La situació econòmica de Tarragona millora a bon ritme, però cal seguir-hi treballant. És la conclusió general que s'extreu de la Memòria Econòmica de Catalunya 2018, un document elaborat pel Consell de Cambres que, aquest dimarts, s'ha presentat a Reus. La Cambra de Comerç ha acollit la conferència, a càrrec de la directora de la Memòria, Carme Poveda, acompanyada del president de la institució, Jordi Just.
Poveda ha començat fent una radiografia de la situació general de l'economia, però ha dedicat bona part de la seva exposició a situar la Catalunya sud en aquest mapa. «El 2018 ha estat un bon any, en termes econòmics», ha assegurat. Les dades catalanes mostren un creixement en la mateixa proporció que l'economia espanyola, 0,7 punts per sobre de la mitjana europea.
Al mateix nivell que les economies catalana i espanyola —amb un creixement del 2,6 % del Producte Interior Brut— hi ha la de Luxemburg, i per sobre la dels Països Baixos i Àustria —amb un 2,7 %—. La mitjana de la zona euro és de l'1,9 %, i per sota queden Itàlia (0,9 %), Alemanya (1,4 %) o França (1,7 %). El comerç exterior també deixa lloc per a l'optimisme.
El comerç exterior, punt fort de l'economia catalana
La relació entre les importacions i les exportacions amb el PIB català estableix una taxa d'obertura de gairebé el 71 %, deu punts per sobre de la taxa espanyola. En relació a l'estranger, Catalunya acumula un saldo positiu pel que fa al superàvit exterior des de l'any 2009. Després de quatre anys en els quals el saldo de béns i serveis amb l'estranger era superior al que s'establia amb la resta de l'Estat, aquest 2018 s'ha tornat a invertir la dinàmica.
Tot i això, Catalunya segueix exportant més a l'estranger que a la resta de l'Estat. Del total de les vendes de béns, entorn d'un 64 % es fan a l'estranger, mentre que al voltant del 35 % a la resta de l'Estat. El que també ha assolit màxims històrics és el nombre d'empreses que exporten de manera regular, és a dir, durant quatre anys consecutius, xifra que se situa en 17.239, un 33,3 % del total d'empreses de l'Estat.
La situació econòmica de Tarragona, positiva però no equitativa
Dins de la demarcació de Tarragona s'evidencien diferències entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. En conjunt representen un 20 % del territori català, i un 10 % de la seva població. Aquesta població es concentra, principalment, al Tarragonès i al Baix Camp, i l'àrea més pròxima a Tarragona aglutina al voltant del 8 % de la població del país, mentre que a les Terres de l'Ebre s'hi concentra el 2 %.
També hi ha diferències pel que fa a la recuperació econòmica i de llocs de feina. La demarcació compta amb prop del 10 % de les empreses que hi ha a Catalunya, i amb gairebé el 12 % de totes les exportacions. Aquest 2018, al Camp «hem recuperat el nombre d'afiliats del 2008». A l'Ebre, en canvi, «estem un 9 % per sota de les dades de fa una dècada, la tendència és positiva, però més suau», aclareix Poveda.
L'evolució de la població estableix dues dinàmiques oposades a Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Mentre que a la primera regió ha crescut un 0,9 %, a la segona ha disminuït un 0,6 %. Les afiliacions a la Seguretat Social han viscut, en canvi, dinàmiques similars, amb un increment interanual del 2,6 % a Tarragona i del 2,4 % a l'Ebre. Suposa un creixement inferior al dels darrers tres anys. L'explicació, aclareix Carme Poveda, és que com menys persones hi hagi a l'atur, més difícil és que aquest atur es redueixi.
Les diferències demogràfiques de la Catalunya sud
Totes les comarques de la Catalunya sud han incrementat, durant el 2018, el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social, menys la Terra Alta, on s'hi han reduït un 0,8 %. Lideren el rànquing el Tarragonès, amb gairebé 2.900 noves afiliacions, i el Baix Camp, amb poc més de 1.100. La taxa d'atur tampoc és homogènia, i varia des del 7,7 % de la Terra Alta al 17,9 % del Baix Penedès, que lidera el rànquing de tota Catalunya.
En termes d'evolució, el Montsià i la Ribera d'Ebre són les comarques on més s'ha reduït, amb un descens d'un 1,8 %. En el cas de les comarques més poblades, com són el Tarragonès i el Baix Camp, l'atur se situa en un 13,7 % i un 14,5 % respectivament.
La construcció, a la cua de Catalunya però amb pas ferm
Un dels indicadors de la millora de l'àmbit econòmic és la construcció i, en concret, els habitatges iniciats, que han passat dels 500 del 2017 als 931 del 2018. Comparant-ho amb el nombre d'habitatges acabats, menor que l'anterior, permet parlar d'una «fase expansiva» del sector de la construcció. Carme Poveda afegeix que «si mirem aquestes xifres en comparació històrica, són xifres molt més baixes que les que teníem en època del 'boom'».
«El sector de la construcció pesa, en l'economia, entorn d'un 5 % del PIB, quan en l'època del 'boom' anterior va arribar a representar el 12 % de l'economia». És per això, assegura, que no cal témer una nova bombolla immobiliària. «El que hi ha és una recuperació perquè hi ha una demanda solvent de famílies que poden fer aquesta inversió, i això és bo perquè correspon a una consolidació de la fase on estem de recuperació econòmica; no tinguem por, ara no hi ha perill de bombolla immobiliària».
