Reus per la República - Primàries ha celebrat el seu míting final de campanya aquest dijous, i no s'ha estalviat retrets cap a qui, segons han explicat, ha acabat provocant que s'organitzessin. Ni PDECat ni ERC han quedat ben parats en els discursos que s'han pronunciat a la Sala Santa Llúcia i, en un moment concret, també la CUP ha acabat rebent.
L'acte ha agrupat un centenar de persones al teatre del raval de Robuster, i ha tingut un marcat to televisiu. Amb Adrià Alsina, candidat de Primàries Barcelona, com a presentador, per l'escenari hi han passat membres de la candidatura reusenca, però també de la de Cambrils i El Vendrell. De caps de cartell, a més del mateix Alsina, Uriel Bertran i Núria de Gispert.
Míting municipal amb ponents internacionals
Bertran ha fet incís en la necessitat que la ciutadania compti amb mesures per fiscalitzar la feina dels càrrecs electes. En concret, a través del model de Primàries, que faria que un mal gestor públic no pogués repetir en una llista electoral. De Gispert —a qui Alsina ha donat pas com a Creu de Sant Jordi legítima— s'ha presentat com a exemple de nova independentista.
Ha recordat el seu pas per la política activa i com aquest recorregut la va portar a militar a les files independentistes. En relació a l'Estat espanyol, ha dit, «no volen ni sentir a parlar de la independència de Catalunya perquè en molts aspectes, han viscut de nosaltres». Per justificar-ho ha posat sobre la taula les dades de les beques universitàries per als Erasmus, al 5 % en el cas català, i al 40 % i el 55 % en els casos andalús i madrileny.
L'aire televisiu de l'acte l'han proporcionat els vídeos que s'hi han anat projectant, amb intervencions de Jordi Graupera —cap de llista per Barcelona—, Clara Ponsatí —número tres de Puigdemont a les europees—, o Aamer Anwar —advocat de Ponsatí—; així com el vídeo de campanya de Primàries Reus. El míting, de fet, s'ha retransmès en directe a través d'Internet.
Primàries es presenten com l'herència de l'1-O
Pel que fa al contingut, Adrià Alsina ha començat carregant contra ERC a Reus, de qui ha dit que havia vist la seu des de fora «sense l'estelada». Ha volgut posar-ho d'exemple a l'hora d'assegurar que Primàries «som els únics compromesos amb el mandat de l'1 d'Octubre». Aquesta afirmació, de fet, s'ha anat repetint al llarg de tot l'acte.
Alsina ha explicat el motiu per crear Primàries, una idea que, assegura, «va néixer l'1-O sense saber-ho». «Vam saber que, després de les hòsties, els que havíem defensat les urnes, defensaríem les institucions, o no ho faria ningú». Ja en l'àmbit local, ha fet pujar a l'escenari a quatre membres de la llista electoral reusenca.
La implicació de membres de la llista reusenca
Àngels Granado, cap de servei de Benestar Social a l'Ajuntament, ha explicat que s'ha afegit al projecte polític «perquè s'ha fet des de baix i a través de la participació». També hi ha pujat Jaume Ollé, excoordinador de l'ANC de Reus. Ha explicat que compten amb l'electorat «independentista de base, els que no volen triar entre una cosa i una altra», en referència a les disputes partidistes.
Úrsula Subirà, número dos de la llista, s'ha presentat com a comunista per part d'Alsina, «molt!», ha afegit ella. El presentador li ha demanat que expliqués què hi feia una comunista a una candidatura que, des de fora, s'ha arribat a qualificar de neoliberal. Subirà ha afirmat que «aquesta candidatura és l'exemple de poble, de treball en comú i propostes col·lectives».
«Una comunista ha de ser a la trinxera», ha afirmat, afegint que «si hi ha d'haver algun canvi, l'hem de fer nosaltres». Biel Ferrer, número tres de la llista i filòleg, ha estat el darrer dels quatre que ha intervingut. Ha exposat àmpliament el grau de coherència que, filològicament, mostraven els lemes de campanya dels partits de Reus.
De la coherència «dels del 155» a la necessitat de la independència
Els ha agrupat en tres grups, començant pels 'coherents', on ha situat «mal que ens pesi, el grup del 155, perquè allò que diuen, ho fan». En segon lloc ha col·locat als que són «mig coherents», a parer seu, Ara Reus, Entre Veïns i En Comú Podem Reus. Els dos primers, ha dit, «confonen el municipalisme amb el localisme, perquè sembla que tot acaba a Reus».
Pel que fa als Comuns, els ha qualificat d'«internacionalisme extrem, però limitat al federalisme, com si no hi hagués res més que l'Estat espanyol». En darrer lloc i amb menys coherència hi ha situat la CUP, ERC i el PDECat. En el primer cas, malgrat admetre que comparteixen similituds com la voluntat assembleària.
«Molts la tenim al purgatori», ha afegit; «va facilitar la presidència de qui va fer el que no estava previst», ha lamentat. La crítica directa ha arribat amb PDECat i ERC, que aposten per 'un Reus millor' en els seus lemes. «Un Reus millor no el podem tenir si no és amb la independència», ha reclamat. S'ha preguntat, en el cas de Junts per Reus, «si volen un Reus lliure, per què no van materialitzar un país lliure?».
«Bloquejarem qualsevol pacte de govern amb el 155»
El darrer en intervenir ha estat el cap de llista de Primàries Reus, Lluís Pallejà. Ha explicat que ERC no ha descartat pactar amb el PSC, sinó que n'ha rebaixat la prioritat, i també ha carregat contra Carles Pellicer, cap de llista de Junts per Reus (PDECat), de qui ha dit que no respon quan se li pregunta si pactarà amb partits «del 155».
Ha començat el seu parlament reclamant «fiscalitzar l'acció dels càrrecs electes i del govern», i ha recordat que hi ha hagut mocions, aquest mandat, que no s'han aplicat tot i haver-se aprovat. Ha posat sobre la taula, també, els «8.000 reusencs que no podran votar» perquè, tot i tenir la residència a Reus, no tenen la nacionalitat espanyola.
En matèria de projecte de ciutat ha destacat la necessitat d'atraure empreses, però de potenciar «l'economia circular i de proximitat». Ha posat de manifest «la gran feina que es fa des del voluntariat i els tècnics municipals, que xoca amb les alcaldades i les estructures polítiques». S'ha compromès, finalment, a «bloquejar qualsevol pacte de govern amb el 155».
La seva arenga final ha acabat amb ironia, afirmant que «no prometrem una piscina o un Temps de Flors, el que us podem prometre és que la nostra ideologia no canviarà de color». L'acte s'ha donat per acabat amb la cançó de Fito Luri 'Octubre', crits d'independència i El Cant dels Segadors.