L'accessibilitat és l'element que permet que les persones amb discapacitat puguin viure en igualtat i en llibertat, de manera independent i participant plenament en tots els aspectes de la vida. Però també és part del contingut essencial dels drets, ja que l'accessibilitat supera els àmbits en què tradicionalment se situa (urbanístic, transports, turístic, esportiu, audiovisual, etcètera), i es projecta en tots els drets.
Si considerem els drets humans com a instruments que protegeixen o faciliten béns per al desenvolupament d'una vida humana digna, sembla estar fora de tot dubte que un requisit imprescindible per a la satisfacció d'aquest dret és que aquest bé sigui accessible. Sense accessibilitat no hi ha satisfacció del dret.
L'accessibilitat es desenvolupa de manera detallada en l'article 9 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, imperatiu legal a l'Estat espanyol. No obstant això, hi ha una accessibilitat que passa inadvertida fins per a la pròpia normativa i que el seu desconeixement provoca que les persones amb discapacitat intel·lectual, del desenvolupament o amb trastorn mental rebin una notificació d'un jutjat i necessitin d'una tercera persona perquè interpreti un document oficial, notificacions i altres documents oficials emesos per diferents estaments públics.
Cal que el fet d’anar a un museu o visitar un edifici històric no suposi una experiència horrible perquè no hi ha pictogrames ni senyalètica que facilitin la seva experiència cultural. Però també amb la nova regulació d'accessibilitat cognitiva que ara s’impulsa es contribuirà a fer extensiu el dret a obtenir la tutela judicial efectiva. El que més costa comprendre a la societat en general és que les funcions cognitives han de ser tractades de la mateixa manera que la resta.
S'entén i s’accepta, tot i que encara no en tota la seva extensió, que si la persona no pot caminar ha de portar un bastó, una pròtesi o una cadira de rodes o comptar amb assistent i, ja entenem també que hi ha d'haver rampes o ascensors, però se segueix sense entendre que si la persona té dificultats per memoritzar o per raonar, se li han d’oferir entorns, productes, que siguin comprensibles, i el personal de suport que necessiti.
Generalment l'accessibilitat s'ha associat amb la necessitat d'eliminar les barreres físiques. Així, les necessitats en aquest sentit de les persones amb discapacitat psicosocial encara no són detectades en aquest context, de manera que, a més d'adoptar mesures per promoure la seva autonomia, s’ha d’intervenir sobre el medi en què es desenvolupen per dissenyar-les de tal manera que quedin garantits els seus drets. Sens dubte, aquesta accessibilitat s'ha convertit en un dels majors reptes a afrontar pel que fa a la garantia dels drets d'aquestes persones.
Per això, s'han de brindar totes les facilitats perquè les persones amb discapacitat psicosocial puguin mobilitzar-se lliurement en l'entorn, fer ús dels serveis i disposar de tots els recursos que garanteixin la comprensió, comunicació, mobilitat, comoditat i seguretat, ja que la manca de facilitats provoca greus conseqüències perquè impedeix o obstaculitza que puguin viure de forma independent i que participin plenament en la societat en igualtat de condicions.
S'imposa abordar la reforma de el Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, per tal de garantir de manera efectiva l'accessibilitat cognitiva de les persones amb dificultats de comprensió i comunicació de l'entorn físic, el transport, la informació i la comunicació, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i d’altres serveis i instal·lacions a disposició o d'ús públic, tant en zones urbanes com rurals.
Aquesta reforma donarà compliment a les observacions finals de Nacions Unides a l'Estat espanyol sobre el compliment de la convenció que recomanava que vetlli perquè els llocs oberts a el públic o d'ús públic comptin amb senyalització i informació en braille i en lectura fàcil, i que es proporcionin assistència humana i intermediaris, la qual cosa comprèn guies, lectors i intèrprets professionals de llengua de senyals, per facilitar l'accés als edificis i serveis públics.
La modificació legislativa de l'actual llei enfortirà l'exercici dels drets i la participació comunitària en major plenitud per part d'un nombrós grup de persones amb discapacitat, estenent els seus efectes benèfics i de millora col·lectiva a altres com a la gent gran, persones visitants o residents al país que no coneixen suficientment les llengües oficials i persones amb reduït nivell d'alfabetització, entre d'altres.
Josep Rufà Gràcia és Senador d’Esquerra Republicana per Tarragona
