«Això d'anar als mítings és com el sexe quan et fas gran: en fas perquè toca i prou». Així d'explícita era una tarragonina gairebé il·lustre a la sortida, aquest dimarts al vespre, de l'acte central d'ERC aquesta campanya a la ciutat. Ella no hi havia assistit, només caminava per la Rambla Nova, però —qui sap— potser encertava en el diagnòstic: el Metropol no presentava l'aspecte de les grans ocasions.
Cadires buides
D'entre tots els elements d'un míting clàssic, als republicans se'ls ha de reconèixer certa originalitat en l''atrezzo': la presència d'una cadira buida davant del faristol, simbolitzant l'absència d'interlocutors per part del govern espanyol. L'aposta és clara: el diàleg amb l'Estat, la construcció d'una majoria social independentista sòlida i la renúncia a actuar unilateralment a curt termini.
Tres quarts llargs de la platea plens i una vintena de persones al primer amfiteatre, malgrat la insistència de l'organització en fer-los baixar per acabar d'omplir i millorar unes imatges que, cal reconèixer-ho, han quedat arregladetes. Potser era el fred, el cansament polític o l'insuls Barça-Slavia, però el míting central d'ERC a la ciutat ha quedat fat, sense la trempera electoral dels grans actes dels republicans en anteriors convocatòries.
La lluita pel tercer diputat i el mosaic de cares: fins a nou veus diferents!
Poca eufòria, sí, però no pas pessimisme: els republicans veuen opcions de guanyar un diputat per Tarragona aquest diumenge, cosa que els situaria amb un resultats inimaginables fa ben pocs anys. Tres dels sis congressistes per Tarragona, per ERC? Diumenge es veurà.
El míting ha estat un autèntic mosaic: fins a nou intervencions limitades a tres minuts que ningú no ha respectat i que han situat la durada de l'acte en una hora tocada. Acceptable per ser un míting, val a dir-ho. Per cert: curiosa l'especial salutació del president Torrent amb l'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; i la cançó que ERC ha situat com a himne de campanya, coincidint amb l'eslògan: 'Tornarem', dels ebrencs Xeic, amb un videoclip —per cert— amb participació de Carme Forcadell.
Ricomà ha obert crescut, posat en el paper d'alcalde, fins i tot millor en dicció que mesos abans, i ha posat sobre la taula el gran objectiu, el tercer diputat, el nom del baixpenedesenc Joan Basseda. La consellera de Salut Alba Vergés repetint el mantra de prioritats dels republicans, parafrasejant Oriol Junqueras: «salut, escoles, feina i famílies».
Laura Castel —'excusatio non petita, accusatio manifesta'?— reivindicant la feina feta a Madrid, des del Senat especialment; i un Jordi Salvador calçant-se les botes del sindicalisme, amb un discurs eminentment social i apel·lant als representants sindicals convidats a l'acte.
La veu de Carme Forcadell, i Aragonès i Torrent repartint-se el 'junquerisme'
La diputada Raquel Sans, l'enllaç del partit amb l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, ha posat novament veu a una carta de la xertolina des de la presó. D'altaveus ja en té: tant Jordi Salvador com Pere Aragonès, més tard, han llençat missatges que Forcadell els ha transmès des de darrere de les reixes de Mas d'Enric. 594 dies de presó, que també pateixen tres joves tarragonins dels quals avui ERC ha demanat la llibertat en reiterades ocasions. La carta de Forcadell ha posat dempeus el Metropol per única vegada.
La intervenció del bomber represaliat Joan Gasset i el jurista i regidor reusenc Daniel Recasens han estat el preludi dels plats forts del dia. Roger Torrent, president del Parlament, i Pere Aragonès, vicepresident del Govern. Ja veurem qui en serà el successor, però per ara sembla com si el president del partit els hagués repartit a parts iguals els hàbits del 'junquerisme': per a Torrent el sentimentalisme, l'empatia, la pausa —els conceptes de 'cosir', de la 'gent d'aquest país', de la 'diversitat'.
Per a Aragonès —abrandat des del primer moment—, la força, els ullals, fins i tot el to, més agressiu i gutural. Potser per això ha parlat l'últim. Per això i perquè potser Junqueras ja ha triat delfí. Del que han dit, en general, res de nou, o res que no puguin veure als telenotícies dels passats i propers dies: construcció de la República, generació de majories, combat a la dreta, i atacs al no-diàleg de Pedro Sánchez.
Aquest vespre, en un míting de cadires buides —la de l'escenari, les de les graderies—, el discurs d'ERC no s'ha mogut ni un mil·límetre. Els republicans saben bé que els bons resultats no tenen res a veure amb els mítings per a convençuts com el d'aquest dimarts. Amb rumb clar i definit, i enquestes en mà, ERC sembla tenir un clar avantatge respecte els seus contrincants independentistes. Sense cadires buides que els espantin —ni la de l'escenari, ni les de les graderies— els republicans comprovaran diumenge si, efectivament, la ciutadania els compra la recepta.
