Ha mort Màxim Calvo Traíd als 98 anys. Calvo va ser un dels milers de joves d’entre 17 i 18 anys enviats a lluitar al bàndol república durant la Guerra Civil. Atesa la seva joventut, la seva lleva es va anomenar popularment ‘del biberó’ i ells van passar a ser els ‘biberons’, un col·lectiu del qual avui ja queden poques persones, totes elles gairebé centenàries.
Màxim Calvo Traíd ha mort a Barcelona, on residia juntament amb la seva família, al barri de Gràcia. Amb la seva defunció, es perd un dels darrers testimonis vius del camp de batalla durant la Guerra Civil espanyola. El proper 15 d’abril hauria complert els 99 anys.
Una vida que va inspirar un llibre
Màxim Calvo va néixer a Báguena, Terol, l’any 1920. Amb quatre anys es va traslladar amb la seva família al barri barceloní de Verdum, a l’actual districte de Nou Barris. Amb 18 anys acabats de fer va ser reclutat per l’exèrcit republicà per lluitar contra el bàndol ‘nacional’ a les batalles del Segre i de l’Ebre. Després del seu dur periple a la Guerra Civil i en camps de concentració i de treballs, va tornar a Barcelona.
El pas de Màxim Calvo pels escenaris de la batalla va inspirar la novel·la ‘La guerra no era cap joc’ (Salòria Edicions, 2015), del periodista vimbodinenc Enric Alfonso. Calvo, estava molt vinculat al municipi de Vimbodí i Poblet, on la seva família té una residència des dels anys cinquanta.
Precisament ell, va ser l’impulsor d'aquest llibre com a homenatge als seus antics companys, molts dels quals van acabar morint a les trinxeres durant la Guerra Civil espanyola. L'obra va ser prologada per l’aleshores presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, qui va destacar en el seu missatge el caire reconciliador de llibres com aquest.
La presentació pública del llibre a Vimbodí i Poblet, el juliol de 2015, es va convertir en un homenatge del municipi al seu protagonista. Màxim Calvo era vidu des de l’any 2000, i tenia una filla, un fill, una néta i dues besnétes.