Comparativament, afirma, «les economies més industrials són més productives sempre, i Tarragona és més industrial i per tant, és més productiva; el problema de Tarragona és que la recuperació de la construcció ha començat més tard que a la resta de Catalunya». «L'any 2018 és el primer any en el qual veiem que hi ha una recuperació ferma del sector de la construcció, però encara té un pes petit en el conjunt de l'economia».
Després de dos anys en negatiu, l'evolució del sector de la construcció ha canviat de dinàmica, sumant-se a la resta de sectors amb una tendència a l'alça. «S'han creat 1.000 llocs de treball en el sector de la construcció de 7.000, és un 15 %; la majoria dels llocs de treball s'han creat al sector serveis i indústria». La clau, a més, és l'origen de l'augment de llocs de feina al sector serveis; «una part són serveis per a les empreses, com tecnologia, empresarials, màrqueting, comunicació... Són sectors de més valor afegit».
Tarragona, futur motor econòmic?
«El problema que tenim és que, en ocupació, som a la cua», sentencia Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus. Aposta per fixar-se en la Conca de Barberà com a model a seguir perquè «no té atur». Amb tot, llença també un missatge d'optimisme i ambició, «tenim aspiracions de poder ser el motor econòmic de Catalunya». Ha destacat com un valor positiu la diversificació econòmica de la regió.
És bo, explica, que «els indicadors positius s’estenguin a tots els sectors, inclosa la construcció, perquè la nostra és una econòmica molt diversificada i necessitem que totes les activitats empenyin per consolidar la recuperació». És una tesi a la qual se suma Carme Poveda, i destaca que, construcció a banda, «altres sectors, com el turístic, l'any passat va tenir bons resultats, però no tan bons com l'any 2017, tot i que estem en xifres màximes històriques, pràcticament, en nombre de turistes; a la Costa Daurada van arribar més de 2,6 milions de turistes».
«Les exportacions de Tarragona han anat bé», afegeix, «excepte el capítol del petroli, han anat molt bé; al sector químic han augmentat un 15 %, és el sector més exportador de Tarragona». Part de les dades negatives en relació al comerç exterior, recorda, es deu a la situació econòmica mundial de riscos i bloquejos. «Malgrat que hi ha hagut una desacceleració, està aguantant força bé, la indústria del territori, precisament per això, perquè tenim una indústria molt competitiva i bastant consolidada».
La creació de llocs de treball, que històricament s'havia associat molt a la indústria, canviarà de paradigma. La directora de la Memòria Econòmica de Catalunya apunta que, en endavant, «serà als serveis a les empreses, al sector turístic i a la construcció; hem d'apostar per la formació i per augmentar el talent i perquè això representi un canvi en el model productiu de l'economia de Tarragona».
La responsabilitat social corporativa
A la presentació hi ha participat, també, Antoni Armengol, director de Recursos Humans d'Elring Klinger. S'ha centrat en la definició de 'responsabilitat social corporativa' i l'explicació de per què és necessària. «Si jo inverteixo en les persones de la meva empresa, elles també redundaran en la productivitat i la motivació de l'empresa». La idea, però, és no acabar aquí la feina.
«Si després fem aquesta translació cap a la societat que t'envolta, comences a ser una empresa socialment responsable, és exportar el que fas dins, i per què es fa?, doncs perquè hi creus, perquè creus que és una manera millor que els teus treballadors i el teu entorn social millorin». Des del seu punt de vista, cap empresa és un element aliè al seu entorn i, per tant, cal que s'hi impliqui.
Armengol admet que «és veritat que es fa perquè està de moda o perquè toca, però crec que és un canvi cultural important per a l'empresa, i per fer-ho ben fet, has de canviar la cultura de l'empresa, la seva ànima». Anima la societat a seguir exigint a les empreses que dediquin esforços a aquest àmbit; «la societat t'ho està exigint, i si no ho fas, baixes d'un tren que està en marxa i que està agafant més velocitat; si tu no hi creus, hi creuràs, perquè la societat t'ho exigirà».
L'Agenda 2030
Tot plegat ha de servir per no perdre de vista l'Agenda 2030, «una agenda d'objectius, crec que absolutament possibles, per tal de millorar el món en què vivim». La meta és aconseguir millorar la societat global des de les actuacions públiques, privades i socials de tot arreu. «Parlem de la fam, del fet que les persones amb marginalitat social siguin incloses a la societat, i crec que és absolutament possible».
Aquesta agenda sorgeix de les Nacions Unides, i estableix els objectius que es persegueixen d'àmbit mundial per al 2030. El director de recursos humans d'Elring Klinger assegura que «no és un conjunt de coses ideals i utòpiques, són coses perfectament assumibles a través de l'actuació d'iniciatives privades d'una banda, d'argamasses com Cambres de Comerç per una altra, i de l'exigència de la societat que ho facis; crec que és absolutament possible».
En aquest sentit, ha admès, les empreses grans tenen més recursos per destinar a aquest àmbit d'actuació. La solució perquè les petites i mitjanes empreses també s'hi involucrin, a parer d'Antoni Armengol, són les institucions com les Cambres de Comerç. Les qualifica d'argamassa, d'ens que ha d'aglutinar i cohesionar els petits esforços d'aquests negocis per maximitzar-los, i per oferir-los, alhora, les mateixes possibilitats d'actuació que tenen les grans empreses.