El Ministeri de l'Interior afirma que ha estimat —a 1 de febrer del 2019— 162 sol·licituds d'indemnització pels atemptats del 17 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. L'import d'aquestes indemnitzacions ha estat de 5.023.850,34 euros, segons indica la mateixa font. A banda, Interior explica que fins ara s'han registrat 498 sol·licituds, de les quals ja se n'han resolt 233. Així, 71 de les sol·licituds han estat desestimades. El govern espanyol surt així al pas d'informacions que indiquen que només n'havia reconegut 18, les persones que van acreditar danys físics. Interior, però, afirma que encara hi ha expedients pendents de resoldre per danys físics, perquè els afectats encara estan de baixa o estan pendents del barem de les seqüeles.
D'altra banda, la secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional ha mantingut el processament contra els tres membres de la cèl·lula jihadista dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 que va dictar el magistrat instructor Fernando Andreu. A dos d'ells els manté l'acusació pel delicte d'integració en organització terrorista, el de fabricació, tinença i dipòsit d'explosius, i el d'estralls en grau de temptativa, mentre al tercer el manté processat per col·laboració amb organització terrorista. Els magistrats no han entrat en el fons de l'assumpte sobre el possible processament per assassinat i han remès la decisió a la sala que jutjarà els presumptes terroristes.
Estimen en 162 les indemnitzacions pels atemptats
Dels 162 expedients resolts favorablement, 17 ho han estat per defunció, 1 per incapacitat permanent parcial, 49 per lesions no invalidants i incapacitat temporal, 2 per danys materials, 69 per ajuts psicològics, sanitaris i pròtesis i 24 per altres ajuts.
Segons el govern espanyol, algunes de les desestimacions es basen en què no ha quedat acreditada la presència, es considera que no tenen lesions derivades de l'atemptat o no s'ha presentat la documentació pertinent.
Pel que fa a les lesions psicològiques, la Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme reconeix que poden ser «igual o més incapacitants» que les físiques, i subratlla que ambdues mereixen «tot el reconeixement legal» i el «respecte» de l'administració.
Per això entén que ha d'actuar «amb flexibilitat però també amb rigor» en el marc de la llei aplicable. També recorda que el termini d'un any que s'estableix per reclamar comença a comptar un cop les seqüeles físiques o psicològiques són definitives, no a l'any de l'atemptat. A més, «és voluntat» del govern espanyol ampliar els terminis a través d'una reforma legal.
L'Audiència Nacional remet la possible acusació per assassinat dels terroristes
La secció no entra sobre el fons, ja que una interlocutòria que denega un processament, diuen els magistrats, no és susceptible de recurs d'apel·lació, qüestió que sí que podran plantejar davant del tribunal competent, és a dir, l'encarregat de l'enjudiciament en l'anomenada fase intermèdia del procediment.
En les primeres interlocutòries resoltes per la secció segona de la sala penal, els magistrats expliquen que la interlocutòria de processament va ser objecte de recurs de reforma, és a dir, davant del mateix magistrat i que ja van ser desestimats. En aquest punt, recorden que, davant d'un pronunciament exprés que denega el processament, l'article 384.6 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que «contra les interlocutòries denegatòries de processament només es concedirà a qui hagi sol·licitat el recurs de reforma (...). Contra les interlocutòries denegatòries de la reforma així pretesa, no es pot utilitzar el recurs d'apel·lació ni cap altre recurs; però podrà reproduir-se davant l'audiència corresponent la petició de processament formulada per la part a qui li hagi estat denegada».
En conseqüència, explica la sala, una interlocutòria que denega el processament no és susceptible de recurs d'apel·lació, i la llei preveu un altre sistema per donar resposta a la petició de les acusacions, en què remet a la fase intermèdia del procediment ordinari i davant el tribunal competent per a l'enjudiciament. Així, continua l'escrit, quan es doni trasllat a les parts, un cop es trobin les actuacions al tribunal que hagi de fer el judici, aquesta podrà expressar el que al seu dret li convingui sobre la conclusió del sumari, podent també en aquest moment demanar una ampliació del processament.
«Per aquesta raó considera el tribunal que no ha d'entrar a resoldre el fons del recurs plantejat. No només per això, sinó també i molt principalment perquè, com s'ha vist, la decisió sobre l'ampliació del processament que ha estat denegat pel jutge d'instrucció és competència del tribunal al qual correspon celebrar el judici oral, competència que mai correspondria a aquest tribunal que ha resolt els recursos d'apel·lació interposats contra les resolucions de la fase d'instrucció, per tant tampoc aquest tribunal pot resoldre aquest recurs en no tenir competència funcional per a això», afirma.
Rebutgen el recurs presentat per Said B.I.
Els tres processats són Mohamed Houli Chemlal —ferit a l'explosió de la casa d'Alcanar— i Driss Oukabir —detingut a Ripoll—, a qui el jutge Fernando Andreu proposa jutjar pels delictes d'integració a organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i un delicte d'estralls en grau de temptativa. L'altre processat és Said B.I., detingut a Vinaròs després dels atemptats per facilitar material per fer els explosius i ajudar en el seu transport. En aquest cas, Andreu demana jutjar-lo per col·laboració amb organització terrorista. Són els únics que estan en presó preventiva, ja que la resta d'integrants de la cèl·lula van morir o a l'exposició d'Alcanar o abatuts pels Mossos.