Marc Reig és de Bellpuig però viu a Tarragona. Bé, hi viu les temporades que no és a bord de l’Open Arms, vaixell del qual n’és el capità. L’enganxem en aquell mes que és a casa i ‘descansa’, tot i que la seva activitat en favor del voluntariat no para. En conversa amb Tarragonadigital, Reig valora la tasca que fa la seva ONG i el paper dels governs en la darrera crisi migratòria. A més, fa uns dies, va fer una xerrada a Montblanc sobre la seva tasca al mar, complementant l’exposició ‘Connecta’t al voluntariat’, ubicada al Pati del Palau Alenyà de Montblanc.
-Expliqui’m una mica la seva història. Com va arribar a l’Open Arms?
Sóc capità de la Marina Mercant. Abans d’estar a l’Open Arms havia treballat en altres vaixells, he estat a Metges sense fronteres, per exemple. Fa un temps es va donar un remolcador a Open Arms i jo em vaig oferir voluntari per donar un cop de mà amb temes de papers i em va oferir feina de primer oficial i al cap d’un temps en vaig esdevenir capità.
-Com és el dia a dia a l’Open Arms?
Estem un mes a casa i un mes a bord. Jo tinc l’última paraula a l’hora de prendre decisions, però sempre amb un gran equip i la tripulació darrere. Pel que fa al funcionament dels rescats, nosaltres rebem una alerta d’un centre de coordinació de rescat o d’una altra ONG per radar. Seguidament, informem sobre quina és la situació i es valora si és necessari recollir la gent o esperar que vingui algú altre. Si no és així, els embarquem nosaltres.
-I un cop a dalt del vaixell?
Tenim un equip mèdic. Es fa una primera observació i triatge, es mira la nacionalitat, l’edat, si tenen algun familiar a bord i si pateixen alguna patologia. No tothom ve pel mateix motiu: n’hi ha que vénen a buscar una feina millor, d’altres que fugen d’un conflicte bèl·lic o de problemes socials del seu país.
«Els veritables herois són ells»
-S’ha d’estar molt ben preparat psicològicament per a desenvolupar una tasca com aquesta?
És voluntariat i és dur, perquè hi ha molta gent i s’ha d’atendre a tothom diverses vegades al dia, a més de les emergències mèdiques i l’afecte que els hi pots donar. És una feina dura i et veus en situacions compromeses, però alhora és molt gratificant perquè la gent t’aporta molt. Els veritables herois són ells, que creuen el desert i es llencen al mar. Per a nosaltres és un orgull i un privilegi poder-ho fer.
-Després de passar 19 dies a bord amb la crisi migratòria de fa unes setmanes, amb quina vivència es queda?
Al final, amb tantes missions sembla que se’t faci el cor de pedra. Amb 19 dies a bord, al final saps com es diuen, et passes el contacte, la relació és una altra, connectes més humanament amb la gent. Volem que l’Open Arms sigui com un oasi enmig del mar, com un final del seu viatge. Pel que fa a les vivències, quan estem a punt d’arribar a port les dones es posen a cantar juntes, és un moment per anar a buscar les ulleres de sol perquè sempre t’emociones. És el final d’una llarga etapa per a ells i per fi estan arribant.
-En quants rescats ha participat?
He fet una bona colla de missions en quasi tres anys, no ho tinc quantificat. Aquest any la xifra s’ha reduït molt perquè hem estat molts dies parats per força a Barcelona. Però des que Open Arms es va crear s’han rescatat unes 60.000 persones.
-Fins a on vol o pot arribar Open Arms?
S’intenta arribar fins a on es pot, ser allà on ens necessitin. Ara estem al Mediterrani central, però hi ha molts més fluxos migratoris al món i no hi podem ser.
«Els governs haurien de destinar recursos per evitar que la gent mori al mar»
-Com valora el paper de la política en aquesta darrera crisi migratòria que hi va haver amb l’Open Arms?
La burocràcia és la que tenim, cal afrontar-la, tenir paciència i creure que les coses poden canviar. Nosaltres som activistes i creiem que les coses poden ser diferents. Esperem que la cosa millori, sembla que la situació no és tan complicada com a l’estiu i podrà fer-se d’una forma més àgil. Fem una feina que no hauria de fer una ONG, ho hauria de fer un govern, algú amb més recursos que nosaltres, no fer-ho amb un remolcador vell. Estem per cobrir una necessitat, fem d’última balisa. Els governs haurien de destinar recursos per evitar un fet molt concret: que la gent es mori.
-Fa uns dies va fer una xerrada a Montblanc per explicar la seva tasca. Més enllà de la feina que es fa al mar, és important transmetre aquesta conscienciació sobre el voluntariat a la societat...
Sí. A la xerrada vaig explicar que es pot ajudar de moltes maneres. Pots fer de voluntari portant menjar a la veïna de dalt. Open Arms vindria a ser això: té un cor que són els voluntaris, gent que no cobra res, que vénen a passar un mes de la seva vida a rescatar gent. També fem una important feina de pedagogia a les escoles amb voluntaris que expliquen la nostra tasca.