Tot i que a la Bíblia la història del mite d'Eva i Adam només ocupa al voltant d'una pàgina i mitja, la història d'aquest mite s'ha fet servir durant molt de temps per mirar de donar una explicació als orígens de l'home i de la dona, amb un lligam amb el pecat i la temptació. Ara bé, avui ens preguntem: en realitat, en què consisteix exactament aquest mite? Quina part de veritat i quina part de llegenda s'amaga rere la coneguda història?
La història d'Eva i Adam, el mite del pecat original i el Paradís
Un dels mites més importants del cristianisme, que explica els orígens de la humanitat, comença d'aquesta manera: «Després el Senyor va plantar un jardí a l'Edèn i va posar-hi l'home que havia modelat». Aquesta part de la Bíblia fa referència a la creació d'Adam per part de Déu —després el text també ens parla de la creació d'Eva a partir d'una de les costelles d'Adam— i la condemna que va rebre quan va sucumbir a la temptació de la poma prohibida: deixar el paradís.
L'aparició recurrent del mite a la literatura i a l'art i, de manera més genèrica, l'arrelament que té a l'interior de la cultura popular, fa que tothom n'hagi sentit a parlar alguna vegada. El mite, però, està farcit de detalls, i cadascun d'ells consta d'un significat particular.
1. La creació d'Adam i el Paradís
A la Bíblia, el relat que ens parla del mite de la creació inclou l'aparició de l'Edèn. Allò que apareix amb el nom de Paradís als textos sagrats únicament constitueix una altra part del gran nombre de meravelles que crea Déu: aquí, es tracta d'una mena de jardí de grans dimensions on hi viuen plantes i animals, que està destinat a ser el lloc de residència del primer dels homes.
Durant el sisè dia de la Creació Déu va crear Adam a la seva imatge i semblança, amb un objectiu: que governés la Terra i aconseguís multiplicar la seva espècie. En aquest mite, doncs, ja pot advertir-se la visió patriarcal de la humanitat del cristianisme, que originàriament estableix que l'element masculí, Adam, sigui el pare dels humans.
Pel que fa a la resta de coses, la descripció que es fa d'aquesta creació no varia gaire de la resta de cosmogonies en què la persona constitueix una construcció d'elements naturals diversos: es forma amb el fang i la pols, i Déu li confereix la vida bufant-li l'alè al damunt del nas. Igualment, fa que quedi separat dels altres animals a través d'un esperit immortal i dotant-lo de la possibilitat de fer raonaments i reflexions.
2. Els orígens d'Eva, la primera dona de la humanitat
El cristianisme concep la dona com un ésser subsidiari que a nivell jeràrquic ocupa un lloc inferior al de l'home. Això es produeix perquè, tot i que es tracta d'una creació de tipus diví, el seu origen material és el cos d'Adam. I no es tracta únicament d'això, sinó que la motivació per a la creació de la dona és força peculiar: té la funció de contribuir a la reproducció de l'espècie amb el pare de la humanitat.
De manera curiosa, tot i que es considera que Eva és la mare de la humanitat, al cristianisme se li ha conferit un paper secundari, i ha quedat relegada per la transcendència que té la Verge Maria. Igualment, el personatge d'Eva s'ha vist reduït al paper que la dona du a terme dins de l'engany que fa que aquesta primera parella d'humans quedi expulsada del Paradís.
D'aquest mite i del significat que té per alertar-nos dels riscos associats a les temptacions i a les conseqüències derivades de pecar, n'ha transcendit un punt essencial per dirimir l'essència del cristianisme: la dona, descrita amb una naturalesa feble i curiosa, seria realment l'origen dels pecats?
3. El pecat original i la seva història
Per poder explicar la història del pecat original, el millor és veure què diu exactament la Bíblia pel que fa al pecat original. La importància cabdal del mite d'Adam i Eva, de fet, es troba en aquest segment de la història i en la lliçó alliçonadora i moralitzadora que té.
Els textos sagrats afirmen que Déu, per tal que Eva i Adam visquessin i gaudissin, havia disposat els fruits de qualsevol dels arbres que es trobaven al Paradís, excepte d'un: l'Arbre de la Ciència, del Bé i del Mal. En aquest arbre en concret s'hi podia trobar la fruita prohibida, una poma que Déu va demanar-los que no mengessin. Es tracta de la primera representació de la noció cristiana de temptació.
