Aquest dissabte, 16 de febrer, a les 17.12 hores ha començat la primera gran manifestació, a Barcelona, contra el judici del procés independentista i l’1-O. L’acte ha comptat amb la participació d’unes 200.000 persones, segona ha informat la Guàrdia Urbana, convocades per partits i entitats sobiranistes amb el lema: «L’autodeterminació no és un delicte». Al capdavant de la manifestació estan el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès i el president del Parlament, Roger Torrent, entre altres membres del Govern i dirigents polítics i d’entitats independentistes.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
La manifestació s’ha iniciat a la confluència entre la Gran Via i el carrer Casanova en direcció a la plaça Universitat de la ciutat comtal. Els participants de la marxa han cridat consignes a favor de la unitat dels partits independentistes i de l’alliberació dels encausats pel procésque, des d’aquesta setmana, estan sent jutjats.
Aquest és el primer gran acte del sobiranisme català, en ple clima preelectoral, després que aquest divendres l’encara president del govern, Pedro Sánchez, anunciés unes eleccions generals avançades que se celebraran el pròxim 28 d’abril.
Miles de personas comienzan la manifestación de Barcelona contra el juicio del 'procés' https://t.co/FSaakhWcVTpic.twitter.com/jSOyYRZBcs
— Europa Press (@europapress) February 16, 2019
Comença el «nou cicle històric» de mobilitzacions
Els independentistes volen que sigui la primera «gran manifestació» contra el procés judicial que afecta els líders del procés sobiranista jutjats pel Tribunal Suprem pels fets de l’1-O i la declaració d’independència. La manifestació d’aquest dissabte forma part del «nou cicle històric» de mobilitzacions que el sobiranisme va anunciar amb motiu del procés judicial i que va començar el dimarts, dia de l’inici del judici, amb diverses concentracions a Catalunya, la més important a Barcelona.
Aquest nou cicle de manifestacions compta amb el suport de partits com JxCat, PDeCAT, la Crida, ERC, la CUP, els comuns i Demòcrates, i d’entitats com l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa als familiars dels presos.