerables, molt amenaçats pel canvi climàtic, a l'hora de fixar mesures i normatives concretes de protecció així com d'«obligat compliment». El document ha estat signat i traslladat aquest dimecres a la mateixa Comissió perquè el faci efectiu.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«Té importància per diversos motius, però un d'ells és que els deltes i en concret el delta de l'Ebre sigui el primer espai on es lliuri la primera batalla contra el canvi climàtic. Cal posar tots els recursos, esforços i energies, ja siguin les entitats des del territori o les institucions perquè sigui possible guanyar aquesta batalla sobre el canvi climàtic», ha emfasitzat Riba, satisfeta davant la resposta aconseguida durant les últimes setmanes.
Entre les demandes concretes que el manifest planteja davant la Comissió Europea figura la necessitat que la Directiva Marc de l'Aigua «sigui efectiva també als deltes», que haurien de ser considerats «espais d'actuacions prioritàries davant els efectes del canvi climàtic» i en el context del Pacte Verd europeu. També caldria, ha afegit, aplicar la «gestió integrada de les conques hidrogràfiques», «millora del monitoratge dels plans de gestió» o la necessitat de recuperar «cabals sòlids i gestionar els sediments».
«També reivindiquem la necessitat d'un pla europeu de recuperació i restauració dels deltes d'obligat compliment per als estats membres», ha reblat Riba. La idea és que la normativa de la Comissió Europea concreti també la importància dels deltes europeus dins dels ecosistemes «vius». Un fet que, en aquests moments difícilment està reconegut perquè, pensats per als àmbits fluvials, obliden que al final del seu curs existeixen els deltes. «Molt sovint es parla de canvi climàtic i plans concrets però no es destinen lleis o controls específics sobre aquesta problemàtica en espai delicats com són els deltes», ha reblat.
Així doncs, un cop formalitzada la signatura del manifest al ParlamentEuropeu, el document es trasllada aquest mateix dimarts a la Comissió Europea perquè l'implementi i impulsi els «camins necessaris per fer-lo efectiu» a cada estat membre. El recorregut polític i social de les propostes del manifest no acaba, estrictament, sobre la taula del govern comunitari. Culminant el treball dels últims anys i especialment arran d'accions promogudes els últims mesos, Riba apunta que es manté oberta la porta del comitè de peticions, on els territoris poden portar els incompliments de la normativa actual al respecte per part dels estats membres. També la via de la mobilització social i en altres instàncies polítiques. «Un dels grans èxits del manifest és que és molt transversal», ha tancat Riba.