Els veïns de la Conca de Barberà treballen dur per refer-se i passar pàgina de la riuada, com una ferida pendent de tancar. Es compleix un mes del temporal i els efectes dels aiguats segueixen molt visibles, amb troncs, fang, brutícia i destrosses a banda i banda del Francolí al seu pas per Montblanc i l'Espluga de Francolí, on neix el riu. A la denominada zona zero de l'Espluga, el propietari d'un modest restaurant i hostal de tota la vida, 'Les Disset Fonts', fa grans esforços per poder recuperar el local i la clientela. A tocar seu hi ha veïns que encara col·loquen portes arrencades per la fúria de l'aigua. Fora del nucli urbà, els masovers de l'últim molí habitat de la zona, el molí de Guasch, fan el cor fort després que la riuada se'ls emportés el bestiar, camps sencers d'avellaners i un hort que era l'enveja del terme. Tots ells intenten remuntar en un territori on la solidaritat s'ha obert pas enmig del caos.
En aquest territori arrasat per un riu sense control, hi desborda la solidaritat. Aquest divendres se celebra un concert extraordinari al monestir de Poblet i arrenquen tot un seguit d'actes —més d'una vintena—, organitzats per la iniciativa ciutadana batejada com a 'Riuada Solidària'. Des del meteoròleg Tomàs Molina a grups com Buhos i la banda de Joan Reig s'han sumat a la 'Riumuntada', tres dies atapeïts d'activitats amb la finalitat de recaptar fons per als damnificats.
Els propietaris d'una fonda han hagut de demanar una segona hipoteca per afrontar les despeses
La riuada va engolir un celler i un restaurant de l'Espluga de Francolí, a la zona més afectada que se l'anomena 'zona zero'. Allí, uns plataners van actuar de barrera i van evitar que les runes del restaurant se n'emportessin un altre per davant, 'Les Disset Fonts', una fonda amb una dotzena d'habitacions i un menjador per a 60 comensals. «Durant aquest mes ho hem hagut de refer de nou, començar des de zero», explica en Joan Carles Llao, el propietari, molt emocionat.
La seva família ha hagut de demanar una segona hipoteca per afrontar totes les despeses, fins a uns 80.000 euros en pèrdues. El nivell al qual va arribar l'aigua, a dos pams escassos del sostre, encara s'aprecia a unes parets que esperen ser repintades. En Joan Carles, tercera generació que regenta aquest tradicional establiment familiar, recorda com van haver de lluitar durant la crisi i que ara, refer, tot el local, també ha suposat un fort desgast familiar.
Diu, però, que les forces no flaquejaran i ja pensen reobrir el local aquest pont del desembre, amb la il·lusió de recuperar la clientela. «Tenim ganes de tirar-ho endavant i que la gent vegi que tornem», diu en Joan Carles, que pensa treballar sense parar, sacrificant fins i tot l'únic dia que tenia de descans setmanal. La catàstrofe ha fet aflorar també l'oportunisme de grups de vàndals. Alguns immobles han patit robatoris. Al Joan Carles li van robar tots els radiadors.
A pocs metres, al mateix carrer de la Font, un veí, en Josep Maria Olivé, per exemple, ha estat durant tot aquest mes sense porta d'entrada a casa. La força de l'aigua la va arrencar i va encastar el seu cotxe, cap per avall, al fons del garatge. Després d'un mes traient fang, ara ja pot col·locar una porta nova. La màquina de cosir 'Singer' de la seva mare torna a lluir a l'entrada. «Fem el que podem per anar recuperant-ho tot, però encara queda molt», afirma.
El molí de Guasch, un altre dels més afectats
Però si hi ha alguna propietat greument afectada, és el molí de Guasch, un mas aïllat que antigament havia estat un molí fariner, als afores del nucli urbà. Hi viuen la Inés Vergara i en Josep Maria Guasch, de 74 i 81 anys. La nit dels aiguats miraven atemorits rere els vidres d'una finestra, sense donar crèdit a la virulència d'«un riu que semblava un mar», recorda la Inés. La riuada se'ls va emportar 80 avellaners, arbres centenaris, fruiters, un gran hort, el galliner i un ramat de cabres.
La 'Benvinguda', la cabreta més menuda, és l'única que va sobreviure, a més d'una gosseta i el magnífic xiprer de vint metres d'alçada que s'erigeix davant l'entrada del mas, tot un símbol de la finca, que temps enrere servia per indicar que en el mas s'oferia pa i 'trago'. La riuada també es va emportar un fragment cantoner del vell molí, que data del 1150. «S'ha endut gairebé una quarta part de l'edifici, incloent-hi els tancats per a les cabres i gallines», diu en Josep Maria.
L'antic molí està al costat del riu Milans, un afluent que baixa de Vallclara, sec durant mesos. «Almenys va tenir una crescuda de 3,5 metres d'alçada i devia ser perquè els marges del riu estan massa bruts», afegeix el masover. Els preocupa no poder afrontar l'abast de tot l'entorn malmès —valoren els danys en més de 100.000 euros. Al costat del mas, un contenidor de deixalles és pol d'atracció de desconeguts que remenen entre la ferralla per treure'n algun profit.
Aquest mas ha estat testimoni d'anteriors riuades, com la de l'any 1994. Així ho recorda una placa a la façana. Però no va ser tan devastadora com aquesta, amb cinc víctimes mortals i dues persones encara ara desaparegudes. Els danys a la comarca es calculen en un mínim de 16 milions d'euros, segons el darrer informe conjunt dels alcaldes —a falta d'incloure desperfectes a privats. Arranjar la zona del Pont Vell de Montblanc ja supera els 2 milions.
