Al Camp de Tarragona, les promotores energètiques han presentat 20 projectes per construir nous parcs eòlics. Setze es concentren a la Conca de Barberà (alguns compartits amb l'Anoia i la Segarra) i la resta al Baix Camp, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Ponència d'Energies Renovables, que fa un primer cribratge de la viabilitat, ha donat llum verda a vuit i n'ha desestimat vuit. Aquests últims són Muntanyes dels Burgans, Planelles i el Motarro II, a Tivissa-Vandellòs; i Puig de Gaigs, Pla Serè, Pla del Codony, Serra Guixeres i Conca de Barberà IV, a diferents municipis de la Conca de Barbera. També hi ha en aquesta comarca tres parcs d'onze i dotze molins, de 66 i 72 MW de potència, que s'estan tramitant per via ministerial.
Els parcs que han rebut un acord favorable de la Ponència per la seva ubicació són Vandellòs, Trilla, Seré, Ondana, Portella, Plans d'Almenara, Rodó i Conca de Barberà III. Sumen 63 nous aerogeneradors que produiran més de 280 MW de potència. Actualment, en aquestes dues comarques tarragonines juntament amb el Priorat i l'Alt Camp, hi ha 240 molins de vent en funcionament, repartits en 14 centrals.
L'òrgan col·legiat també avalua sis projectes de nous parcs solars, dels quals tres han rebut un informe d'emplaçament favorable. Es projecten a Vila-seca i Constantí (Tarragonès) i l'Arboç (Baix Penedès) en poc més de 35 hectàrees. Hi ha tres parcs més pendents de passar el tràmit a Vila-seca (Tarragonès), Cambrils (Baix Camp), i Sarral (Conca de Barberà).
Els grups ecologistes de la Conca de Barbera i de la Baixa Segarra denuncien la massificació que pateix aquesta zona i asseguren que el model d'energia eòlica implantat en la darrera dècada no ha suposat cap desenvolupament socioeconòmic. «No ha frenat el despoblament, sinó que hi ha ajudat. Quan plou de seguida marxa la llum, no hi ha hagut cap millora amb un subministrament continuat i de qualitat», lamenta Jordi Pasalaigua, membre de Sobirania Energètica de la Baixa Segarra. Segons el seu parer, les centrals eòliques tampoc han creat llocs de treball, tal com prometien les empreses explotadores, ja que aquestes han subcontractat el manteniment de les instal·lacions.
Pasalaigua també assenyala que el decret 16/2009 no regula les compensacions econòmiques que reben els propietaris dels terrenys o els ajuntaments per a la instal·lació dels aerogeneradors i critica que darrere de les companyies hi ha oligopolis que només busquen «grans beneficis». «La Conca de Barberà, com la Terra Alta, el Baix Ebre o la Segarra, és una zona sobresaturada. El territori ja ha fet la solidaritat amb la producció d'energia. Hi ha moltes zones de Catalunya que també són bones i no s'hi ha presentat cap projecte, com al Montseny», ha apuntat l'ecologista. Per això, denuncia que el Govern no hagi planificat millor el mapa eòlic del país. «Aquestes grans empreses busquen sol barat —que és l'agrícola—, poca oposició social en zones despoblades amb nuclis petits. Amb el decret, la Generalitat ha dit a les empreses promotores que presentin els projectes on, com i quan vulguin», completa.
Així mateix, el membre de Sobirania Energètica de la Baixa Segarra subratlla les incoherències de la Ponència d'Energies Renovables pel fet que ha tombat el parc del Seré i del Codony, i en canvi, ha donat llum verda al Pla Seré. Es tracta de tres centrals situades als termes municipals de les Piles, Conesa i Santa Coloma de Queralt, una al costat de l'altra. «No sabem els criteris que fa servir la Ponència per donar l'emplaçament viable o no. En dues ha dictaminat que era inviable per motius de connectivitat biològica i en l'altre no», argumenta.
Per tot plegat, els ecologistes tenen previst presentar al·legacions als avantprojectes i preguntes al Departament de Territori i Sostenibilitat per esbrinar si s'han renovat autoritzacions administratives antigues. Tampoc descarten accions més contundents, com ara talls de carretera per mostrar la seva oposició als nous parcs eòlics projectats al territori.
80 MEUR d'ingressos
Per la seva banda, l'Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat apunta que els parcs eòlics que la Ponència d'Energies Renovables ha declarat viables suposaran ingressos de 78,9 milions d'euros per als municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre on s'instal·lin així com la creació de 68 llocs del treball directes, a més dels derivats de la construcció dels parcs —uns 270 a tot Catalunya. La xifra inclou els impostos que recaptaran els ajuntaments (ICIO, IAE i BICE) i els milions d'euros que corresponen al lloguer dels terrenys on s'instal·len els aerogeneradors, durant els 25 anys de vida útil que tenen. L'entitat desglossa que els ingressos seran de 31,3 milions d'euros a la Ribera d'Ebre, 25,6 a la Conca de Barberà, 13,8 a la Terra Alta, 4,6 milions d'euros al Baix Camp i 3,6 al Baix Ebre.