Pedro Sánchez mourà fitxa: possibles canvis en les restriccions

El ministre de Justícia defensa que sigui l'Alt tribunal qui marqui la «pauta comuna» si hi ha disparitat de criteris

Espanya ha deixat enrere l'últim estat d'alarma decretat per la pandèmia fa només dos dies, però continua el batibull per les competències de les comunitats autònomes per imposar o relaxar restriccions, amb el paper de la Justícia a l'epicentre. Precisament en aquest sentit la Moncloa ha anunciat aquest dilluns que estudiarà canvis legals en funció de les resolucions del Suprem sobre les restriccions. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, defensa en un article a 'El País' que sigui l'Alt tribunal qui marqui la «pauta comuna» a tot l'Estat si hi ha disparitat de criteris entre els tribunals superiors de les comunitats autònomes.

Amb tot, Campo assenyala que, «si de les seves resolucions se'n desprèn la necessitat de fer canvis legals addicionals, s'estudiaran i es proposaran a les Corts». Segons el ministre, el marc jurídic actual és «adequat» i és «flexible i garantista». A més, remarca que els governs autonòmics sempre tenen la possibilitat de sol·licitar la declaració de l'estat d'alarma per al seu territori. 

«És una possibilitat específicament prevista a la nostra legislació», escriu Campo, que nega que hi hagi «jutges governant» o «abandonament» dels governs autonòmics.

? ÉS GRATIS: Encara no ens segueixes a l'INSTAGRAM del Catalunya Diari? Clica aquí, t'hi esperem.

La Moncloa reclama al Suprem que «ajudi» a superar la pandèmia

El govern espanyol expressa justament aquest passat divendres el seu malestar per la difusió d'un informe intern del Tribunal Suprem que posa en dubte la constitucionalitat del decret que estableix que els jutges d'aquest organisme tindran l'última paraula sobre les mesures que adoptin les comunitats autònomes després de l'aixecament de l'estat d'alarma el 9 de maig.

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, recordaven que el decret és constitucional i no afecta drets fonamentals. Calvo, de fet, anava més enllà per reclamar al Suprem que sigui «responsable», que no obri «debats espuris» i que ,en comptes de posar impediments, «ajudi» a superar la situació.

Tot plegat, després que el govern espanyol aprovés el passat dia 4 un decret que preveu la possibilitat de presentar recursos davant la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem contra les restriccions que adoptin les comunitats autònomes a partir de l'estat d'alarma. A la pràctica, l'Executiu central vol que el Suprem unifiqui criteris de les CCAA.



El Suprem responia difonent un informe «intern, provisional i no vinculant», que expressa dubtes sobre la constitucionalitat del decret i assegura que hi ha «molts interrogants» sobre els possibles «problemes tècnics» que pot comportar. A més, es queixa que l'Executiu de Sánchez traslladi la qüestió al Suprem i faci els jutges «copartícips executius del procés d'adopció de mesures administratives».



Calvo recordava que el país necessita «futur ràpid, entusiasme i treball» i que tots els poders de l'Estat «han de donar el millor d'ells mateixos i ajudar». «La gent ha passat un any horrible, estem vacunant a un ritme importantíssim, hem mobilitzat recursos públics com mai», deia, i «el reial decret només modifica una llei processal».


Per tant, segons Calvo, «tots hem de ser profundament responsables i no fer de cada cosa un debat espuri i banal». La vicepresidenta es mostrava molesta per la filtració de l'informe intern: «Mai havia conegut un informe intern del Suprem, és la primera vegada, i aquest és un reial decret que reconeix el lloc del Tribunal Suprem i que demana al Suprem que ajudi perquè les CCAA caminin segures».



En aquest sentit, recordava als magistrats que l'Estat és un país «descentralitzat» i que l'Executiu central no pot, ni envair les competències de les comunitats autònomes, ni deixar tot l'àmbit de decisió únicament a les seves mans. «Tothom ha d'ajudar, perquè la gent demana unitat, coordinació i capacitat d'anar cap a una altra banda», insistia.



Per la seva banda, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, negava un altre dels arguments que conté l'informe: el possible col·lapse del Tribunal Suprem fruit dels recursos contra les restriccions de les comunitats autònomes després de la fi de l'estat d'alarma. «El Suprem haurà de fer tot l'esforç necessari i les administracions i el Ministeri, si cal, reforçarem la Sala amb personal», acabava.


Comentaris

envia el comentari