L'àmbit sanitari ha estat dels més afectats, si no el que més, arran de la pandèmia de Covid-19. Reforç d'algunes àrees, brots epidèmics, manca de recursos en alguns sectors... Hi ha una especialitat, però, que a jutjar per l'opinió d'alguns dels seus professionals, pot haver experimentat canvis en positiu de resultes de l'adaptació a la situació de pandèmia i de confinament: la maternitat.
Des del punt de vista de les famílies, les dinàmiques establertes durant el confinament, com la restricció de visites tant dins com fora de l'hospital, han estat complicades d'incorporar. Des del punt de vista professional, en canvi, destaquen la generalització, en la mesura del que ha estat possible, de les altes precoces que, apunten, faciliten i fan més còmode la recuperació posterior al part.
El teletreball en la maternitat
Un dels primers canvis que es van produir va ser la suspensió de les classes prepart. Ho exposa Alba Roviralta, mare d'una criatura nascuda el 5 d'abril, en ple confinament. «No vam poder acabar les classes prepart; anàvem a una fisioterapeuta del sol pèlvic amb la qual tampoc vaig poder acabar les sessions».
De fet, la maternitat, com la resta de la sanitat, va patir canvis importants en l'organització i la manera com s'ofereix el servei. Alba Pallisé, vocal de la junta de l'Associació Catalana de Llevadores, explica que «inicialment, l'ordre que se'ns va donar des del departament de Salut era evitar el màxim els desplaçaments de les dones embarassades a centres hospitalaris o d'atenció primària».
Per fer-ho es van reestructurar les visites de seguiment de l'embaràs «per intentar donar la mateixa qualitat però estalviant alguna visita presencial al centre». «Vam passar alguna visita telefònica i vam fer grups per Internet de preparació pel part; les llevadores donen la informació, però la videoconferència et permet interactuar amb elles».
Una vegada s'ha tingut la criatura, afegeix Pallisé, «hem facilitat un telèfon d'alletament on poden trucar cada dia per resoldre dubtes i treballar dificultats, també fem videoconsultes per problemes tant d'alletament com de criança en general». Fins i tot en l'àmbit farmacològic, «tot el tema de receptes, com els anticonceptius, l'estem fent telefònicament; si algú es vol canviar les pastilles perquè no li van bé, doncs fem un seguiment per Internet per veure quina dosi portaven, i la veritat és que ens han facilitat molt poder-ho fer de manera telemàtica des de casa».
També s'han incrementat les mesures en el cas de les ecografies. «Les gravem perquè el pare la pugui veure en directe a través d'una videotrucada per intentar no desvincular aquesta part emocional i que la parella se senti igualment implicada però evitant el risc de contagi».
L'alta precoç com a model per explorar
En el cas d'Alba Roviralta, «al primer moment ens havien dit que segurament ens donarien l'alta abans de les 48 hores, que és el que és habitual, però quan vam estar ingressats ens van dir que el protocol no canviava». En altres moments del confinament, en canvi, s'ha optat per generalitzar aquesta possibilitat.
«Un altre àmbit que ha canviat moltíssim, i personalment crec que en podem treure conclusions molt positives, és el de l'atenció domiciliària, hem fet un gran pas», assegura. «Normalment en un part vaginal passen 48 hores a l'hospital, la llevadora la veia al setè dia i el pediatre al quinzè al CAP; tot això ho hem acabat reduint a una alta hospitalària precoç, fins i tot s'han donat altes abans de les 12 hores del part».
El protocol en si no és nou; una mare que hagués tingut un part de baix risc ja podia demanar-ho, la diferència, explica la llevadora, és que ara s'ha intentat generalitzar. «Tant les dones com els professionals han intentat evitar al màxim aquest contacte hospitalari i s'ha proposat a la dona anar al domicili tenint el contacte telefònic de la llevadora del CAP, que normalment era la referent que els havia acompanyat durant l'embaràs».
El canvi de model, però, també ha implicat canvis que caldrà estudiar com mantenir si realment s'hi vol seguir apostant. «Les llevadores que treballàvem de dilluns a divendres al CAP ara també fem caps de setmana i hem hagut de canviar els torns; hem estat fent visites a domicili tant per la mare com pel nadó, i li fèiem la prova del taló al domicili».
Amb tot, insisteix Pallisé, «jo crec que n'extraurem coses positives per poder-ho prorrogar; significa una atenció personalitzada al domicili de la teva llevadora de referència amb exactament la mateixa qualitat que rebien a l'hospital». De fet, destaca, «són visites d'unes dues hores al domicili quan a l'hospital és una atenció que potser rebien en petites dosis durant 24 hores».
Considera que és positiu perquè la mare es troba més còmoda a casa, s'evita el risc de malalties nosocomials —aquelles contretes en un hospital— i es redueix el risc d'infecció, no només en el cas concret del coronavirus. «Estalviar hores hospitalàries és una valoració molt positiva que haurem d'intentar mantenir després de la crisi; fins i tot pensat des del punt de vista de la gestió és un estalvi», insisteix.
