La Meritxell tenia 34 anys i dues filles quan va ingressar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i va rebre el pitjor diagnòstic de la seva vida.
Fa 15 anys, els metges li van dir que només li quedaven 3 mesos de vida. Un càncer de ronyó agressiu amb metàstasis provocava un gir radical a la seva vida.
El diagnòstic era tan dolent que hi havia poca cosa a fer, així que el metge va decidir receptar-li un medicament que feia poc que estava aprovat, el 'temsirolimús', un fàrmac que, en el millor dels casos, faria guanyar vida a la Meritxell.
El que no s'esperava ningú és que aquest nou invent fes guanyar tant temps a la Meritxell. Ara, 15 anys després, la catalana fa vida normal, sense símptomes i sense efectes secundaris.
Va acudir a l'hospital per mal de ronyons
Els primers dolors a la zona dels ronyons, de la Meritxell, la van portar a anar a visitar-se a l'hospital. Va acudir-hi pensant que era un còlic, però després de diverses proves i un primer diagnòstic, es va descartar extirpar l'òrgan.
Els metges van dir-li que no es podia fer res, però de rebot, el seu cas va arribar al Dr. Pablo Moroto, a Barcelona. El doctor que va arriscar-se per salvar-li la vida.
Moroto va confirmar-li el que ja li havien dit altres metges: tenia un dels pitjors càncers i li quedaven tres anys de vida. El doctor va recordar-se d'un medicament que havia sortit, recentment, als Estats Units, el temsirolimús.
«Vaig pensar que si en comptes de tres mesos eren tres, doncs endavant», ha explicat la Meritxell en unes declaracions per El diario.es. El que ningú esperava és que, 15 anys després, pogués fer vida normal.
«Les respostes que hi havia eren curtes, era inesperat que fos així de llarg», ha explicat el Dr. Moroto. «És com el pacient diabètic que necessita insulina. Deixes de donar-li i creix, però per fortuna ho tolera bé; ara portem un any sense el tractament i el tumor no ha crescut. Amb tot, el tumor hi és i, probablement, creixerà i ho necessitarà», ha detallat.
Vida normal, però amb alerta
La realitat és que la Meritxell porta un ritme de vida com qualsevol altra persona. No té símptomes ni tampoc efectes secundaris, però sí una cita a l'hospital cada tres mesos.
Amb tot i això, haurà de prendre el medicament cada tres mesos, en tandes d'un o dos anys. «Porto així des dels 34 i, la setmana que ve, en faré 50, així que cada any el veig com un regal», indica.
«Tampoc és fàcil viure així amb l'ansietat d'anar a revisió cada tres o quatre mesos. Costa molt i et desanimes, però és el preu que pago per estar bé».
Més pacients beneficiats
Amb tot, encara que el fàrmac s'està utilitzant amb altres pacients, la Meritxell és l'única que està traient aquests resultats. La seva reacció és excel·lent i inesperada.
«Vam decidir fer un estudi genòmic per veure què tenien en comú els tumors d'aquests pacients que havien respost tan bé», explica Cristina Rodríguez, investigadora.
Encara que altres pacients també han reaccionat bé al medicament, cap ho va fer com ella. Un fet que els investigadors creuen que podria ser pel fet que el tumor de la Meritxell hauria mutat dins la cèl·lula.