Van ser setze anys de música al carrer a Vila-seca. I van deixar petja. De fet, en les negociacions per conformar el nou govern municipal es va posar sobre la taula la necessitat que l'esdeveniment, que havia aconseguit ser una referència en l'àmbit nacional, tornés. I així ha estat. Amb una lleu reformulació i amb totes les previsions que la pandèmia imposa, Vila-seca recuperà aquest any que encetem el FiM, ara redimensionada sota l'enunciat 'Fira de música emergent i familiar'.
L'organització ja s'ha posat a treballar des de fa temps, per tenir-ho tot preparat la primavera del 2021, però fa poques setmanes s'ha donat a conèixer el nou director artístic. L'escollit —per concurs públic— és Martí Marfà, gestor cultural especialitzat en música tradicional, vinculat al Taller de Músics, a l'Auditori i a la productora Tramoia, que serà l'encarregada de tornar a portar l'activitat musical als espais de la ciutat més melòmana del Camp de Tarragona.
Marfà atèn les preguntes de TarragonaDigital en un moment en què la prioritat és la programació de la Fira, encreuant els dits perquè l'evolució sanitària de la pandèmia no suposi cap nou entrebanc.
—Tinc entès que ja havies tingut alguna vinculació amb l'antiga FiM. Ja deus conèixer una mica la Fira i l'entorn.
—En un parell d'edicions havia col·laborat puntualment en algun escenari. Però no hi estava vinculat directament. Amb Tramoia Produccions vam presentar una proposta en què jo era el director.
—És una proposta continuista o innovadora respecte del que es feia abans?
—Pensa que el nou plantejament de la FiM, quan es fan públiques les bases del concurs, ja conté innovacions importantíssimes. La FiM recupera la seva singularitat com a fira dedicada a la música emergent però incorpora l'obertura de la línia familiar, amb espectacles de tota mena adreçats a aquest públic.
—Que no han de ser necessàriament propostes emergents.
—No, poden ser propostes més consolidades, com alguna estrena o un projecte més conegut, sempre que entri en aquesta nova categoria.
—Heu obert convocatòria de contractació de propostes. La resposta ha estat acordada amb les expectatives que teníeu?
—La veritat és que no ens esperàvem una resposta tan entusiasta. Fa només deu dies que l'hem obert i hem rebut un munt de propostes. Estem molt contents. Per mi això vol dir dues coses. Una, que hi ha molt bon record de la Fira, i això ho noto quan parlo amb el sector. La gent l'estima i té ganes que torni. I, d'altra banda, noto que hi ha la necessitat d'un aparador d'aquesta mena, que pugui recollir en els moments que vivim aquests segments de propostes musicals.
—Hi ha res comparable, ara, a Catalunya a la FiM?
—La Fira de Vila-seca se situa, o té la voluntat de situar-se, en una constel·lació de fires i mercats escènics amb què volem col·laborar i conviure. Per exemple, el Mercat de la Música Viva de Vic, la Fira Mediterrània o la Mostra d'Igualada, que són els que ens queden més a prop. Hi tenim diàleg i la Generalitat promou aquests lligams. Entre nosaltres, mirem d'aprofundir en les nostres singularitats respectives i complementàries.
—La Fira continuarà sent un esdeveniment de carrer o heu contemplat algun altre espai?
—Continua tenint la característica de ser una fira de primavera i que per tant surt al carrer però alhora, com que volem incorporar el segment familiar, farem servir l'Auditori Josep Carreras i el Centro com a espais d'exhibició.
—Seleccionareu vosaltres directament algú com a caps de cartell?
—No, tothom passarà per la convocatòria artística. A partir d'aquí farem la programació. El que sí que treballem molt intensament és tenir una convocatòria rica i diversa, que sigui representativa de tot el territori català i de la diversitat d'estils. Volem recollir també les escenes del Camp de Tarragona i la Catalunya Sud, que moltes vegades estan infrarepresentats en aquests esdeveniments.
—Quin mecanisme tindreu per donar aquest accent tarragoní a la FiM?
—En el meu projecte com a director sí que hi ha el treball per teixir una xarxa d'antenes de talent en aquest territori i qui vingui amb el segell d'algun d'aquests prescriptors, agents culturals i artístics de la regió, tindrà punts. D'altra banda, en els meus criteris de selecció ja he deixat clar que la representativitat serà important. Sempre sense comprometre la qualitat. El mateix pel que fa a la paritat i la representació femenina.
—La tornada de la Fira a Vila-seca té un component polític important, des del moment que era una de les exigències que ERC va posar sobre la taula en campanya electoral. Has notat alguna tensió en aquest sentit, alguna reacció popular?
—Jo em dedico a la part artística. El que si que detecto és que a Vila-seca hi ha una voluntat política i social bastant transversal de recuperar aquest esdeveniment. Això es nota perquè quan em presento com a director la gent fa memòria de les grans experiències que ha tingut a Vila-seca i em remarca com era de necessari que tornés la Fira. La meva sensació és que hi ha un gran consens local al respecte.
—Què preveus que destacarà més en aquest proper FiM? Serà el mateix que destaca a l'escena musical d'ara?
—L'escena musical catalana està en un moment molt interessant, que a mi em suposa un repte. Ens hem passat gairebé un any (tancats) en què els creadors han estat creant sense poder presentar les seves obres. Hi ha una bossa de talent bullint. És veritat que el sector ha de treballar per recuperar els espais d'exhibició, com les sales de música en directe. I habilitar-ne de nous: encara estem lluny d'altres referents europeus. També em sembla molt interessant el corrent de feminització de la música, que ha està enriquint molt el gremi. La Fira s'ha de fer ressò de tot això. Personalment, també m'agradaria que de cara a la primavera, la FiM fos la sortida del túnel de la pandèmia i sigui un esdeveniment que reculli totes les ganes de tornar al carrer.
—Esperem que es pugui fer i pugui ser l'escenari d'aquest ressorgiment.
—Estem bastant avesats a reinventar-nos perquè ho hem estat fent durant un any. Si al final ho hem de fer d'una altra manera, ho farem d'una altra manera. Amb més restriccions o menys, més virtualment o no, ho farem. Hem de ser previsors, però sóc optimista.