Els robatoris violents en domicili han crescut en un 35% al Camp de Tarragona en l’últim any. S'ha passat de 43 a 58 fets en només un any. Gran part d'ells estan vinculats a altres activitats delictives, especialment el tràfic de drogues, i estan protagonitzats per grups que volen robar plantacions de marihuana. En canvi, són comptats els robatoris on els lladres fan ús de la violència en persones alienes al narcotràfic. En una entrevista a l’ACN, el cap dels Mossos d’Esquadra a la Regió Policial del Camp de Tarragona, Ramon Chacón, destaca els accidents mortals de trànsit i els robatoris en habitatges i a l’interior de vehicles com les principals preocupacions del cos en un territori que pot presumir de presentar el millor balanç delinqüencial de Catalunya.
L’intendent Ramon Chacón exerceix de cap dels Mossos d’Esquadra a la Regió Policial del Camp de Tarragona des de l’agost passat, en substitució de David Boneta. Enginyer químic, de 48 anys, va ingressar al cos el 1998. Ha estat sotscap de la regió de Tarragona i anteriorment cap de la comissaria del Penedès. Destaca de la demarcació de Tarragona el contrast de la zona de costa que, sotmesa al fenomen de l’estacionalitat, presenta «puntes» de nivells delinqüencials, front unes comarques interiors amb un balanç molt més «lineal».
Reducció dels accidents mortals
La reducció dels accidents mortals de trànsit a la xarxa viària tarragonina és l’objectiu prioritari del cos. En l’últim any la xifra s’ha reduït al voltant d’un 20%. No es considera cap gran èxit perquè es parteix d’un any «desastrós», reconeix Chacón. Segons l’intendent, els accidents es donen a parts iguals a vies principals i secundàries, la qual cosa els obliga a estar «a tot arreu». Insisteix que infraccions i distraccions dels conductors són la principal causa dels accidents mortals, com l’excés de velocitat i l’ús del mòbil. Els Mossos han comprovat d’accidents que són causa-efecte de missatges escrits que atenia el conductor just abans de l’impacte. «Sovint coincideix l’hora precisa de l’accident amb la d’un missatge al mòbil i això ho expliquem sempre en conferències perquè només es pot treballar des de l’àmbit preventiu», exposa.
Els assalts en plantacions de marihuana
Els robatoris a l’interior d’habitatges, fent ús ja sigui de la força o la violència, són l’altra gran preocupació del cos. Els assalts a domicilis no representen ni el 5% del global de robatoris violents, però la xifra ha pujat a prop d’una seixantena en l’últim any, el que representa un augment del 35%. «El motiu és clar: hi ha droga al darrere», diu Chacón. A tall d’exemple, fa unes setmanes hi va haver un assalt en una casa de Vilallonga del Camp i el pare de la família va acabar greument ferit. Fa només uns dies també entraven en una masia de l’Aldea, al Baix Ebre. En ambdós casos la marihuana era l’objectiu dels assaltants. Les plantacions, donat que generen gran quantitat de diner fàcil, van a més i, de rebot, també els assalts per part de clans de la droga. Alhora, el nivell de resolució dels assalts també s’ha disparat —d’un 37% a un 59%.
«És un delicte relativament fàcil d’investigar, d’arribar a bon port i desmantellar aquestes xarxes», diu Chacón, «Són gent de l’hampa, grups que es venen droga s’assalten i es barallen entre ells per apropiar-se de les plantacions», afirma Chacón. A partir d’aquí, s’entrecreua el fet punible d’un robatori violent amb un origen també delictiu, que és el tràfic de drogues. Totes les parts, assaltants i víctimes, acaben detinguts. Normalment es tracten de plantacions amb centenars o inclús milers de plantes. S’han registrat 271 casos per tràfic de drogues en l’últim any, bàsicament de marihuana. L'intendent remarca, però, que Espanya és un dels països europeus amb més cultius i dels principals exportadors de marihuana. «I això és un gran problema perquè empresonem, però n’apareixerà un altre perquè si hi ha demanda, hi haurà oferta», adverteix.
