La ressaca de la suspensió del Mobile World Congress de Barcelona serà dura. Quan encara ressonen els laments de tots els milions d’euros perduts i els càlculs de l’activitat econòmica que no es generarà a la ciutat disparen totes les alarmes des de Mercabarna a la restauració passant per taxistes i sectors d’oci barcelonins, dues ombres s’estenen sobre els fets.
En primer lloc, la gestió política. Si bé el sentit comú inclina a pensar que la posició administrativa va ser la correcta, algunes veus assenyalen que els governs no van estar a l’altura i no van fer servir tots els recursos disponibles per evitar la suspensió d’un esdeveniment clau no només per l’economia de Barcelona sinó per a la de tot el país. Tant la consellera Vergés com el ministre Illa van deixar ben clar que no existia cap emergència mèdica, aguantant així les pressions de GSMA, l’organitzadora del congrés, que hauria desitjat al·legar força major per cobrar les assegurances.
Cal celebrar la fermesa de l’Administració en aquest sentit, però potser ens hauríem de preguntar què més van fer més enllà d’aquesta fermesa. Altres informacions parlen d’una actitud displicent de l’alcaldessa Colau amb John Hoffmann, el president de GSMA, i a partir d’aquí es comença a escampar el dubte raonable de si la continuïtat del MWC a Barcelona està garantida, com tots els agents s’esforcen a remarcar —cosa que fa pensar que no ho està ni de bon tros.
A hores d’ara també sembla evident que l’alarma del COVID-19 ha estat, sinó un pretext, sí una escaramussa més en la guerra tecnològica i comercial entre la Xina i els Estats Units. I aquí arribem a la segona ombra: Barcelona ha estat trinxera entre els dos contendents i una escalada en el conflicte pot fer que el principal congrés de telefonia mòbil del món ja no torni més a la ciutat catalana. No sembla que l’Administració local s’hagi adonat d’aquest fet i hagi estat proactiva en la preservació d’aquest punt de trobada tecnològic global. Així com, per exemple, Constantinoble va ser durant segles la ròtula entre Orient i Occident, Barcelona —i per extensió Catalunya, amb un paper tarragoní molt destacat— té una oportunitat única d’exercir aquest paper en la nova societat digital que es consolida.
¿Podrem defensar aquesta posició arbitral o americans i xinesos es reclouran dins de les seves fronteres, desenvolupant sistemes paral·lels i internets tancades? Fa de mal dir, però la suspensió del MWC és un mal presagi. Sigui com sigui, necessitarem tot el suport espanyol i europeu per salvar la fira i consolidar-la i, de moment, els pronunciaments des d’aquests focus de poder són escassos.
Paradoxalment, la suspensió del MWC no ha arrossegat l’spin-off que representa la Mobile Week, a la resta del país. Com en un sistema de servidors interconnectats, la xarxa pot sobreviure a la supressió d’un node, per gran que sigui. Aíxí, diverses ciutats de Catalunya viuran també la seva part de Mobile, una no menys important, la de la divulgació i el debat. Una derivada del gran esdeveniment al qual s’ha de de donar suport i que ha de ser també un factor determinant per a la implicació de tot el territori en el MWC i la creació d’un ecosistema encara més favorable a la seva continuïtat.
És el cas de la Mobile Week a Reus, a les nostres comarques, que se celebra avui per segon any consecutiu al Tecnoparc emparat pel clúster TIC Catalunya Sud i que, entre altres qüestions de la cultura TIC, girarà al voltant de la implantació de les xarxes 5G, la tecnologia que ha de permetre en un futur immediat l’arribada d’una connexió mòbil de màxima qualitat i velocitat a tot el territori.
Un progrés que ha de garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans, visquin on visquin i ha de posar fi a les limitacions de la fibra òptica, sobretot fora dels nuclis urbans més poblats, entroncant amb el gran problema que trobem en molts punts de la nostra regió. I una tecnologia mòbil, el 5G, que és curiosament, el fruit de la discòrdia entre els Estats Units i la Xina. Més sovint del que ens pensem, el futur planetari es juga a escala local.