Després de més de 30 anys de trajectòria com a metge,Àngel Parra ha hagut d'enfrontar-se, amb 62 anys, a la pitjor pandèmia que ha viscut el món en l'últim segle. Tal com ha explicat a Laura Bell, periodista d''El Español', mai s'hagués imaginat una situació així, però, com tots els metges del nostre país, ha hagut d'«adaptar-se» i «actuar amb rapidesa».
El metge ha explicat que actualment treballa al centre de salut d'Iturrama, a Navarra, i compleix una funció vital en el servei d'Atenció Primària, on rep trucades de possibles contagiats amb coronavirus i fa un diagnòstic precoç que més tard haurà de ser validat per una prova PCR, com així ho requereixen els protocols del Ministeri de Sanitat.
«Si la persona indicava que tenia la simptomatologia de la Covid-19, el diagnosticàvem i li explicàvem totes les mesures necessàries perquè es mantingués aïllat», explica, i afegeix després que es començava un seguiment per via telefònica per controlar l'estat del pacient, i en el cas de complicacions, «li demanàvem que visités el centre de salut o anàvem nosaltres directament al seu domicili per decidir si havia d'anar a un hospital o podíem seguir manejant nosaltres».
L'Atenció Primària, vital en el control de la pandèmia
Àngel, com molts altres metges, ha exercit i continua exercint una feina vital en el control de la pandèmia per poder detectar casos de coronavirus de forma precoç i evitar nous rebrots descontrolats com el que al març va portar a país a dos mesos de quarantena obligatòria.
Després d'aquests mesos de confinament i amb l'arribada de la desescalada, el treball sanitari en l'Atenció Primària pren la davantera després de setmanes on van ser els hospitals els grans focus de la infecció. Però hi ha persones que no poden permetre traslladar-se al seu centre mèdic, ja sigui per la seva edat, per dificultats físiques o directament perquè el seu centre mèdic li queda molt lluny, com passa en moltes poblacions petites del nostre país.
En aquests casos, l'atenció personalitzada i telefònica pren una gran rellevància, i en altres casos fins i tot és necessària l'atenció domiciliària per facilitar la feina tant als metges com als pacients: «Anar a les cases era la millor mesura quan els pacients es complicaven, però no era una decisió fàcil, ja que ens estàvem exposant d'enfront de virus tant les infermeres com els metges. Havíem d'anar molt ben preparats, amb EPI i productes de desinfecció».
El metge explica que durant aquest procés va arribar a viure moments de molta por, però també de satisfacció: «En una casa a la qual vam ser ens trobem amb una senyora de 90 anys i, contra tot pronòstic va passar el contagi sorprenentment bé i es va recuperar. Però també m'ha tocat veure casos de gent gran amb quadres de pneumònia que van haver de ser traslladats a l'hospital».
«Els grans oblidats»
En aquest sentit, Àngel explica que els metges d'atenció primària han estat els grans oblidats de la crisi sanitària. Els aplaudiments, les portades, els informatius... Tots ells posaven a primera línia de foc als hospitals i la saturació de les UCI, però la feina d'atenció primària va evitar que més gent anés als hospitals i es produís un veritable col·lapse, i segons Parra, no se'ls té en compte.
Salvador Illa, ministre de Sanitat, si es va acordar d'aquests metges en la seva compareixença del 16 d'abril, defensant que el seu treball «ha evitat un major nombre d'ingressos hospitalaris». Àngel explica a més que «és difícil haver d'enfrontar-te a la por de poder infectar i de no saber mai si portaràs el virus a casa. Encara que jo no m'encomanés al centre de salut, diversos metges i infermeres han passat el virus».
Aquests tres mesos de treball incansable en els hospitals i centres de salut ha provocat que els sanitaris estiguin actualment «esgotats», i no només per les incansables hores de treball, sinó per la gran càrrega emocional que tota la situació els ha provocat. En aquest sentit, Àngel assegura que «es mereixen unes vacances i una pujada de sou», però confessi que res d'això és accessible actualment.