La comarca del Montsià es troba a l’extrem sud del Principat de Catalunya, a recer del Massís dels Ports, l’Ebre i el Sénia, ha estat sempre la porta d’accés natural al País Valencià.
Un tast geogràfic i històric de la comarca del Montsià
Creada amb la divisió administrativa dels anys 30 del segle passat, el Montsià tornà a esdevenir una comarca amb l’arribada de la ‘democràcia’; en un territori natural que destaca per la contraposició de quatre entorns diferents: la costa, el massís dels Ports, la plana i el riu Ebre. Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia de la comarca més meridional de les Terres de l’Ebre.
Situació
El Montsià troba les seves fronteres administratives en el mateix territori: el riu Ebre al nord, els Ports a l’oest, el Mediterrani a l’est i el riu Sénia al sud; amb les corresponents comarques del Baix Ebre, el Matarranya i el Baix Maestrat.
Amb capital a Amposta, el Montsià és una comarca eminentment agrícola, on els cultius d’arròs de tocar del Delta es converteixen ràpidament en cultius de cítrics i en grans extensions de camps d’oliveres a l’interior. A l’extrem oest, el Massís dels Ports s’alça imponent, essent el punt més elevat al sud del Principat.
Història
Habitat des del Paleolític superior, el Montsià conserva vestigis dels diferents pobles que han ocupat la zona al llarg dels segles; essent-ne les pintures rupestres d’Ulldecona i Mas de Barberans el llegat més antic. Del Neolític es conserven sepulcres de fossa als termes d’Amposta i Alcanar, mentre que de les primeres edats dels metalls, es conserva la cova sepulcral del Calvari d’Amposta.
En temps dels ibers, el Montsià, com la resta de les Terres de l’Ebre, era territori dels ilercavons, domini dels quals s’estenia en bona part del nord del País Valencià. D’aquesta època es conserva la important necròpoli d’Oriola (Amposta) i el poblat de la Moleta del Remei, en un dels vessants del Montsià.
Per la seva banda, els romans no van arribar a establir cap població rellevant, en un territori destinat ja des de l’Edat Antiga, a la producció agrícola i que malgrat la rellevància del punt de guaita i després castell termenat d’Amposta, viuria des de llavors bona part de la seva història sota l’ombra de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre). Un fet que no fou diferent amb l’arribada dels moriscos (segle VIII) o dels mateixos catalans (segle XII).
Terra de pas, de natura, pesca i agricultura, la comarca del Montsià es feu a si mateixa a força de resistir atacs pirates, la contraposició amb el poder tortosí i la mateixa història del Principat. Als anys 30 del segle XX, fou reconeguda com el territori singular que representa.
Els pobles del Montsià
La comarca del Montsià té una extensió de 735 km², i segons les últimes dades del 2016, una població decreixent de 67.646 habitants (2016). Com la resta del país, va experimentar un creixement demogràfic important la segona meitat del segle XVIII, passant dels poc menys de 3.000 habitants després de la Guerra de Successió, als més de 20.000 entrat al segle XIX.
Si bé, el gran creixement d’aquestes terres es deu al seu lligam amb la terra, essent la generalització de l’agricultura de regadiu i de l’expansió arrossera, els principals motors de l’augment demogràfic, arribant a la considerable xifra de 40.000 habitants el 1.920. Amb el parèntesi de la Guerra Civil i dels estralls de la Batalla de l’Ebre, la població del Montsià no va parar de créixer fins al 2010, arribant al seu màxim històric de 72.333 habitants.
Amposta és la capital de la comarca, així com la localitat més poblada, amb 20.572 habitants. La segueixen Sant Carles de la Ràpita amb 14.902; Alcanar amb 9.393; Ulldecona amb 6.321; i la Sénia amb 5.652.
El Montsià es conforma doncs de dotze municipis: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara, Sant Jaume d’Enveja, Masdenverge, la Galera, Godall, Mas de Barberans i Freginals.
Orografia del Montsià
La comarca del Montsià presenta una morfologia molt variada; on el predomini de la plana interior carregada d’oliveres, garrofers i cultius de secà, es veu alterat pel curs natural del riu Ebre al nord i la particularitat del Delta de l’Ebre i la Serra del Montsià a llevant. Al límit occidental, el Parc Natural dels Ports deixa enrere el secà agrícola de la plana per alçar-se imponent, superant els 1.400 metres d’altura en els seus punts més elevats; on destaca una vegetació també variada, amb alzinars mediterranis, boscos de pi roig i alguna fageda.
Per la seva banda, la petita Serra del Montsià separa la plana interior de la costa; rocallosa i amb boscos d’alzines i pins, esdevé un balcó ideal per contemplar tant el Delta, com els Ports i les comarques circumdants.
Climatologia del Montsià
La comarca del Montsià consta majoritàriament d’un clima mediterrani de litoral, amb l’excepció de la zona del Massís dels Ports, on és de tipus mediterrani prelitoral. La precipitació anual mitjana varia entre els 550 i 600 mm, mentre que als Ports, arriba als 900 mm.
De la mateixa manera, la temperatura varia entre la muntanya i el Delta de l’Ebre, amb mitjanes que van dels 5° als 11° a l’hivern, i entre els 20° i els 25° a l’estiu.
Més notícies: