Samarretes de futbol i bàsquet amb els noms dels millors jugadors del moment, ulleres de sol, bosses de mà, calçat de tot tipus, banyadors, bijuteria, dones que fan trenes... Un autèntic basar a peu de platja. Els municipis costaners són el paradís dels manters, la gran quantitat de turistes i residents en aquesta època, els converteixen en llocs molt atractius perquè puguin vendre els seus productes.
Un dels punts del territori on els manters tenen més presència és a Cambrils, sobretot a la zona de Vilafortuny. Les parades comencen de manera molt atapeïda just al límit amb el municipi veí, Salou, i ressegueixen el litoral cambrilenc direcció ponent durant pràcticament un quilòmetre del passeig que dona a peu de platja. Això sí, com més ens allunyem de Salou, més esponjades trobem les parades.
El passeig de Vilafortuny s'abarrota
El dels manters és una de les polèmiques endèmiques de les zones turístiques, que les autoritats polítiques i policials no saben com solucionar —tret de Salou—. El problema és que es fa un ús de la via pública sense cap mena de permís i per treure'n rendiment econòmic. En el cas del passeig de Vilafortuny, que no és especialment ample, l'estol de productes col·locats minuciosament a terra ocupa la gran part del pas de la zona. Només queden lliures el carril bici i la vorera de la zona interior, força estreta. Aquest fet significa que els vianants s'aglomerin i que el pas no flueixi amb facilitat. Embussos de persones, que es compliquen quan algú està realitzant una compra o mira els productes.
Aquells qui passegen amb bicicleta, tampoc ho poden fer a ritme normal. I és que per molt que facin sonar el timbre, els vianants tampoc tenen espai per apartar-se. Aquesta situació sol acabar amb els ciclistes fent el tram caminant i empenyent els seus vehicles. La mateixa incomoditat la viuen els pares que porten cotxets, que han de fer giragonses per salvar els obstacles.
Els establiments de Vilafortuny creuen que la presència dels manters els afecta
Els més afectats per l'ocupació dels manters de la via pública són els establiments de la zona. El responsable d'un dels establiments de restauració de la zona assegura que «no sé per què paguem per la terrassa si ho tenim tot ocupat». A més, qualifica la situació de «merder» i assegura que han de pugnar pel lloc amb els manters constantment. Explica que les discussions i els crits amb els manters són habituals. I que en diverses ocasions fins i tot s'han barallat i han arribat a volar cadires.
Des de l'establiment consideren que el fet de tindre els manters tan a prop de les taules de la terrassa —estan a tocar— els és un problema. De totes maneres, expliquen que avaluar el cost que els suposa és complicat però sí que es mostren segurs que es tracta d'una afectació important. Posen de manifest que els manters incomoden els clients perquè criden i alguns fan mala olor. A més a més, intenten vendre els productes a clients que estan menjant i dificulten el pas, de manera que el local és menys atractiu per entrar-hi.
El responsable del negoci explica que el problema existeix des de fa molts anys. I que tot i que cada any, abans de la temporada d'estiu, es reuneixen amb l'Ajuntament amb la intenció d'arreglar el problema, la solució no arriba mai. Lamenta que els manters hi són gairebé cada dia a la zona. Fa unes setmanes, però, després de l'enfrontament entre els manters i els Mossos d'Esquadra, van estar uns dies sense anar-hi. I segons expliquen des de l'establiment, els dies que hi ha presència policial, fet que es va donar l'endemà de l'enfrontament, tampoc solen ser-hi. Lamenten, però, que aquesta presència no sol ser gaire habitual.
Conflictes entre manters i policia
Això sí, també reconeix que a vegades, quan els cossos policials compareixen, es generen conflictes. I en aquests casos, assenyala, la policia no hi té res a fer perquè els manters són molts més —en quantifica uns 200—. En aquest sentit, considera que «tenen impunitat, que cada vegada són més i que cada cop s'estan fent més forts».
En la mateixa línia, des d'un altre establiment expliquen que la presència policial sol dissuadir la presència dels manters, que un cop veuen els policies, repleguen les parades i marxen. En aquest local també consideren que la presència dels manters els és un problema, ja que tenen comprovat que si algú es gasta diners en els productes del top manta, ja no els gasten en prendre alguna cosa.
Uns metres més a ponent, els responsables d'un altre establiment es mostren més positius. Asseguren que enguany els manters no els arriben tot i que en altres anys sí que ho feien. Assenyalen que l'actuació policial de l'any passat i els cartells on s'indica que es multaran els clients dels manters han tingut un efecte dissuasiu, almenys a la seva zona.
Els productes dels manters, cada cop més perfectes
Un altre dels problemes és d'àmbit econòmic. Els productes que es venen són il·legals. Això significa que no estan confeccionats amb els permisos adients i, a més, s'aprofiten d'altres marques per treure'n un benefici. La indústria del top manta és cada vegada més efectiva, amb unes falsificacions molt ben aconseguides. Queden molt lluny aquells temps on una samarreta falsa es veia d'una hora lluny, amb un disseny no s'assemblava en absolut a l'original que pretenia emular. Ara, però, seria molt difícil, per no dir impossible, distingir una samarreta oficial de 90 euros d'una del top manta que en costa entre 20 i 25, negociables. Segurament la diferència més notòria es troba en el tacte.
Des de l'Ajuntament de Cambrils asseguren que la situació no és fàcil de combatre perquè els manters estan molt ben organitzats i són molt nombrosos. En una entrevista a Tarragona Digital, l'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, centra la problemàtica, no en els manters, sinó en el producte. «Hi ha venda il·legal perquè hi ha producte il·legal. Si acabem amb el producte, s'acaba el problema».
Les autoritats polítiques troben complicat solucionar el top manta
De totes maneres, reconeix que «fem el que podem». «Les accions policials són l'única eina que tenim a l'abast però no solucionen el problema», afegeix. Explica que la Policia Local fa pressió alguns dies, de manera aleatòria, i compareix a les zones de major concentració de manters. Però reconeix que tampoc en fan ús més sovint per dos motius: perquè els agents tenen altres tasques importants a realitzar i perquè una presència policial excessiva podria generar episodis de violència, que des de l'Ajuntament volen evitar de totes totes.
Mendoza comentava que també es fa incidència en els compradors. En aquesta línia, destaca que s'han organitzat campanyes de conscienciació dirigides als possibles compradors. Aquesta iniciativa es complementa amb multes a aquelles persones que les enxampin adquirint productes il·legals. Preguntada sobre si s'havia negociat amb els manters per si havien acordat un horari més reduït on aquests poguessin vendre els seus productes —una hipòtesi que es comentava en xarxes socials durant aquella setmana—, Mendoza ho va desmentir rotundament.