Un fenomen: així és com descriuen a Pedro Espín els que van tenir la sort de treballar al seu costat.
La mort d'aquest guàrdia civil de 62 anys, a causa d'un càncer d'estómac, ha cobert de dol la comandància del cos a Màlaga. Allí, Pedro es va convertir en un mestre a localitzar llanxes de drogues.
Pedro Espín, d'origen manxec i establert a Màlaga, compaginava la vocació per la seva feina amb l'amor pels seus fills. Home d'acció, però també bolcat a la llar, el seu entorn en parla amb tristesa i admiració. Dimarts passat se'l va emportar el càncer que li van diagnosticar fa tot just uns mesos.
Els seus amics i familiars l'acomiaden avui amb una missa funeral a Parcemasa, i els companys li rendiran un homenatge emotiu. Pere va fer amistats allà on va ser i són moltes les persones que l'estimaven i l'admiraven. «Sempre al record», ha publicat l'associació de guàrdies civils a les xarxes socials.
El seu talent més gran
Pedro Espín va néixer a Albacete, però la vocació de guàrdia civil el va portar per diversos llocs d'Espanya fins a acabar a Màlaga. Primer va estar destinat a Campdevàndol (Girona), i després va ser traslladat al País Basc on va residir durant deu anys. Finalment va posar rumb al sud, i es va instal·lar a Màlaga fa tres dècades.
Inicialment va servir al municipi malagueny d'Igualaja per després passar a Manilva, com a membre dels Nuclis de Servei de la Comandància. A tots aquests llocs va demostrar la seva vàlua com a guàrdia civil i va deixar un record inesborrable en els seus companys. És a Màlaga precisament on més se n'ha sentit la pèrdua.
Pedro Espín va estar 25 anys als Centres Operatius de Servei de Màlaga, on va posar en pràctica el seu veritable talent. I és que aquest guàrdia civil era tota una eminència a caçar narcos de la droga a alta mar. Per això sempre era present a les grans operacions contra el tràfic de drogues.
Un guàrdia civil amb molta intuïció
Un dels fills de Pedro, Álex, també és guàrdia civil. Aquests dies no deixa de rebre trucades dels comandaments i companys del seu pare, que el recorden com un autèntic caçador de narco. «Tots m'estan dient que no hi havia res com la seva intuïció per trobar narcotraficants», explica a Diario Sur.
La tasca de Pedro era localitzar llanxes de drogues a través de les càmeres del sistema de vigilància, i havia desenvolupat una gran habilitat per fer-ho. «Era el millor trobant els narcos, ells són els únics que no ho trobaran a faltar», afegeix el seu fill. Després de la seva partida queda el seu llegat, tot un exemple per als companys.
El novembre de l'any passat, Pedro va rebre el cop més dur de la seva vida: li van trobar un càncer d'estómac en fase terminal. Ha estat una malaltia fulminant, que no ha apagat la vitalitat de l'agent fins a l'últim moment. Va morir envoltat dels seus fills, que eren la seva altra gran passió.
Va criar els seus quatre fills
Pedro Espín era el gran de set germans i per això l'anomenaven 'El Patriarca', ja que tenia cura dels seus germans petits. A causa d'això va desenvolupar un sentit paternal que més tard va transmetre als seus quatre fills. Pere va cuidar els seus fills gairebé en solitud des que es va separar de la seva dona.
El seu fill, Álex, el recorda com un pare excepcional que va saber trobar l'equilibri entre la feina i la família. Segons explica, anava amb la seva personalitat, ja que tenia un do especial per tractar els altres. I és que malgrat la seva «aparença de seriós», l'agent Espín «es guanyava la gent de seguida».
L'agent mort passava les estones lliures amb els fills, i també era assidu a la penya malaguenya La Amistad. Allà es va envoltar d'amics amb qui quedava per jugar a futbol. A més era un apassionat de la fira d'Albacete, i sempre demanava vacances al setembre per no perdre-se-la.