A través d'una serp, el Diable aconsegueix persuadir Eva per tal que tasti la poma prohibida i la dona, que es troba seduïda i emmirallada per la temptació, persuadeix Adam perquè també la tasti. Tot i que Déu primer els havia amenaçat de matar-los, finalment els condemna a una cosa pitjor: els castiga fent que visquin fora del Paradís.
D'aquesta manera, fa que Eva i qualsevol de les dones que en descendeixin quedin condemnades a patir dolors durant el part i a viure passions fatals del desig pels homes, que fa que esdevinguin submises i febles. Pel que fa a Adam, el condemna a treballar molt durament per tal de subsistir: «La terra et produirà cards i espines», li diu, i «la terra serà maleïda per culpa teva».
Els orígens de la humanitat i la descendència d'Eva i Adam
Aquesta història d'Eva i Adam constitueix la font principal de la noció del pecat dins del cristianisme al llarg de diversos segles: les dones i els homes han de pagar per la desobediència dels seus ancestres, Eva i Adam. Quan neixen duen incorporats el pecat i la temptació i se'ls condemna a la feina i al dolor.
Ara bé, quan són desterrats de l'Edèn s'origina una història que resulta més determinant: la història de la pròpia humanitat. Quan marxen del paradís, Eva i Adam arriben a la Terra i reprodueixen l'espècie humana.
La Bíblia ens explica que la primera parella de la humanitat va viure més enllà dels 100 anys, i que al llarg de la seva vida van tenir diversos fills. Els més rellevants, però, són els seus primogènits: Abel i Caín, que es veuen enfrontats en una batalla fratricida. En el moment en què Caín acaba amb la vida del seu germà Abel, la seva mare Eva concep un altre infant que durà el nom de Set. Per la seva banda, Set engendrarà Enoix, que viu en un període en què s'inicien les invocacions del nom de Jahvè.
En aquest punt es posa fi —com a mínim dins de la Bíblia— a la història del mite d'Eva i Adam. Sigui com sigui, la història autèntica del poble d'Israel, que dins de l'Antic Testament integra grans històries, comença amb els descendents de tots dos: la línia hereditària d'Henoc s'estén fins a Matusalem, que era el progenitor de Noè i l'avi de Jàfet, Cam i Sem. Posteriorment al gran diluvi, aquests descendents faran perviure el seu llinatge fins que s'arriba a Jacob, Isaac i Abraham, els tres patriarques de la religió jueva.
Què hi ha de mite i de realitat en aquesta història?
A nivell històric, els orígens de la creació han enfrontat el dogma del cristianisme amb la ciència: la fe confereix a l'univers, a l'ésser humà i al món uns orígens divins —creacionisme— mentre que, en el cas de la ciència, els orígens de les persones s'expliquen a través de la teoria del Big Bang, la formació de l'univers i l'aparició d'unes determinades condicions biològiques a la Terra —en aquest cas, parlem d'evolucionisme.
Sense cap mena de dubte, el mite d'Eva i Adam consta d'un rol molt rellevant en aquest combat. Actualment, les evidències a nivell científic no deixen gaire marge per tal de defensar la llegenda adàmica que s'ha convertit en una mena de reducte simbòlic per als partidaris del creacionisme. Sigui com sigui, què podria passar si a nivell antropològic s'arribés a definir una línia ascendent que s'originés en una Eva o un Adam hipotètics?
Per tal de demostrar l'existència d'una Eva i d'un Adam genètics, la Universitat de Sheffield ha dut a terme una investigació del cromosoma. Les dades obtingudes afirmen que existeix una línia genètica de persones que no queda interrompuda a través del temps i que prova que l'espècie humana es remunta enrere fins a 209.000 anys: en aquest moment el primer Adam hauria coincidit amb Eva a nivell temporal, i això constituiria la descoberta dels orígens de la humanitat.
S'ha reobert el debat, tot i que els docents que han capitanejat la investigació subratllen que l'Eva genètica i l'Adam genètic no serien els mateixos que els de la Bíblia. Sigui com sigui, la descoberta reforça en un punt concret els arguments dels creacionistes: contràriament a les afirmacions de les tesis evolucionistes, les persones tenen una mare i un pare comuns.
També et pot interessar...
- Lilith, la primera dona d'Adam i tot un símbol del feminisme
- Com era i on estava situada l'Atlàntida?
- Recull de 10 mites teogònics fascinants