El testimoni de Marisa Lluisa Villagrasa és dels que posen la pell de gallina. Només una setmana abans de celebrar a l'engròs l'aniversari dels 22 del seu fill Ángel, el perdia per sempre. La matinada de diumenge, 12 de juliol, el jove era atropellat brutalment dues vegades per un dels seus millors amics quan sortia d'una discoteca de Cerdanyola del Vallès.
Ángel moria hores després dels fets a l'Hospital Vall d'Hebron. Una vida truncada en mans d'un 'amic' de tota la vida: Adrían. «Ha arruïnat la nostra vida, la seva i la de la seva família», explica la mare a 'Metrópoli Abierta'. Marisa està trencada i no entén encara com un amic de la infància d'Ángel va tenir la sang freda de perseguir-lo per darrere, sense fer soroll i amb les llums apagades, per poder-lo atropellar sense que en sortís il·lès.
Aquella nit Ángel havia sortit amb el seu germà petit, Jesús, i es van ajuntar amb Adrián i altres amics per prendre unes copes i fumar. Una disputa acabaria amb Ángel perseguint amb el motor parat el seu amic, per envestir-lo dues vegades. «Mai s'havien barallat. A Adrián se li van creuar els cables i el va atropellar perquè li va donar la gana», explica Marisa.
Ella, en assabentar-se de l'atropellament i sense saber què havia passat exactament, va demanar a la nòvia d'Ángel que l'acostés al lloc. «Ángel l'ha atropellat. Fote't», va etzibar-li la jove, abans de penjar i deixar Marisa de pedra. Aquella matinada Ángel es va esperar pel fatídic polígon fins que va arribar l'ambulància. Poc després els Mossos procedien a detenir-lo. Ara és a la presó de manera preventiva, acusat d'homicidi voluntari dolorós.
«Era conflictiu, prepotent i cruel»
«Mai vaig voler que estigués amb ell. Hi havia alguna cosa en ella que era dolenta. Era conflictiu, prepotent i cruel. No tenia miraments», lamenta una mare que mai va estar satisfeta amb l'amistat que tenien els dos joves.
Adrián, a més d'haver begut, conduïa sense carnet i ja havia estat detingut. «La seva mare sempre li posava un advocat que li solucionava els problemes», assegura. Adinerats i al capdavant de diverses empreses, els pares, sembla, consentirien els delictes del jove. «La gent confia en ell perquè va de bon nen. Ara diu que no recorda el que va fer, però és mentida. Era plenament conscient», defensa Marisa, a qui li havia tocat anar a comissaria més d'una vegada per recollir el seu fill. «Què fa el teu fill amb aquest?», li deien els policies, segons explica, referint-se a Ángel. «Tu saps què és veure un policia plorar pel teu fill? El meu Ángel era molt salat», recorda.
«Que l'aïllin i es torni boig com jo»
«Espero una cosa que mai passarà», reconeix Marisa, que en cinc anys ha perdut també els pares i tres germans. La mort d'Ángel ha destrossat la família. El germà gran ja no treballa perquè pateix depressió, explica el mitjà citat, i ella gairebé no menja ni dorm.
Però sí que somia amb una cosa: la «pena màxima» pel presumpte assassí del seu fill. «M'agradaria que no tingués contacte amb la seva família. No diu que es va tornar boig per reduir la condemna? Doncs que l'aïllin i es torni boig com jo. M'agradaria que la seva família patís el mateix que he patit jo», diu Marisa, que mai més tornarà a ser qui era.