Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

La meitat de les famílies de Reus canviarien d'escola si fessin ara la matrícula

L'estudi sobre l'escolarització encarregat per l'Ajuntament evidencia les diferències de percepció entre centres

Imatge d'arxiu d'una classe | CatalunyaDiari.cat

 

La meitat de les famílies de Reus no matricularien els seus fills a la mateixa escola on els porten si haguessin de fer-ho ara. És una més de les dades de l'estudi sobre l'escolarització que va encarregar l'any passat l'Ajuntament de Reus, i que també evidencia la segregació escolar de l'àmbit educatiu reusenc. A grans trets, el 44,68 % de les famílies enquestades matricularia els infants a la mateixa escola on els porten ara, mentre que un 55,32 % canviaria de centre.

[predef]reus-144[/predef]

L'estudi es basa en enquestes repartides entre les famílies amb canalla a segon i sisè de primària. El buidatge dels qüestionaris mostra que un 81 % de les famílies porten els infants al centre educatiu que van escollir en primera opció, prop d'un 15 % no el va triar com a primera aposta, i un 4 % no ho recorda. Tot i que vuit de cada deu famílies van fer la matrícula a l'escola desitjada, un 41 % d'aquestes no la tornarien a escollir.

La xifra és encara més alta entre els que no recorden si era la seva primera preferència o els que saben que no ho era, i s'enfila fins al 60 % i 65 % respectivament. Aquestes xifres, que mostren una radiografia general del sistema escolar de la ciutat, varien molt en funció de l'escola. Entre el 60 % de pares i mares que porten els fills a la primera opció sol·licitada, hi ha una gran diferència entre el 90 % d'alumnes que tornarien a matricular-se al col·legi Sant Pau i el 20 % que ho faria al Misericòrdia, els dos extrems de la taula.

Imatge d'arxiu d'una classe buida | Àngel Ullate

 

Les escoles de destí d'un hipotètic canvi de matrícula

Les enquestes de l'estudi també preguntaven a les famílies que voldrien canviar d'escola per la seva preferència de destí. Totes les escoles de Reus, destaca el document, «han estat assenyalades com opció en una tria actual». De nou, però, la diferència és molt notable. Als dos extrems de la taula hi trobem el Joan Rebull, amb un 12 % de famílies que l'escollirien, i el Rosa Sensat, amb menys d'un 1 %.

Aquestes diferències, així com el fet que tots els centres rebessin alguna sol·licitud hipotètica, s'explica perquè «la preferència de centre està determinada per l'escola on actualment es troba escolaritzat l'infant». De fet, en aquest apartat de l'estudi es fa èmfasi en la percepció subjectiva dels centres escolars, tant la general com la que tenen les comunitats educatives sobre si mateixes.

Escola educació alumnes
Imatge d'arxiu d'un alumne | TarragonaDigital.com

 

Unes percepcions que es fonamenten en el projecte educatiu, l'estat de les instal·lacions o la distància respecte a la llar, però també i sobretot, per la composició sociològica de l'alumnat de cada centre. Per exemplificar-ho, el document es fixa en diverses escoles, que permeten fer lectures completament diferents. El Joan Rebull, per exemple, rebria alumnat de centres propers i llunyans, com el Maria Cortina, la Vitxeta, el Sant Josep, el Sant Pau, Els Ganxets, La Salle o la Mowgli.

En el cas de La Salle, per contra, les famílies que la situarien ara com a primera opció són les de les escoles públiques de proximitat i els centres concertats de la ciutat. Una situació similar a la del Pare Manyanet, que hipotèticament rebria famílies de l'Alberich i Casas, però també de la Montsant, el Cèlia Artiga, La Salle, el Mare Molas, la Puigcerver o la Presentació.

Alumnes durant una classe | Cedida

 

El pes del perfil socioeconòmic

El mateix document es fixa en el perfil socioeconòmic de les escoles d'origen i de destí d'aquest hipotètic canvi de centre. La conclusió que n'extreu és que «les escoles de perfil baix reben alumnat d'altres centres del mateix perfil, però s'identifiquen, dins d'aquest grup, certs centres més valorats». En aquest últim grup d'escoles, «l'alumnat opta per centres amb composicions socials més benestants».

Pel que fa a la xarxa d'escoles concertades, «es nodreixen principalment d'altres centres concertats i d'escoles públiques, tant de perfil baix com de perfil alt». Una dinàmica similar a la que es produeix en les escoles públiques de perfils benestants, que «estableixen fluxos entre elles i, alhora, esdevenen punts d'atracció per una part de l'alumnat de l'escola pública de perfil baix».

alumnes aula escola
Imatge d'arxiu | Europa Press

 

Les escoles «descartades»

A l'altre cantó de la balança hi ha els centres que, segons les dades de l'estudi, les famílies no voldrien matricular fills i filles. Es tracta d'una pregunta que també es feia en el qüestionari, i que evidencia centres en els quals, a banda de no ser escollits en primera opció, les famílies mostren la seva voluntat explícita de no portar-hi la canalla. Abans d'entrar en matèria, però, el document destaca que «només un 2 % —de les famílies— han situat el seu centre com l'escola a la qual no estarien disposats a portar els seus fills».

És a dir que, de nou, la percepció subjectiva que s'han format les famílies des de fora és el principal motiu per descartar centres escolars. Els autors de l'estudi afegeixen que «l'existència de centres més atractius farien modificar la tria de les famílies, sense que això sigui producte d'una insatisfacció total amb l'escola actual». Aquestes percepcions negatives són més altes entre les famílies d'escoles properes a cada centre escolar.

El percentatge més elevat de famílies que descartarien una mateixa escola és el 13 %, tot i que hi ha centres que se situen entorn del 0 %. Una vegada més, el perfil socioeconòmic de les famílies de cada escola i el seu origen se situen com dos dels factors principals a l'hora de construir la imatge negativa d'un centre; «l'alumnat de centres públics i concertats propers a escoles segregades observen, en aquests centres, característiques no desitjades», conclou l'estudi.

alumnes-infantil-salle-torreforta
Imatge d'arxiu d'una classe | Cedida

 

La percepció social de les escoles de Reus

A més de les enquestes a les famílies, l'estudi sobre l'escolarització de Reus també s'ha basat en entrevistes i grups de discussió per formular les seves conclusions. Es tracta de trobades fetes amb les directores de les escoles bressol i de la meitat dels centres concertats i públics de la ciutat, a més dels responsables dels serveis educatius, del Departament d'Educació de la Generalitat, d'AMPAs i de la FAPAC.

Entre les escoles públiques de Reus n'hi ha quatre especialment ben considerades, Montsant, Alberich i Casas, Joan Rebull i La Vitxeta. Aquestes entrevistes evidencien que la seva consideració es deu a diversos factors. Són «la ubicació en barris de menor vulnerabilitat social, l'escolarització de famílies de classe mitjana que atorguen cert nivell social al centre i el dinamitzen molt —sobretot via AMPA—, l'existència de bones instal·lacions, l'oferta d'activitats extraescolars, projectes de centre atractius o la no concentració de població nouvinguda».

Per contra, «les escoles públiques amb una imatge social més negativa esdevenen poc demandades per les famílies de classe mitjana». Mantenint la conclusió general de l'estudi en aquest sentit, «aquesta imatge social negativa deriva, principalment, de la composició social d'aquests centres, on s'observa una alta concentració d'alumnat procedent de famílies nouvingudes, sense que es posin en qüestió altres elements com el projecte o la qualitat docent».