A tres quilòmetres de Sant Pere i Sant Pau per l’antiga carretera del Pont d’Armentera i a més de sis de la plaça de la Font hi trobem Mas d’en Pastor. És un carrer i mig pertanyent a Tarragona, ubicat a la Urbanització Hostalets, just a la frontera amb el terme municipal dels Pallaresos. En total són 40 habitatges, una trentena estan a la Travessia de Mas d'en Pastor, de Tarragona, mentre que la desena restant se situen al Camí Mas del Frare, en bona part al municipi dels Pallaresos.
Creuar el Camí Mas del Frare i canviar de terme municipal et trasllada a un altre món, tot i estar en la mateixa urbanització. La vorera ubicada a Tarragona no existeix i no hi ha enllumenat públic. En canvi, als Pallaresos hi ha vorera i enllumenat públic. Però els veïns de Tarragona del Camí Mas del Frare poden donar gràcies, estan molt millor que els de la Travessia de Mas d’en Pastor.
Caminar una vintena de metres des del Camí Mas del Frare a la Travessia Mas d'en Pastor suposa entrar en un carrer amb voreres precàries, sense enllumenat públic, per on no hi passen els serveis de neteja i on l'asfalt comença a aixecar-se en algunes zones. Aquesta és la realitat dels veïns de Tarragona que viuen en aquesta zona. Són tarragonins per pagar impostos, però pel que fa a bona part dels serveis no ho són.
Alguns serveis i moltes mancances
Mas d’en Pastor compta amb servei de recollida d’escombraries, però no de neteja de carrers. Una illa de contenidors a la frontera amb els Pallaresos, amb un contenidor de poda, és l'únic servei que reben. La neteja de carrers no es fa perquè l'espai no està recepcionat.
L'autobús arriba a Mas d'en Pastor de dilluns a diumenge des de l'any 2015, després que l’associació de veïns organitzés un acte de protesta perquè es prolongués la línia de Rodolat del Moro fins a la urbanització.
Tot i això, les mancances encara són moltes. Començant per la connexió en transport públic amb el centre de la ciutat, ja que l’autobús només connecta amb Sant Pere i Sant Pau. L'enllumenat inexistent, la manca de serveis de seguretat, l'asfaltat precari i el bosc proper a les cases, amb el risc que suposa en cas d'incendi, són alguns dels cavalls de batalla d'aquests tarragonins.
L'aigua és un element important en la història de Mas d'en Pastor i encara avui és una reivindicació. L'any 2004, una avaria en el pou que abastava mig centenar de veïns va provocar el naixement de l'associació de veïns.
José Carrasco, president de l'AVV Mas d'en Pastor des dels inicis, explica que «vam demanar a l’Ajuntament de Tarragona que EMATSA oferís el servei d'aigua, però va ser l’Ajuntament dels Pallaresos el que ens va autoritzar a connectar-nos a la seva instal·lació, mitjançant un comptador únic».
En aquesta situació, l'arribada de l'aigua de manera indirecta, hi ha un gran inconvenient: el preu és més car i la instal·lació i manteniment des del comptador fins a les cases va a càrrec dels veïns. És per això que continuen demanant que la gestió de la connexió d’aigua vagi a càrrec d’EMATSA, entre una de les seves principals reivindicacions, ja que l’empresa al·lega que fins que l’Ajuntament no recepcioni la urbanització no és possible.
Poca predisposició dels anteriors governs municipals
José Carrasco lamenta «la poca predisposició que històricament s’ha tingut des de l’Ajuntament de Tarragona amb nosaltres, així com les moltes mentides acumulades al llarg dels anys, tant amb l'alcalde Nadal com amb l'alcalde Ballesteros».
Ara, l’AVV Mas d’en Pastor ja ha contactat amb el nou govern municipal i estan pendents de tancar una data per reunir-se amb el conseller d’Urbanisme, Xavi Puig, «per tal de poder exposar la nostra situació».
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
A l'esperança amb el nou govern Ricomà, amb qui es reuniran en les pròximes setmanes, s'hi suma que l'associació forma part des de fa poques dates de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), que dóna suport a les reivindicacions dels tarragonins de Mas d'en Pastor.
Una mica d'història
Durant els anys 70, diverses famílies van començar a assentar-se en les primeres parcel·les de la zona. La construcció d'habitatges no van arribar fins a la dècada dels 80, quan moltes d'aquestes cases es van convertir en segones residències.
Amb el pas dels anys, moltes de les famílies van decidir venir a viure-hi de manera permanent. Tot i això, sempre sense urbanitzar, amb l'argument des de la plaça de la Font que els carrers no estaven recepcionats.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Durant l'etapa de l'alcalde Joan Miquel Nadal, els tarragonins de Mas d'en Pastor van plantejar-se la segregació de Tarragona per passar a formar part dels Pallaresos. La iniciativa, però, no va acabar sent realitat.
L'any 2008 va iniciar-se un intent de tirar endavant la urbanització, amb la creació d'una junta de compensació. Però finalment, va quedar en això, en un intent, per la manca de col·laboració de l'Ajuntament. La crisi immobiliària, a més, va depreciar el valor de les propietats, que ara valen menys de la meitat.
L'any 2012, els veïns, farts d'esperar solucions, van decidir asfaltar els carrers per acabar amb la falta d'accessibilitat i els problemes en dies de pluja. Els recursos dels propietaris només van permetre una fina capa de quitrà. Les voreres van acabar sent irregulars, ja que cada veí es va encarregar de la seva propietat. Malgrat això, l'asfaltat precari va acabar el fangar en què es convertien els carrers cada cop que plovia. Una millora important, però encara insuficient, ja que el temps comença ja a afectar el paviment.
La recuperació de les festes
Enguany, per celebrar el 15è aniversari de l'associació de veïns, Mas d’en Pastor ha recuperat les seves festes populars, amb la col·laboració de la FAVT, després d’alguns anys sense celebrar-se. Van tenir lloc el passat mes de juliol i van comptar amb l’assistència de la consellera d’Esports i Comerç, Mary López, així com amb la representant del PSC, Cristina Berrio.
Els veïns de Mas d'en Pastor miren al futur amb optimisme. El president de l'associació de veïns, José Carrasco, afirma que «el nostre objectiu és consolidar la urbanització i que aquesta sigui considerada Tarragona amb totes les lletres».