La Inmaculada tenia molt clar que volia tenir fills. Els anys passaven i ni la seva feina ni la parella li permetien. Tenia un càrrec important a una empresa que l'obligava a viatjar constantment i, a més, la seva parella no volia tenir fills. «Vaig trencar amb la meva parella als 42 anys, vaig deixar la feina i vaig tenir el Daniel», explica. Fa quatre anys d'això i assegura que va ser una decisió complicada, però la millor que va prendre. La Inmaculada és mare soltera per decisió pròpia, i forma part d'un grup de persones cada cop més creixent a la societat.
Mares solteres per decisió pròpia
«Sabia que si no ho feia, al final seria una recriminació que em faria tota la vida», explica aquesta especialista en màrqueting i empresa. El camí no va ser fàcil. Va deixar la seva parella i també la feina. Va concebre al Daniel a través de la fecundació in vitro, ho va fer a Tarragona, ciutat a la qual viu.
Va estar un any sense treballar, i després va muntar la seva empresa de consultoria empresarial, a la qual s'hi dedica com autònoma i li va molt bé. Però va ser un canvi radical de vida, que en un principi no sabia com li aniria. Això si, assegura que no ho ha fet sola. «Sóc una família monoparental, però no estic sola, tinc família i amigues que m'ajuden», assegura.
La Inmaculada també ha rebut suport de l'associació 'Madres solteras por elección'. Una plataforma que, tal com explica una de les seves fundadores a TarragonDigital, Luisa Sáez, va néixer fa onze anys i ja té més de mil sòcies. Estan presents en 17 comunitats autònomes i aquest dissabte, 20 d'octubre, es presentaran per primera vegada a Tarragona, on es crearà una delegació.
La majoria són noies, tot i que Sáez diu que per primera vegada ha entrat un noi a la plataforma i ho ha fet a la delegació de Catalunya.. Es tracta de famílies monoparentals que han decidit tirar endavant els fills soles però per decisió pròpia, és a dir, no per motius de divorci o viudetat.
A Espanya, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) hi ha dos milions de famílies monoparentals. Ara bé, no es tenen xifres exactes sobre quantes d'aquestes ho són per decisió pròpia. L'Associació té 115 famílies a tot Catalunya però assegura que no para de créixer.
El progrés de la dona a la societat i la individualització de les persones
La Inmaculada va sentir molt fort que volia ser mare, i tot i que no renuncia a tenir parella, estava convençuda que era un projecte que podia tirar endavant sola sense problemes. De fet Sáez, que també és mare soltera per decisió pròpia, puntualitza: «No vol dir que renunciem a tenir parella, sinó que prioritzem aquest projecte».
L'Angel Belzunegui, investigador expert en temes de família de la Universitat Rovira i Virgili (URV), prefereix parlar de famílies monomarentals i no monoparentals, ja que la majoria, diu, són dones. Un dels fenòmens que explica la irrupció d'aquestes famílies té a veure amb l'increment dels fills nascuts fora del matrimoni. Mentre que a meitats dels 70 només un 5% dels fills naixien fora del matrimoni ara la xifra està al 45%, ja que moltes famílies decideixen tenir fills sense casar-se.
Però, Belzunegui creu que per explicar l'increment de famílies monoparentals per decisió pròpia, com el cas de la Inmaculada o la Luisa, cal mirar més enllà. «Té a veure amb la tendència creixent que tenim d'individualització», manifesta. I aclareix: «Les persones, cada vegada més, prenen les regnes del seu projecte de vida». «Això va lligat a la lluita de les dones pel protagonisme de la seva trajectòria vital», explica. Aquesta lluita de la dona per fer-se un lloc al món laboral i a la societat en general, lligada a aquesta individualització de les persones per decidir sobre la seva trajectòria vital, és el que dóna lloc a fenòmens com el de les famílies monomarentals per decisió pròpia, segons aquest expert.
«Tenim una societat amb pluralitat de llars. Vivim en societats més plurals i això afecta el matrimoni com a institució», explica Belzunegui. De fet, les famílies cada cop són més plurals i diverses. I repeteix: «Estem en una societat que camina cap a la individualització». Assegura, a més, que aquestes noves llars generen «desafiaments positius» a la societat. «Per una part de la societat les mares solteres són vistes com a incompletes, perquè plantegen desafiaments culturals, lligats a les tradicions catòliques. Però són desafiaments molt interessants», reflexiona.
Ser mare soltera comporta, però, els seus reptes, per això un dels objectius de la plataforma 'Madres solteras por elección' és defensar els drets i les necessitats d'aquest col·lectiu davant de les institucions, i alhora crear xarxa. Sigui com sigui, el model familiar està en plena transformació i evolució. Per la Inmaculada el Daniel és el més important, i té clar que ha d'estar bé perquè ella és l'única persona que té el seu fill. Ara bé, el fet d'estar sola, o que en Daniel tingui només una mare, no li preocupa, perquè diu: «El que el nen necessita és que l'estimin, el respectin i que estiguin per ell, la resta és el de menys».