En un lloc emblemàtic com és El Círcol de Reus, i on poques cadires quedaven buides, l'exconsellera Meritxell Borràs va presentar aquest dimarts, 9 d'octubre, el seu llibre '34 dies de tardor i 1 de primavera'. Tant l'exconsellera com els assistents, es van mostrar emocionants en certs moments de l'acte quan Meritxell Borràs recordava el seu pas per la presó i el que va sentir un cop allà.
La sala del Círcol gairebé podia posar el cartell de complet, de la gent que va anar a veure la presentació d'un llibre directe i d'allò més personal. L'acte de presentació va comptar amb la presència de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i altres personalitats, així com gent propera a l'exconsellera. Sense donar molts detalls del que el lector es pot trobar a '34 dies de tardor i 1 de primavera', l'exconsellera va fer un recorregut breu però intens del seu pas per la presó.
Meritxell Borràs no estava segura de publicar el diari
Meritxell Borràs va manifestar que no va «escriure el diari per ser publicat», va ser en Jaume Ciurana qui la va animar que sortís a la llum. Abans però va voler parlar amb la seva companya de cel·la Dolors Bassa, ja que en aquell diari sortia l'exconsellera representada de la manera més íntima. L'exconsellera de Treball, Afers Exteriors i Famílies, Dolors Bassa, va animar a Borràs al fet que publiques el diari de la presó, tot afirmant-li «que la deixava 'de fábula'» al seu relat.
El pròleg d'Antoni Basses, dedicat al pare de Meritxell Borràs
D'altra banda, també va parlar amb el periodista Antoni Bases per demanar-li consell sobre el llibre. El periodista la va animar a publicar-lo, però abans li va plantejar les conseqüències que podia patir quan sortís a la llum el llibre. Reviure la presó, la possible burla a la part més humana de Dolors Bassa o fins i tot, si els altres presos ho entendrien. Així i tot, l'exconsellera va decidir tirar endavant el projecte, amb el pròleg d'Antoni Basses. Meritxell Borràs afirmava que aquell pròleg «era més un homenatge al seu pare», ja que el periodista i el seu pare eren grans amics.
La freda presó d'Alcalà-Meco de Madrid
L'acte va continuar entre les mirades atentes d'un públic molt entregat. Meritxell Borràs va anar comentant el llibre cronològicament, destacant la situació a les presons espanyoles que segons l'exconsellera «són com les representen a les pel·lícules, on passes molt de fred». Afegia que un cop tancada a la presó de Madrid, li va comentar a la seva companya Dolors Bassa que s'havien de convertir en «espartanes», amb l'objectiu de marcar-se una rutina de treball i de funcionament. També manifestava un dels moments més bonics i més durs, les visites de la seva família, que notablement emocionada, explicava als espectadors del Círcol.
Un casament 'exprés'
Una altra de les anècdotes que desenvolupava l'exconsellera va ser el seu casament, on un cop fora de la presó i a l'espera del judici, va decidir casar-se. Destacava les paraules de Jordi Turull en relació al seu casament abans que tornés a entrar a la presó el 23 de març per segona vegada, on deia «és possible que no pugui venir al teu casament, però passi el que passi, casa't».