Imatge de l'Aitor, el nen que es veu forçat a fer 25 quilòmetres per poder jugar en un parc adaptat

Ana, la mare catalana que ha de fer 25 km per jugar amb el seu fill: «Ja està bé d'excloure'ls»

La promotora del projecte #1rParcInclosiuBCN denuncia que Barcelona no compta amb cap equipament de gronxadors adaptats per nens amb cadira de rodes

Ana Moruelo fa temps que lluita perquè Barcelona faci un parc infantil inclusiu. Promotora del projecte #1rParcInclosiuBCN, l'activista fa temps que reivindica que la ciutat de Barcelona no pensa en els nens amb cadira de rodes. Per fer-ho, explica que la ciutat comtal no compta amb cap equipament infantil destinat a aquest col·lectiu. 

Moruelo, que explica que a Terrassa sí que n'hi ha un, parla de la dificultat d'haver de sortir de Barcelona i veure's forçada a fer 25 quilòmetres perquè els nens amb cadira de rodes puguin gronxar-se. 

Aquest és el cas del seu fill, l'Aitor. «Avui hem recorregut 25 quilòmetres perquè l'Aitor pugui gronxar-se. A Barcelona no hi ha gronxadors», diu. 
«L'Ajuntament de Terrassa pensa amb els nens i nenes amb cadira de rodes. L'Ajuntament de Barcelona no. Ja està bé d'excloure'ls», insisteix Moruelo. 

Demana un gronxador adaptat

Que és, precisament, el que sí té la ciutat de Terrassa. Tot i això, Barcelona, una ciutat amb més d'1.600.000 habitants, no té cap equipament d'aquestes característiques. 

Per més inri, Ana, la mare del menut Aitor, explica que es tracta d'un equipament totalment segur a través d'un fil al seu perfil de Twitter. «L'element és totalment segur perquè amb la tanca s'evita que passin per davant i per darrere quan està en moviment», diu. 

«El gronxador està homologat i compleix amb normativa. Està correctament senyalitzat que és d'ús exclusiu per persones en cadira de rodes i que utilizar-lo correctament és responsabilitat dels adults acompanyants. Si algú es fa mal per un mal ús, no és responsabilitat de l'ajuntament», insisteix.