La pugna judicial i política per imposar un mínim de classes en castellà a les escoles catalanes ha arribat a un punt gairebé definitiu i beneficiós per la llengua catalana. El Ministeri d'Educació no sol·licitarà l'execució de la sentència en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenava el departament homòleg català a fixar un mínim del 25% de classes en castellà a les escoles catalanes.
Fonts del departament del Govern espanyol, encapçalat per la ministra Pilar Alegría, defensen que implicaria una invasió de les competències de la Generalitat. En aquest sentit, consideren que regular quin percentatge de classes es fan en cada idioma correspon al Govern català, ja que la competència sobre la matèria és autonòmica.
Educació deixa clar de qui és competència la política lingüística en educació
«La política lingüística a l'escola no és competència de l'Estat, sinó de les administracions educatives», diu la resposta d'Educació. El Ministeri és coherent i sosté que «la constitucionalitat del règim lingüístic en els territoris amb llengua cooficial dependrà d'una valoració flexible que determini que ambdues llengües tenen presència» i que tothom «assoleixi el domini ple i equivalent en ambdues».
Així, l'Estat no hauria d'intervenir en la definició de les polítiques autonòmiques que regulin la política lingüística, segons les fonts ministerials. Les mateixes fonts remarquen que si el Ministeri actués per sol·licitar l'execució de la sentència, la Generalitat podria recórrer al Tribunal Constitucional, que podria sentenciar que l'Estat està envaint competències autonòmiques.
Aquest va ser el missatge que es va traslladar a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, presidida per l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat, en una carta que ha avançat 'El Mundo'. La missiva respon a la petició feta per la Comissió per la queixa de l'Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya.
El Ministeri recorda que el dret a rebre classes en castellà ja està garantit
La carta remarca que la sentència del TSJC encara no és ferma, ja que la Generalitat la va recórrer al Tribunal Suprem. A més, s'hi argumenta que a la nova redacció de la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE) «es garanteix el dret a rebre ensenyament en castellà i, si és el cas, en la llengua cooficial».
El Ministeri s'ha volgut referir a la sentència del Tribunal Suprem, de l'any 2015, que va establir que el 25% havia de ser un percentatge «raonable» d'hores lectives que s'havien d'impartir en castellà. Segons les fonts, aquest «no és un percentatge que pugui ser traslladat a qualsevol situació». En cas que es detectés una vulneració de l'equilibri entre ambdues llengües, «només els tribunals de justícia són competents per determinar-ho» i no l'Estat, diu la carta.