Enduriment de les lleis i delinqüents multireincidents
L’enduriment de les lleis és un tema recurrent llargament reclamat per la policia en matèria de droga i també en els delinqüents multireincidents. A Tarragona es registra un gran nombre de robatoris amb força a interior de vehicle. Se’n forcen molts, de cotxes, tot i que els responsables no són tants. Un sol autor pot arribar a forçar una vintena de vehicles aparcats en un descampat i això fa disparar les xifres. És un delicte lleu que no comporta penes de presó, però genera moltes molèsties als afectats i gran sensació d’inseguretat. Segons Chacón, «és un continu, els detinguts en el 100% dels casos queden lliures i tornen a actuar si aquella persona no té una xarxa social que el faci sortir d’aquest món, la clau és que aquestes persones es puguin reinserir perquè són delictes policialment complicats», afirma l’intendent.
Un 28% més d’abusos sexuals
Els delictes sexuals han tendit a la baixa al territori. Però mentre les agressions sexuals descendeixen —en un 7,25%—, els abusos s’han disparat —un 28% d’increment, amb més d’una seixantena de detinguts. La policia catalana aconsegueix resoldre la majoria d’aquests casos perquè generalment hi ha vincle entre víctima i agressor. Molt puntualment s’hi han vist involucrats menors estrangers no acompanyats (MENA). L’intendent, però, nega rotundament que els fets delictius hagin augmentat per la convivència d’aquests joves residents en els onze centres de menors repartits pel territori. «Causen més alarma social que fets en si», manifesta. Menors migrats també han passat la nit acollits a la comissaria tarragonina, però ni molt més menys amb l’afluència que s’ha donat a Barcelona. «Som l’única institució que els acull», etziba.
El top manta es manté en un nivell similar
De cara a l’estiu, amb l’arribada del bon temps, s’espera algun repunt d’immigració. També aflora el fenomen del top manta, si bé es preveu que enguany es mantindrà similar, sense conflictes. Els ‘manters’ es concentren a les poblacions costaneres, com Calafell, Salou o Cambrils, on s’han viscut episodis tensos amb els venedors que s’han saldat amb alguns ferits. Chacón apunta que el tarannà dels ‘manters’ s’ha tornat més agressiu i que és una qüestió no fàcil de conduir. «Intentes prevenir un delicte lleu i acabes amb fets més greus», manifesta. Chacón novament posa sobre la taula el fet que moltes ciutats europees amb més turisme no pateixin aquesta problemàtica. A més, la policia topa amb una part important de la societat, clienta i alhora defensora de la venda ambulant il·legal, que es posiciona en contra de tota actuació policial.
Els Mossos, en contra de les patrulles veïnals
També han estat freqüents els patrullatges de veïns que actuen pel seu compte per evitar robatoris, una pràctica que l’intendent opina que s’ha d’evitar «a tota costa». «És la nostra funció, i no la d’ells, fer aquesta prevenció», sentencia. Una de les darreres patrulles veïnals s’ha muntat a la urbanització dels Boscos, a Tarragona. Chacón creu que la solució passa pel diàleg amb el veïnat i intentar destinar la màxima presència policial a la zona per recuperar la sensació de seguretat. Les xarxes socials, però, no hi ajuden gaire. Es difonen rumors alarmistes que en la gran majoria de casos res tenen a veure amb la realitat. Alguns ja són recurrents, com els suposats intents de segrests de nens a les escoles. Segons Chacón, cal fer una crida a la calma i moure els recursos amb rapidesa on es doni una problemàtica greu de debò.
«Els atemptats ens han unit i millorat com a cos»
Un port, un aeroport, un complex petroquímic i centrals nuclears són enclavaments importants per als Mossos a Tarragona, tenint en compte que el país es manté amb un alt nivell d’alerta antiterrorista —4 sobre 5— arran els atemptats de l’agost del 2017. «Ens va unir molt a nivell de Mossos, alguns agents van estar a punt de morir», recorda Chacón. Assegura que els ha donat «una experiència de millora contínua». La policia se centra sobretot en la propaganda i reclutament d’Estat Islàmic a través de les xarxes socials i el retorn de combatents estrangers —‘foreign fighters’— de Síria.
L’1-O i l’arxivament de la «desobediència» dels Mossos
El paper dels Mossos en la convulsa jornada de l’1-O ha desembocat en tres grans causes obertes d’investigació contra més de quaranta agents del territori per «desobediència per inactivitat». Dues ja estan arxivades, la de Mont-roig i la del Vendrell, amb una trentena de mossos absolts. Resten una desena de comandaments i mossos investigats en una causa que també porten els jutjats del Vendrell, corresponent a Torredembarra. Chacón treu ferro al fet que el cos pugui ser denunciat i investigat i es mostra confiat que, com la resta, també quedarà arxivada.