«El que hem portat pitjor és que els avis no l'hagin agafat»
Els protocols han anat canviant a mesura que ho feien les restriccions decretades en l'àmbit general. Alba Roviralta recorda que «la nena va néixer en diumenge i entraven només amb mascareta, i dilluns ja entraven amb mascareta, guants, barret i bata». «Cada vegada que entrava algú a l'habitació, a portar menjar o pel que fos, es prenia la temperatura, es posava tot l'equip a fora i se'l treien abans de sortir per llençar-lo a la brossa de dins de l'habitació».
Les visites de familiar es van veure restringides, i «ens van recomanar que el pare no sortís de l'habitació, però no li van donar menjar; va sortir a comprar plats precuinats i menjar per picar per passar 48 hores una sola vegada i no va tornar a sortir». Fins i tot dins del mateix centre sanitari no es va autoritzar que les amigues de la família que hi treballen la visitessin perquè haurien hagut de canviar de planta.
«De fet, la criatura no la van treure de l'habitació en cap moment», recorda la mare. «Normalment a les 24 hores les banyen i ens van dir que, tal com estava, només la prendrien al cap de 48 hores abans de marxar per fer-li la prova del taló, van venir amb una bàscula per pesar-la dins de l'habitació, la van mesurar dins de l'habitació...».
Amb tot, assegura, la part més dura no va ser el protocol mèdic en si. «El que hem portat pitjor és que els avis no l'hagin agafat ni l'hagin vist; ara l'han vist a la distància, i per tots és la primera neta». La llevadora Alba Pallisé posa l'accent en aquest punt; «sobretot en fase zero, que no es podia sortir per res, no poder fer el ritual de presentar-lo a la família ens va fer pensar que podia provocar un augment dels casos de depressió postpart, intenten centrar-nos en la prevenció d'això».
Més demanda de parts a casa, que es manté minoritària
Una de les reaccions que ha provocat la pandèmia ha estat l'increment de la demanda dels parts a casa. Alba Pallisé destaca que «segueix sent una opció molt minoritària», però proporcionalment, «hi ha hagut un augment molt alt de la demanda dels parts a casa». Les primeres setmanes van rebre demandes d'informació d'una dotzena de mares, i fins a finals d'estiu s'ha passat, al grup on ella treballa, d'una mitjana d'un part al mes fins als tres.
Explica que «al principi es va dir que si hi havia dones possibles Covid positius, potser s'hauria de limitar l'acompanyant al part; això finalment a Tarragona no ha passat en cap cas i crec que també val la pena comentar-ho». «Els hospitals han fet un gran esforç per adaptar els seus protocols perquè poguessin tenir un acompanyant per garantir el dret de la dona a partir acompanyada, que no hem d'oblidar que és un dret», assegura.
Aquest esforç, a més, s'ha pogut fer «mantenint la seguretat i les mesures d'aïllament; això suposa un augment de personal i de material d'equips de protecció individual, i jo crec que els hospitals han fet un gran esforç en aquest sentit». Insisteix, de fet, que a la regió de Tarragona no s'ha conegut cap cas en el qual la mare hagués de parir sola per les restriccions decretades.
Pel que fa als parts a casa, es tracta d'un servei privat, tot i que la majoria de les llevadores que hi treballen també formen part de la plantilla del sistema públic de maternitat. «El part a casa només pot ser amb dones de baix risc, està molt acotat quin és el perfil de dona que pot donar llum a casa», exposa.
En el cas de la situació actual, de fet, insisteix que «nosaltres defensem que el part a casa no pot ser producte de la por del contagi, ha de ser una decisió ben reflexionada i que la família prengui de manera molt apoderada».
Parir a casa sense haver-ho previst
Si el servei del part a casa queda molt acotat a un perfil d'embaràs concret, hi ha vegades que es produeix sense tenir-ho previst. És el cas de Soraya, de Roda de Berà, que l'11 d'abril va donar llum a casa seva perquè no va tenir temps d'arribar a l'hospital.
Va dir a la seva parella, Alberto, que començava a notar contraccions la nit del 10 d'abril, i ell va preparar una bossa amb mudes i l'endemà portà a les seves dues filles (de 6 i 2 anys) amb els avis, que viuen a Roda platja. El matí del dissabte 11 d'abril va ser tranquil, si fa no fa. Cap a les 14 hores, es van asseure a taula, llestos per dinar. En acabar el dinar Soraya va tenir una contracció molt forta i va trencar aigües.
Davant d'aquesta situació, Alberto va trucar al 112 i el van tenir uns 10 minuts en espera mentre li passaven a un metge. Això sí, des del 112 van enviar una ambulància. Mentre el metge estava al telèfon, Alberto va mirar la seva dona i es va adonar que Soraya s'havia abaixat els pantalons i el part ja començava.
Alberto va moure els sofàs del menjador i va habilitar un indret per poder atendre a la seva dona. Va anar tot volant: quatre minuts entre la contracció forta i el naixement d'en Joel, el tercer fill d'Alberto i Soraya. El metge va escoltar el naixement des de la sala de coordinació i quan va acabar el part va felicitar Alberto, li va manar que cobrís al bebè, perquè no agafés fred, i li va dir que esperés a l'arribada de l'ambulància.
Quan va arribar l'ambulància es van endur el bebè i la mare a l'hospital. Allí, Alberto va demanar llet en pols, biberons, per aguantar un parell de dies i, en plena pandèmia, han atès al seu fill amb una llet de fórmula comprada per Internet.